Les instal·lacions del CosmoCaixa van acollir el passat 27 d’octubre la segona edició de BCNspiracy. Es tracta d’un esdeveniment de divulgació científica nascut amb la missió de transmetre la necessitat i la utilitat de la ciència a tota la ciutadania. Astrofísica, química o neurolingüística van ser alguns temes que s’hi van tractar, amb ponents de gran nivell que van buscar acostar conceptes complexos al públic assistent. I, com no podia ser d’altra manera, l’oncologia també hi va tenir un paper destacat.
El Dr. Joan Seoane, director de Recerca Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer i professor ICREA, va ser entrevistat pel reconegut periodista Luis Quevedo, com a tancament de la jornada.
L’entrevista va realitzar un viatge a través de el les novetats en oncologia en general, i es va parlar d’immunoteràpia, de biòpsia líquida, per aterrar en el camp dels tumors cerebrals. Així, primer es va introduir el concepte d’heterogeneïtat. «Quan parlem de càncer no parlem d’una única malaltia, sinó de centenars de malalties diferents. Aquest és el primer obstacle al qual ens enfrontem quan hem de decidir quins són els tractaments que s’han de seguir». Però aquesta heterogeneïtat no només és aplicable als diferents tipus de tumors, sinó que és quelcom que també afecta la mateixa composició del tumor. «Els tumors estan compostos de milions de cèl·lules, i totes son diferents entre si. És un mosaic de cèl·lules amb diferents mutacions».
Noves eines: la biòpsia líquida
«El tumor és com un ésser viu que intenta sobreviure, seguint les lleis darwinianes. Per això pot respondre durant un temps, però després les cèl·lules que muten i aconsegueixen adquirir resistència al tractament fan que el tumor torni a créixer», va explicar el Dr. Seoane. Per aquesta raó resulta fonamental poder conèixer en cada moment quina és la composició del tumor i les seves característiques, per poder adequar els tractaments.
I, en aquest sentit, una eina que està resultant de gran importància és la biòpsia líquida. Un cop es va descobrir que els tumors alliberaven ADN a la sang o en el líquid cefaloraquidi, es va desenvolupar un mètode que permet, a través d’una anàlisi de sang, conèixer les característiques de la malaltia. Un mètode poc invasiu que a més permet que es dugui a terme tantes vegades com calgui, per realitzar un seguiment seqüencial de la progressió de la malaltia i per poder arribar inclús a predir-ne el comportament futur.
El Dr. Seoane va explicar durant l’entrevista quins són els avantatges que presenta aquest nou mètode respecte de la biòpsia tradicional. «Fins que no es va desenvolupar aquesta biòpsia líquida, hi havia alguns tumors, com els cerebrals, on era molt complicat poder realitzar una biòpsia. A més, les biòpsies tradicionals no sempre ens permeten recollir totes les mutacions que hi ha, ja que només s’analitza una part del tumor, i els tumors són molt heterogenis. En canvi, l’ADN que hi ha circulant és una integració de tots els tipus cel·lulars, i d’aquesta manera poden tenir una imatge millor de la malaltia, i saber més adequadament com tractar-lo».
La revolució de la immunoteràpia
No menys revolucionària que la biòpsia líquida està resultant la immunoteràpia, el gran avenç en els últims anys per al tractament del càncer. Fer que el sistema immunològic del pacient sigui el que reconegui i ataqui les cèl·lules tumorals s’ha mostrat en els últims anys com una teràpia molt potent. «El nostre sistema immunològic està constantment eliminant cèl·lules mutades errònies. El que passa és que aquestes cèl·lules en un moment determinat aprenen a escapar-se o a amagar-se. Ara hem descobert quins escuts utilitzen i estem desenvolupant fàrmacs que ens ajudin a eliminar-los», va explicar el Dr. Seoane.
El problema és que, encara que descobrim aquests escuts, la mateixa evolució del tumor el porta a desenvolupar noves defenses. Això explica com només un 20% dels pacients de càncer de pulmó, per exemple, s’estan beneficiant de la immunoteràpia. «Hem d’entendre per què no funciona en la resta de pacients i a partir d’aquí, a través de la combinació de diferents medicaments, oferir noves alternatives. En els tumors cerebrals fins ara no funcionava, però ara estem començant a entendre i estudiar millor els escuts que es formaven, i això obre un camí d’esperança per a la immunoteràpia en aquest tipus de càncer», va afegir el Dr. Seoane.
La conclusió de la intervenció del Dr. Seoane va ser que encara falta molt coneixement sobre el càncer. «És el coll d’ampolla que estem trobant. Ens fa falta més investigació i més ciència per buscar tractaments cada vegada més personalitzats i precisos». I aquesta investigació, encara que pot ser costosa en un principi, també ajudarà que en el futur siguin tractaments més econòmics. «Fins fa poc, tots els malalts de càncer rebien el mateix tractament. Ara que entenem i sabem quan es beneficiaran més d’un tipus de tractament determinat, ens permet escollir els pacients amb precisió i d’aquesta manera no malgastar recursos».
En el següent enllaç pots veure l’entrevista al complet:
https://www.youtube.com/watch?v=lY0Y02x6QVU&feature=youtu.be&t=21
