- Aquest és el primer assaig clínic internacional amb cèl·lules CAR focalitzat en limfomes disponible a Europa.
- Les cèl·lules CAR són limfòcits T modificats genèticament perquè actuïn contra la malaltia.
- El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) serà el primer centre que oferirà aquesta teràpia a Espanya a pacients clínicament seleccionats afectats de limfomes resistents i que ha demostrat en estudis inicials una eficàcia superior a tractaments convencionals i amb menys efectes secundaris.
- Dels 16 centres seleccionats a Europa, el VHIO és el primer autoritzat per incloure pacients
Comença a Espanya el primer assaig clínic amb cèl·lules CAR per a pacients amb limfomes agressius tipus B. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) serà l’únic centre espanyol que oferirà l’assaig clínic –Transcend world- a pacients clínicament seleccionats afectats de limfomes que no responen a altres teràpies. Aquest tractament amb cèl·lules CAR (de l’anglès Chimeric Antigen Receptor), que es troba en fase II d’un assaig clínic desenvolupat per Celgene a 16 centres de 10 països europeus i centres de Japó, ha demostrat en fases prèvies una alta eficàcia e pacients amb limfomes recaiguts i refractaris, tot plegat amb pocs efectes secundaris.
L’assaig es fa en aquells centres d’excel·lència que poden abordar tractaments d’alta complexitat. El VHIO n’és un, gràcies al seu model de recerca translacional, ja que l’assaig integra diversos grups membres del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, entre els quals, el Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, de què forma part el Dr. Pere barba, investigador principal de l’assaig clínic al VHIO, que dirigeix el Dr. Francesc Bosch, i el Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), també dirigit pel mateix Dr. Bosch, d’on procedeixen els pacients seleccionats, i a la Unitat de Trasplantaments d’Hematologia s’administrarà aquesta teràpia.
Aquest nou tractament està orientat a pacients afectats de limfoma difús de cèl·lules grans B, que és un dels subtipus més freqüents de limfoma i suposa aproximadament un 30% del total. Tot i que la primera opció de tractament en aquest tipus de limfomes segueix sent la immunoquimioteràpia amb fàrmacs quimioteràpics, a més d’anticossos monoclonals, quan aquests tractaments deixen de ser efectius es recorre al trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia, bé sigui autòleg (del mateix pacient) o al·logènic (de donant compatible), ja en fases més avançades. No obstant això, hi ha un grup de pacients en què la malaltia no respon a aquests tractaments, i són casos anomenats recaiguts o refractaris. “Sol tractar-se de pacients amb limfomes molt agressius que no responen als tractaments disponibles, i aquests són els candidats per a aquesta nova teràpia amb cèl·lules CAR. La nostra estimació és que un cop avançat l’estudi, un 25% dels pacients amb limfoma agressiu B difús de cèl·lules grans es puguin beneficiar d’aquesta teràpia”, afirma el Dr. Pere Barba, responsable d’aquest estudi al VHIO.
Les cèl·lules CAR són limfòcits T del mateix pacient modificats genèticament perquè incorporin un receptor que els permeti reconèixer l’antigen del tumor (limfoma). D’aquesta manera els limfòcits del mateix pacient modificats, i per tant, el seu propi sistema immunitari, són els que reconeixen les cèl·lules tumorals i les ataquen, de manera que actuen contra la malaltia. Així doncs, aquest tractament amb cèl·lules CAR és un tractament d’immunoteràpia altament complex, alhora que altament efectiu, ja que el seu efecte supera el d’altres teràpies en aquells limfomes que ja no responen als tractaments convencionals. “Tot i que encara no hi ha dades a llarg termini, ja hi ha resultats previs d’aquest tractament amb cèl·lules CAR que s’apunten com a molt efectius, amb un 80% de respostes i un 40% de supervivència a llarg termini sense recidiva, molt superior als tractaments actuals”, explica el Dr. Pere Barba, i prossegueix: “Aquests resultats procedeixen de dades preliminars de les fases anteriors d’aquest mateix assaig i de dades procedents dels Estats Units, on hi ha dues teràpies amb cèl·lules CAR ja aprovades per la FDA per al tractament de limfomes”.
Modificació genètica necessària per a un tractament complex
En condicions normals hi ha dos tipus de limfòcits, els B i els T. Els limfòcits B tenen uns receptors anomenats immunoglobulines que s’uneixen als diferents antígens que desencadenen una reacció immunitària, davant una infecció, per exemple. Els limfòcits T tenen una capacitat més elevada de lisi, és a dir, de destruir tot allò que agredeix o amenaça el nostre cos, però precisament per aquesta enorme capacitat, per contenir-los i assegurar que no destrueixen el que no han de destruir, no actuen sense un intermediari. Hi ha unes cèl·lules, anomenades presentadores d’antígens, que identifiquen el que s’ha d’atacar i “avisen” els limfòcits T.
La teràpia CAR consisteix en la inclusió d’un receptor dels limfòcits B a la superfície del limfòcit T normal del pacient, de manera que es produeix una destrucció directa de la cèl·lula tumoral. Un cop inclòs aquest receptor, pot reconèixer i acoblar-se a l’antigen que genera el mateix limfòcit B tumoral, és a dir, les cèl·lules del limfoma.
Per fer aquest procés cal extreure limfòcits del pacient, processar-los en laboratoris específics d’alta complexitat i infondre’ls al pacient. Aquesta teràpia, a hores d’ara en assaig clínic, té unes limitacions de producció. No hi ha possibilitat de preparar massivament el tractament. Aquest fet, juntament amb els estrictes criteris mèdics que determinen la inclusió de pacients en l’assaig, és el principal factor limitant d’accés a la teràpia en aquests moments. Tot i això, hi ha nombrosos centres (amb el VHIO ja en són 16) que reclutaran pacients de manera seleccionada per a aquest assaig. A més dels pacients afectats de limfoma difús de cèl·lules B. més grans agressius, l’estudi també inclourà alguns casos de limfoma cerebral i de síndrome de Richter, tots dos molt agressius.
Per poder dur a terme l’assaig i el maneig de tota la situació clínica que comporta l’administració d’aquesta teràpia, començant per la mateixa tècnica i seguint pel maneig dels efectes adversos del tractament, cal un equip multidisciplinari d’excel·lència i d’una Unitat de Trasplantaments d’Hematologia que pugui fer front a l’alta complexitat de gestionar situacions noves en pacients davant un tractament experimental.
###
