El Dr. Jaume Capdevila, del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha coorganitzat juntament amb el Dr. Enrique Grande, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’MD Anderson de Madrid, el IV Simposi Nacional de Genòmica Aplicada en Oncologia. La cita, que ha tingut lloc a Madrid, ha reunit els principals experts en aquest camp, que han remarcat la importància d’un accés universal a les plataformes de seqüenciació genòmica en càncer, que consideren que hauria de ser un dret del pacient oncològic.
Poder identificar i comprendre com s’organitzen els gens i quina funció tenen en l’organisme és el principal objectiu de la genòmica. Per això, els darrers anys s’han produït grans avenços en el mapeig, la seqüenciació i l’anàlisi del genoma humà. Aquests avenços ja tenen aplicacions en la pràctica clínica i han aconseguit que es progressi en els tractaments oncològics personalitzats.
Indispensable per avançar en la medicina personalitzada
Per al Dr. Capdevila, la importància d’aquestes anàlisis genòmiques no rau només en com faciliten la identificació del tumor, sinó que va molt més enllà, ja que permeten entendre’n el creixement, i explicar com és que alguns d’aquests tumors arriben a desenvolupar resistència als fàrmacs. Aquest coneixement és indispensable per poder avançar en la medicina personalitzada: “Sense l’estudi del genoma, la medicina personalitzada mai no serà possible, ja que requereix un millor coneixement de la biologia del tumor i de la biologia implicada en tot el nínxol tumoral”, ha afirmat el Dr. Capdevila, que a més d’investigador del VHIO és oncòleg de la Unitat de Tumors Gastrointestinals i Endocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH). A més, ha prosseguit, “tot això demana avenços tecnològics perquè es puguin aplicar aquests coneixements”.
Tanmateix, entendre el genoma és només un pas més en la recerca. En els darrers anys també és cada cop més rellevant la investigació en fàrmacs epigenètics. Aquests actuarien controlant l’activació o inhibició dels gens responsables de l’expressió d’altres gens. Encara que ja estan oferint resultats prometedors, encara s’està lluny de poder aplicar-los en la pràctica clínica. Així i tot, es tracta d’una de les principals vies actuals d’investigació en oncologia.
La dificultat per desenvolupar aquests medicaments epigenètics rau en què la seva activitat no impacta directament en el gen “alterat”, sinó indirectament en un altre gen diferent. “És molt difícil, amb la tecnologia actual, entendre quin impacte tenen aquestes alteracions epigenètiques en el comportament i la biologia del tumor”, ha apuntat el Dr. Capdevila. El repte ara és poder incorporar aquests marcadors epigenètics a la pràctica clínica per fer-los servir en la presa de decisions del diagnòstic i el tractament en oncologia.
Desentranyar el centre del tumor
A més del Dr. Jaume Capdevila, també han participat a la trobada altres investigadors del VHIO. Entre ells, el Dr. Joan Seoane, director de Recerca Translacional del VHIO, a més d’investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer, que s’ha encarregat d’explicar la importància de l’estudi genètic dels tumors. En la seva intervenció ha plantejat les implicacions que té l’evolució de l’heterogeneïtat genètica intratumoral en el tractament del càncer. “Els tumors són heterogenis i estan formats per cèl·lules diferents entre elles. Aquestes cèl·lules també es comporten de manera diferent i, moltes vegades, el fàrmac que funciona amb unes cèl·lules del tumor no funciona igual amb totes les altres”, ha explicat el Dr. Seoane. “Només entenent de quina manera evoluciona el tumor, és possible adaptar els tractaments que se li apliquen i aconseguir així que el pacient pugui obtenir el màxim benefici possible”, ha conclòs el Dr. Seoane.
El Dr. Javier Cortés, investigador associat traslacional del VHIO i cap de la secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Ramón y Cajal, ha completat la participació del VHIO en aquest simposi. Ell ha estat l’encarregat de moderar una taula rodona en la qual es plantejava com s’ha de triar una plataforma molecular per estimar el risc d’una pacient de càncer de mama. “Hi ha evidències sobre diverses plataformes per a l’estudi molecular dels tumors i a Espanya ja n’hi ha algunes a disposició per a la presa de decisions clíniques, especialment en tumors de mama localitzats. Però cada plataforma té la seva utilitat i cal ajudar els clínics a entendre totes les aplicacions d’aquestes plataformes, els seus pros i contres, i optimitzar-ne l’ús quan la decisió sobre si administrar o no quimioteràpia sigui difícil”, ha conclòs el Dr. Cortés.
###
