Del 16 al 18 d’octubre, el pavelló 8 del recinte de Montjuïc, a Barcelona, va acollir la segona edició de Healthio. Es tracta d’un esdeveniment on es reuneixen en un mateix espai ciutadans, pacients, professionals i empreses del sector per descobrir tots els avenços i novetats de l’àmbit sanitari. I com no podia ser d’altra manera, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) hi va estar present per donar suport a aquesta iniciativa, de la mateixa manera que ja ho va fer l’any passat.
Els investigadors de VHIO van participar en diferents actes en els quals es va intentar apropar l’actualitat de la investigació contra el càncer amb un abordatge transversal on s’integren la investigació bàsica i l’aplicada per aconseguir que els últims tractaments arribin en el mínim temps possible als pacients. I ho van fer tant a través de xerrades a les Àgores com participant en diversos panels d’experts.
L’encarregada d’obrir la participació de VHIO a Healthio va ser la Dra. Isabel Puig, del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer, que dirigeix el Dr. Héctor G. Palmer, per explicar un dels últims descobriments de VHIO: el factor epigenètic TET2, el qual regularia la reprogramació epigenètica d’algunes cèl·lules dins el tumor que es tornarien dorments i que estarien rere la resistència als tractaments i les recaigudes en el càncer.
“Les teràpies actuals ataquen les cèl·lules que estan descontrolades, i les cèl·lules adormides o latents no es veuen afectades, de manera que després, al cap d’anys, puguin tornar a generar un tumor. Per això és important trobar un punt feble que permeti atacar específicament aquestes cèl·lules dorments, perquè juntament amb els tractaments dirigits a les cèl·lules actives ens permeti arribar a una curació completa”, va apuntar la Dra. Puig, que va explicar com en bloquejar aquest factor quan les cèl·lules entren en hibernació, moren en el moment, i així s’obre la porta al desenvolupament de nous tractaments.
La biòpsia líquida
Una altra de les participacions a Healthio va anar a càrrec de la Dra. Miriam Sansó, del Grup de Genòmica del Càncer, que dirigeix la Dra. Ana Vivancos, que va parlar de quins són els avantatges i les limitacions que presenta la biòpsia líquida avui dia. També va explicar quina informació del càncer podem arribar a saber a través d’una gota de sang i com aquesta nova prova pretén revolucionar el diagnòstic d’aquesta malaltia. “És possible determinar i identificar diferents subtipus tumorals, la qual cosa és de gran ajuda a l’hora de seleccionar un tractament. I és que avui ja hi ha molts fàrmacs que van dirigits a una proteïna mutada en concret i ataquen directament les cèl·lules tumorals. Però abans hem de saber quines són aquestes mutacions, i aquesta informació la podem obtenir gràcies a la biòpsia líquida”.
També va participar a Healthio la Dra. Elena Élez, del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins, que dirigeix el Dr. Josep Tabernero, que va parlar sobre la utilitat de la biòpsia líquida per a la detecció primerenca de recaigudes en càncer colorectal avançat, una investigació emmarcada en el programa TRANSCAN-2. “El fet de conèixer les alteracions genètiques dels tumors ens ajuda molt en el dia a dia, ja que funcionen com a biomarcadors que ens permeten decidir tractaments, i també a l’hora de pronosticar l’avanç de la malaltia”.
En la seva xerrada, la Dra. Élez va explicar com gràcies a la biòpsia líquida, un procediment no invasiu, és possible analitzar les mutacions que va desenvolupant el càncer, i es tracta d’una eina molt important per al seguiment. “Ens permet predir la progressió de la malaltia i anar un pas per davant, fins i tot per poder arribar a diagnosticar recaigudes”.
Tota la informació genòmica que podem arribar a conèixer dels tumors pot complicar la presa de decisions clíniques per part dels oncòlegs. Molts no ho tenen fàcil, a l’hora de discernir quanta de la informació que els arriba gràcies a noves tècniques, com la biòpsia líquida, realment té un valor terapèutic. Per això, el Dr. Joaquín Mateo, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata, va explicar un dels últims avenços liderats per VHIO, la classificació ESCAT. “Es tracta d’una nova eina que facilitarà als oncòlegs la interpretació de dades genòmiques que serveixin com a biomarcadors per seleccionar la teràpia dirigida més adequada en cada pacient”.
