- La nova eina facilitarà als metges oncòlegs la interpretació de dades genòmiques que puguin servir com a biomarcadors per seleccionar la teràpia dirigida més adequada per a cada pacient.
- Aquest sistema classificatori vol contribuir a resoldre la necessitat actual d’estandaritzar la interpretació de dades genòmiques rellevants per a la pràctica clínica.
Un estudi internacional estableix un nou sistema de priorització de dades genòmiques de pacients de càncer que classifica les mutacions segons l’evidència científica disponible i facilita la tasca dels metges oncòlegs en la presa de decisions. Aquest estudi, en el qual han participat Joaquin Mateo, del Grup d’Investigació Translacional en Càncer de Pròstata, i Rodrigo Dienstmann, del Grup Oncology Data Science (ODysSey) –ambdós del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)– juntament amb representants de diverses institucions d’Europa, el Canadà i els Estats Units, és el resultat d’un extens projecte dut a terme pel Grup de Treball en Investigació Translacional i Medicina de Precisió de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica )ESMO) i es publica avui a Annals of Oncology.
La genòmica portada a la pràctica
L’aplicació d’eines com la genòmica i la proteòmica en la pràctica clínica ha deixat de ser una meta futurista per convertir-se en una realitat tangible. En el camp de la medicina de precisió del càncer, les teràpies basades en el genoma dels tumors constitueixen una estratègia prometedora per al maneig clínic dels pacients.
El genoma dels pacients de càncer s’estudia per trobar alteracions moleculars que puguin tractar-se amb teràpies dirigides. D’aquí sorgeix la necessitat d’estandaritzar tant la recollida de dades genòmiques com la seva interpretació en la pràctica clínica. «Imagineu-vos que en la seqüència del tumor d’un pacient hi trobeu tres mutacions que poden ser importants. El sistema de classificació ESCAT (ESMO Scale of Clinical Actionability for molecular Targets) ajuda els metges a prioritzar les mutacions en funció de la seva rellevància clínica, ordenant-les en un rànquing que va des de mutacions amb una evidència clínica inequívoca fins a mutacions de les quals encara desconeixem la rellevància», explica Joaquin Mateo.
Es tracta de la primera versió de la classificació ESCAT. «Aquesta classificació consisteix en una escala amb sis nivells d’evidència clínica diferents per a les alteracions moleculars del càncer», continua Joaquin Mateo. El nivel I de l’escala el configuren mutacions de les quals es disposa una àmplia evidència clínica i, per tant, poden ser implementades en la presa de decisions clíniques de manera rutinària. El nivell II engloba aquelles mutacions que defineixen una subpoblació de pacients òptima per a ser tractada amb una teràpia dirigida, però que encara requereixen més dades clíniques per a aconseguir una visió integral del seu valor clínic. El nivell III comprèn mutacions per a les quals existeix evidència clínica en altres tipus de tumors o d’altres mutacions similars. El nivell IV inclou mutacions de les quals només s’ha obtingut informació a partir de models preclínics. Les evidències que suporten les mutacions del nivell V provenen d’aproximacions de cotractament. Finalment, les dianes moleculars que conformen l’últim nivell no disposen d’informació clínica associada, i per tant encara no són vàlides per a ser implementades en la pràctica clínica.
Una escala de consens
Per confeccionar el sistema ESCAT, els autors han realitzat una revisió sistemàtica de l’evidència científica amb l’objectiu d’unificar el criteri de classificació de les alteracions genòmiques i proposar una escala que permeti estandarditzar l’elecció del tractament més adequat per a cada pacient. «Amb aquest treball intentem facilitar la interpretació dels informes genòmics quan arriben a mans de l’oncòleg, que no sempre ha de ser un expert en genòmica; l’altre gran objectiu és facilitar la comunicació amb els nostres pacients, perquè no rebin interpretacions dispars si metges diferents els expliquen un mateix informe», argumenta Joaquin.
Fins ara, s’havien proposat sistemes de classificació similars, però cap havia aconseguit un consens complet ni incloïa la possibilitat de ser implementat de forma generalitzada en la pràctica clínica. La falta de consens pot conduir a recomanar fàrmacs ineficients per a un determinat perfil genòmic de pacient, així com a subestimar alteracions genòmiques amb un valor clínic demostrat a causa de l’absència d’una priorització clara de les mutacions del càncer.
L’eina ESCAT ofereix un llenguatge comú per a tots els agents clau de la medicina personalitzada del càncer i del desenvolupament de fàrmacs. A més, l’ús d’ESCAT permetrà ajustar les expectatives tant del metge com del pacient a la realitat clínica, i oferir la millor atenció i cura als pacients de càncer. A més, gràcies a ESCAT s’espera poder millorar la comunicació entre el metge i els pacients, amb els beneficis que això comporta.
###
