Científics del VHIO troben un factor comú entre els diversos tumors que apareixen en una pacient amb la síndrome de Li-Fraumeni gràcies a la caracterització del genoma dels seus tumors
Aquest nou descobriment té un gran valor científic, perquè identifica una diana terapèutica per a la qual ja hi ha un tractament efectiu i que, si es confirmés en tumors d’altres pacients, canviaria el curs d’aquesta malaltia en permetre establir una estratègia terapèutica personalitzada
Barcelona, 7 d’octubre de 2013. La síndrome de Li-Fraumeni és un tipus de càncer hereditari en el qual el gen supressor tumoral TP53 es troba mutat de forma germinal i, per això, es transmet de pares a fills. Els individus afectats presenten un risc elevat de desenvolupar múltiples tumors, fins i tot a edats molt primerenques. Afortunadament es tracta d’una síndrome molt poc freqüent dins del ventall de càncers hereditaris, però també per això molt poc estudiada.
El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha descrit, per primera vegada, una connexió entre els múltiples tumors d’una pacient amb aquesta síndrome gràcies a la caracterització completa del genoma en els cinc tumors que se li van desenvolupar en un període de deu anys. A més, aquesta troballa ha permès per primer cop dissenyar una estratègia terapèutica innovadora i exemple màxim de personalització del tractament. Aquesta troballa, publicada a la revista Cancer Discovery, és important perquè documenta una estratègia que es podria aplicar a altres casos afectats per aquesta síndrome, i a altres càncers hereditaris i amb escassos recursos terapèutics.
L’estudi realitzat pel VHIO ha aconseguit identificar, per primer cop, i en paraules de la primera autora del treball, la Dra. Violeta Serra, “un factor comú entre tots els tumors desenvolupats en una pacient amb una síndrome hereditària devastadora, ja que afecta el «guardià del genoma», una proteïna essencial en el procés de reparació de l’ADN. Hem trobat alteracions recurrents en els diferents tumors d’un mateix pacient”. A més, explica el Dr. Joan Seoane, un dels responsables d’aquest estudi i màxim responsable del Programa de Recerca Traslacional del VHIO, “fins ara pensàvem que tots els tumors que es desenvolupaven en un pacient amb càncer hereditari eren diferents, i per tant pensàvem que els tractaments podrien funcionar en alguns dels tumors del mateix pacient però no en tots. Hem observat que encara que ho fan amb mecanismes diferents, els tumors adquireixen una característica molecular molt semblant (la hiperactivació de les vies HER2 i EGFR), vies que es poden inhibir amb els tractaments actuals. Dins la diversitat hem descobert que tots els tumors comparteixen el mateix taló d’Aquil•les. Es tracta d’un exemple clar de convergència evolutiva: un dofí i una tonyina no tenen res a veure evolutivament, l’un és un mamífer i l’altre un peix, però tenen una forma fusiforme molt semblant: aquella que els hi posa tots més fàcil en el medi aquàtic que comparteixen. En aquest cas passa el mateix. Els tumors, malgrat que s’originen en òrgans diferents, adopten característiques comunes per sobreviure”, explica el Dr. Seoane. “Hem aprofitat aquest fet per dissenyar un tractament personalitzat i efectiu en tots els tumors, malgrat la seva diversitat. El descobriment té a més un gran valor científic, perquè incorpora una nova idea que, si es confirmés en altres pacients, podria canviar l’enfocament terapèutic en aquest tipus de malaltia.”
Joan Seoane: “Només la recerca traslacional permet troballes així i la personalització del tractament del cáncer”
La recerca translacional parteix d’una pregunta davant la realitat d’un pacient o una malaltia i busca la resposta al laboratori, per després tornar amb una solució científica que es pot aplicar directament als pacients afectats per una malaltia. “Aquesta és la veritable essència de la recerca que duem a terme a Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO)”, exposa Joan Seoane, “i que ens permet trobar solucions amb aplicabilitat clínica en contextos concrets, i fer-ho en un temps rècord”, continua dient. “En aquesta recerca hem partit d’un problema real d’un dels pacients, amb una síndrome clínica de característiques molt especials”, prossegueix el Dr. Seoane.
L’estudi és clarament multidisciplinari, integra investigadors dels programes Preclínic i Translacional del VHIO i del seu laboratori de genòmica, a més de molts grups clínics del VHIO-Hospital Universitari Vall d’Hebron que tracten cada dia amb els pacients, com el de la Dra. Felip, i també l’equip del Consell Genètic en Càncer Familiar, coordinat per la Dra. Balmaña.
La caracterització molecular, en profunditat, del càncer es troba en un moment de gran creixement i això permet el desenvolupament de teràpies dirigides contra dianes específiques que ofereixen una diversitat terapèutica fins ara inèdita. Tot això permet no només que es puguin perfeccionar els diagnòstics de tumors segons subtipus moleculars sinó que a més es pugui optar per una major diversitat i millors agents terapèutics. “Ens trobem en un gran moment en la recerca del càncer. La integració dels avenços tecnològics en la caracterització molecular dels tumors, que inclou la seqüenciació massiva, i l’increment de l’arsenal de compostos farmacològics amb activitat anticancerígena, permet que puguem començar a enllaçar alteracions tumorals amb tractaments més específics”, exposa el Dr. Baselga, ara director mèdic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nueva York y co-responsable de l’estudi. “Això és el que ha passat en el cas d’aquesta pacient amb síndrome de Li-Fraumeni. L’estudi genòmic en profunditat dels tumors ens ha permès identificar el fàrmac més adient per a aquest tipus de càncer”, conclou Seoane.
Tot i que no és viable caracteritzar el genoma complet de tots els pacients, i en un alt percentatge de casos tampoc no cal fer-ho, aquest avenç sí que es considera una peça crítica en el progrés cap a la medicina personalitzada del càncer, cada dia més propera, i serveix per canviar l’enfocament sobre el càncer hereditari i plantejar una estratègia terapèutica més reeixida on no existia.
Més informació sobre la síndrome de Li-Fraumeni: un cas greu de càncer hereditari
Es tracta d’una síndrome, molt poc freqüent, en què el pacient que la sofreix té una mutació germinal en el gen TP53, un gen supressor de tumors que codifica per a la proteïna P53, responsable d’aturar la divisió cel•lular quan troba errors en l’ADN i afavorir-ne la reparació. Per aquest motiu, quan el gen TP53 està mutat i no actua correctament, les cèl•lules no poden reparar els errors que es generen contínuament en el seu ADN, la qual cosa comporta l’adquisició de noves mutacions i fa que, eventualment, la cèl•lula adquireixi un caràcter maligne. “El «guardià del genoma» és un dels gens més freqüentment mutats en càncer en general. El cas més extrem és el d’aquesta síndrome, ja que aquesta mutació del TP53 és, a més, germinal, és a dir, una mutació crítica que existeix en totes les cèl•lules de l’organisme, la qual cosa el predisposa des de les etapes embrionàries a l’adquisició de mutacions secundàries”, explica la Dra. Violeta Serra.
Com que es tracta d’una mutació present en totes les cèl•lules, també es transmet a la descendència de qui el sofreix, és a dir, s’hereta. “La conseqüència última és l’aparició recurrent de tumors, tant benignes com malignes, en diverses localitzacions, amb dificultats de tractament enormes i a edats molt primerenques”, explica la Dra. Serra. La situació d’aquests pacients és desoladora, ja que es tracta de pacients amb una incidència de cáncer elevadíssima.
