El càncer colorectal avançat és una patologia que no s’ha estudiat àmpliament fins avui. Ara, un projecte la investigadora principal del qual és la Dra. Elena Élez, metge oncòloga i investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins, que dirigeix el Dr. Josep Tabernero i la investigadora principal del qual és Teresa Macarulla, al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), pretendrà identificar els patrons genòmics i de resposta comparant els pacients amb inestabilitat de microsatèl·lits (IMS) amb aquells que no en tenen. Aquest treball ha merescut una de les Ajudes Merck de Recerca, que es concedeixen per finançar projectes de recerca inèdits que puguin dur a terme l’estudi proposat a Espanya.
El lliurament de premis va tenir lloc al Teatro Real de Madrid i va comptar amb la participació de representants tant de l’àmbit de la recerca en salut com d’associacions de pacients, clínics i decisors sanitaris. En aquesta 27a edició de les Ajudes Merck es van presentar un total de 258 candidatures en set àrees d’investigació clínica. Totes van ser valorades per un jurat compost per representants de diferents societats científiques i personalitats de rellevància en aquestes àrees d’investigació. Finalment, es van seleccionar els projectes guanyadors, entre els quals hi havia el de la Dra. Elena Élez, que rebran un finançament total de 210.000 euros per al seu desenvolupament en un termini comprès entre 1 i 3 anys.
Buscant resposta a les diferències en la resposta
“La immunoteràpia en els últims anys ha tingut un impacte transcendental i molt clar pel que fa a la supervivència dels pacients amb càncer colorectal. No obstant això, no tots responen de la mateixa manera a aquest tractament. Després d’acumular experiència durant anys en aquest tipus de pacients, ara intentem veure com és el patró de resposta que fa que es donin aquests resultats tan dispars i discernir a nivell genòmic quines poden ser les claus que hi ha al darrere”, explica la Dra. Elena Élez.
Per tirar endavant l’estudi, es reclutaran dos grups de pacients procedents de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet de Llobregat. D’una banda, s’estudiaran pacients amb càncer colorectal avançant hipermutat sense IMS. S’analitzaran les característiques clíniques i genòmiques, tant del tumor com de l’ADN circulant i la resposta als tractaments. La segona cohort estarà formada per pacients que sí que tinguin IMS, i es buscarà correlacionar les possibles diferències genòmiques i clíniques d’aquests pacients amb la resposta als tractaments rebuts. Així doncs, aquest projecte precisarà d’una col·laboració entre el Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins i el Grup de Genòmica del Càncer, dirigit per la Dra. Ana Vivancos, tots dos del VHIO, i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).
Inestabilitat de microsatèl·lits
El colorectal és un dels càncers que més incidència té en el món occidental. Quan, a més, la patologia arriba a un estat avançat, el pronòstic dels pacients empitjora significativament, ja que la mitjana de supervivència se situa en tan sols 30 mesos. Per això adquireix una especial rellevància el fet de poder caracteritzar-lo molecularment tant des del punt de vista del pronòstic com des del terapèutic, a causa de la gran heterogeneïtat que existeix.
Entre tots els pacients amb càncer colorectal, un 16% es troben hipermutats, fet que pot ser causat per defectes en la capacitat de les cèl·lules per reparar l’ADN danyat. Entre aquests, aproximadament tres de cada quatre es corresponen amb pacients amb IMS, un canvi genètic que està associat amb un mal pronòstic de la malaltia.
Aquests suposen un repte terapèutic, ja que tenen especial mal pronòstic. Si bé la immunoteràpia ha emergit com una alternativa potencial a aquests pacients, una proporció considerable no responen d’entrada al tractament o presenten resistència secundària. “D’aquesta manera, el primer dels nostres objectius serà analitzar els mecanismes de resistència des d’un punt de vista genòmic que ens pugui ajudar a explicar per què es donen aquestes diferències de resposta”, afegeix la Dra. Élez. L’estudi serviria així per identificar de forma preliminar biomarcadors de resistència o resposta i suposar un punt de partida per a anàlisis amb un nombre de pacients més elevat.
A més, un altre dels objectius que es planteja la investigació és veure si hi ha algun tipus de correlació a nivell genòmic entre els pacients hipermutats però que no presenten aquesta inestabilitat amb els que sí que ho fan. “Si descobríssim que hi ha aquesta relació, podria obrir la porta al tractament amb immunoteràpia d’aquest tipus de pacients sense IMS, per als quals fins ara no es considerava com una opció”, conclou la Dra. Élez.
“A la pràctica clínica, a part dels tractaments convencionals, en els darrers anys hem desenvolupat nous abordatges que es basen a desactivar el cicle del sistema immunitari en punts determinats per fer-los servir contra el càncer. No obstant això, hi ha pacients que no responen de cap manera a aquests tractaments d’immunoteràpia. Investigacions com aquesta busquen que sí que hi puguin respondre en un futur. És important estudiar tots els factors relacionats amb els tumors que ens permetin oferir una resposta diferencial per a cada pacient”, explica el Dr. Josep Tabernero.
Descargas:
