Les metàstasis cerebrals de tumors de mama HER2+ presenten alteracions genètiques que podrien ser tractables

Leticia

Les metàstasis cerebrals derivades d’un càncer de mama HER2+ presenten mutacions diferents de les del tumor primari que podrien servir com a dianes terapèutiques per augmentar l’esperança de vida de les pacients, segons una nova recerca. L’autora principal de l’estudi és Leticia de Mattos-Arruda, del Grup de Genètica Aplicada del Càncer Metastàtic del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i els seus resultats han estat publicats a la revista Oncotarget. Es tracta d’un estudi multicèntric que s’ha dut a terme en col·laboració amb la mateixa Unitat de Mama i el Servei de Patologia del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, a més del laboratori que dirigeix Jorge Reis-Filho al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) i l’Hospital Universitari Dexeus.

L’objectiu de l’estudi, com comenta Leticia de Mattos-Arruda, és “entendre l’heterogeneïtat de les metàstasis del cervell i comparar-la amb els respectius tumors de mama primaris en el moment del diagnòstic del càncer”. Comprendre els canvis genètics que s’hi produeixen i trobar noves dianes terapèutiques és important en l’actualitat, ja que “els tractaments existents per al càncer de mama HER2+ milloren la supervivència de les pacients, però això no es tradueix en una reducció de la incidència de les metàstasis cerebrals ni de la mortalitat de les pacients quan les pateixen”.

Els resultats de la recerca aporten llum a l’enfocament del tractament de les metàstasis de càncer de mama. “Quatre dels sis casos de pacients amb metàstasi al cervell que vam estudiar (67%) tenen alteracions genètiques presents únicament o enriquides en les metàstasis cerebrals, i aquestes alteracions podrien ser dianes terapèutiques potencialment tractables”, explica Leticia de Mattos-Arruda. L’ús de fàrmacs específics contra les mutacions en aquests gens de les metàstasis cerebrals, i no només contra les mutacions del tumor primari, permetria desenvolupar teràpies més efectives.

Les metàstasis cerebrals van acompanyades de metàstasis sistèmiques en un gran percentatge dels casos. Per estudiar quins gens estan modificats en cada tumor de càncer de mama metastàtic, els investigadors han plantejat la possibilitat d’extreure mostres del tumor cerebral i de les metàstasis sistèmiques mitjançant l’estudi d’autòpsies, juntament amb biòpsies líquides dels mateixos casos. La biòpsia líquida permet estudiar l’ADN tumoral en el plasma i el líquid cefalorraquidi. Aquesta eina pot ser traslladada a la pràctica clínica en el futur pròxim per al seguiment dels canvis que pateixen els tumors al llarg del curs clínic de la malaltia.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van seqüenciar 254 gens en tumors de mama i metàstasis cerebrals de sis pacients. En comparar els resultats, van trobar que les metàstasis presentaven algunes alteracions que no estaven presents en el tumor primari. Per exemple, van identificar mutacions en gens de càncer com FGFR2, PI3KCA i ATR, delecions en CDKN2A i amplificacions en KRAS. A més, van comprovar que a mesura que avança el tractament amb quimioteràpia i inhibidors de HER2, apareixen cèl·lules amb mutacions addicionals.

A més, es van determinar alguns dels gens que podrien servir com a dianes terapèutiques en el cervell, com les mutacions en FGFR2 o PI3KCA o les delecions en CDKN2A. Per a aquests casos hi ha fàrmacs inhibidors que ja han estat aprovats prèviament o que s’estan testant per al tractament del càncer. Cal fer assajos clínics amb un nombre de pacients més elevat per entendre quines pacients es beneficiarien d’un agent farmacològic concret en funció de l’alteració que presenten. L’estudi en profunditat dels canvis genètics de cada pacient podria permetre desenvolupar teràpies més específiques i dirigides.

Metàstasis cerebrals i càncer de mama HER2+

Les metàstasis cerebrals són una causa molt freqüent de mortalitat en pacients amb càncer de mama. La incidència general d’aquest tipus de metàstasi en càncer de mama és d’entre el 10 i el 15%. Tanmateix, en pacients amb el subtipus de càncer HER2+ aquest percentatge pot arribar a assolir el 50%.

El subtipus HER2+ constitueix el 15% del total dels casos de càncer de mama. El tractament d’aquest càncer es basa en anticossos, com el trastuzumab, dirigits contra el receptor de regulació de creixement cel·lular HER2. S’ha comprovat que aquest fàrmac és útil i permet controlar la malaltia. Amb tot, no millora la supervivència en els casos en què hi ha disseminació al cervell, segurament a causa de la dificultat de l’anticòs per poder penetrar en aquest òrgan.

Els autors agraeixen a la Fundació Cellex i a la Fundació Rafael del Pino el suport rebut en la realització de l’estudi.

 ###