El desenvolupament de la immunoteràpia
La Dra. Elena Garralda, investigadora principal del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO, va explicar com la immunoteràpia està revolucionant el tractament del càncer. En la seva xerrada va aprofundir en els avantatges d’aquest nou abordatge, com la generació de respostes a llarg termini i la possibilitat d’atacar la malaltia quan es troba disseminada. “Però la immunoteràpia també té reptes que ha d’afrontar, com ara aconseguir que sigui eficaç en tots els pacients i controlar que, en treure el fre del sistema immunitari, només ataqui les cèl·lules tumorals i no la resta de cèl·lules”.
Per al desenvolupament de noves immunoteràpies que superin aquest repte és important el desenvolupament d’anticossos específics contra determinades proteïnes. Per això és molt important el fet de poder identificar les proteïnes que són específiques de cèl·lules tumorals. Així, la Dra. Olga Méndez, del Grup de Biomarcadors Tumorals, l’investigador principal del qual és el Dr. Josep Villanueva, va explicar com al laboratori han estat capaços de detectar una funció desconeguda de la proteïna HMGA1, que obre la porta al desenvolupament de nous fàrmacs que la facin servir com a diana terapèutica, a més de demostrar la seva validesa com a factor predictiu en càncer de mama triple negatiu.
“Hem vist com aquesta proteïna, que ja es coneixia, quan el tumor passa a ser més invasiu deixa d’estar al nucli de la cèl·lula i s’ubica a l’espai extracel·lular. Això ens serveix com un biomarcador per predir quan un tumor es tornarà metastàtic, però a més ens permet utilitzar-la com una diana per a futures teràpies”, va explicar la Dra. Méndez, que, a més, va comentar que als experiments realitzats fins ara amb ratolins, en bloquejar la funció d’HMGA1 van ser capaços de reduir la capacitat invasiva del tumor.
El futur del tractament del càncer
A més de les xerrades, els investigadors de VHIO també van participar en diferents panels d’experts, a través dels quals es va buscar aprofundir en la situació actual de la investigació del càncer i en els propers reptes que s’han d’afrontar. Va ser el cas del Dr. Joaquín Arribas, director de Recerca Preclínica de VHIO i professor ICREA, que va participar en un panel de càncer de mama.
“S’està avançant molt en aquest camp, la qual cosa no vol dir que no quedi molt encara per descobrir. El càncer de mama és una denominació genèrica que engloba moltes malalties diferents, cadascuna amb característiques molt diferents. Cada vegada serà més fàcil identificar els diferents subtipus tumorals que ens permetin personalitzar els tractaments”, va explicar el Dr. Arribas, que, a més, va apuntar que la immunoteràpia serà el gran aliat per al càncer metastàtic, tot i que fins a la data no ha donat gaires bons resultats en càncer de mama.
En aquesta línia de millorar la identificació dels diferents subtipus tumorals també va coincidir la Dra. Elena Élez, que va participar en un altre panel sobre nous tractaments del càncer. “És important estudiar el tumor des d’un punt de vista genòmic per intentar trobar les teràpies més dirigides. En el càncer de còlon, que és un dels que més mortalitat ocasiona, ja hem après a diferenciar aquestes característiques i anem encaminats cap a unes teràpies ultraseleccionades”.
Sobre aquestes teràpies personalitzades i la medicina de precisió es va organitzar un altre panel, en què van estar presents tant la Dra. Olga Méndez com el Dr. Joaquín Mateo. “Hi ha càncers que encara no tenen tractament, i encara que l’oncologia sigui una de les branques on més s’ha treballat en la medicina de precisió, falta encara molt camí per recórrer”, va assenyalar la Dra. Méndez. “Si estem avançant tant en els darrers anys en aquest sentit és precisament perquè l’oncologia era una de les branques que estava més endarrerida”, va afegir el Dr. Mateo.
###
