Barcelona, 9 d’abril del 2014. Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de grups de recerca preclínica, translacional i clínica han assistit al congrés anual de l’American Association for Cancer Research (AACR) als EUA, que va començar dissabte passat, dia 5 d’abril, i ha durat fins el dia 9 d’abril. Al llarg d’aquests dies de congrés, alguns d’ells han presentat resultats d’alguns dels seus treballs: és el cas del Dr. Martín A. Rivas, del Grup de Terapèutica Experimental, liderat per la Dra. Violeta Serra. El Dr. Jordi Rodón, responsable del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO i coordinador de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer – “LA CAIXA”, va moderar ahir a l’AACR una taula rodona sobre les noves teràpies contra el càncer.
En aquesta taula, s’hi han presentat les darreres novetats, entre les quals hi ha dos estudis en què ha participat el VHIO mitjançant la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer – “LA CAIXA ” i el programa de recerca clínica que dirigeix el Dr. Josep Tabernero i que ha investigat l’ús de dos inhibidors diferents de l’FGFR (fibroblast growth factor receptor) en tumors sòlids metastàtics, especialment de mama i de pulmó.
Aquests dos estudis presentats i debatuts en aquesta taula rodona són un bon exemple de cap a on es dirigeix la medicina personalitzada en el càncer, ja que s’ha aplicat la preselecció de pacients que presenten tumors amb alteracions moleculars a la diana que inhibeixen aquests medicaments i que els converteixen en candidats per incloure’ls en aquests assaigs clínics.
El primer dels dos estudis, presentat i elaborat per Rodrigo Dienstmann, treball que va fer com a senior fellow de l’UITM i ara a Sage Bionetworks, ha avaluat per primera vegada en humans un determinat inhibidor de l’FGFR (fibroblast growth factor receptor). Aquests receptors dels factors de creixement dels fibroblasts (FGFR) intervenen en la proliferació cel•lular i la supervivència de les cèl•lules tumorals. Les alteracions genètiques dels FGFR poden produir l’activació d’aquest receptor de membrana en diversos tumors.
Aquest nou inhibidor es pot administrar per via oral i prèviament ha demostrat una gran activitat antitumoral en models animals amb trasplantaments de tumors de pacients. En aquest assaig, s’ha avaluat la seguretat d’aquest nou inhibidor i els resultats van mostrar efectes secundaris manejables a les dosis que produeixen efectes terapèutics, la qual cosa fa que aquest nou fàrmac estigui en condicions de passar a la fase següent d’estudi.
El segon estudi, també centrat en un altre potent inhibidor selectiu per a l’FGFR, n’ha avaluat la seguretat i activitat antitumoral com a agent terapèutic únic (sense combinacions amb altres medicaments). Novament, el programa de preselecció o prescreening ha permès d’identificar quins pacients són candidats per a aquest estudi, pel fet que els seus tumors contenen les alteracions moleculars de l’FGFR que poden respondre al tractament. L’activitat antitumoral d’aquest agent terapèutic es va observar en diversos tipus de tumors i es va determinar quins podien ser-hi especialment sensibles.
Un altre dels treballs que s’han presentat durant el congrés anual de l’AACR a San Diego, com a comunicació en pòster, se centra en la identificació de biomarcadors que prediguin la sensibilitat a una nova teràpia per al càncer de mama del subtipus luminal B. Aquest subtipus de càncer de mama és un dels més agressius i encara no disposem de tractaments efectius per combatre’l.
Els tractaments dirigits contra la via de PI3K/Akt/mTOR han estat explorats intensament durant l’última dècada. No obstant això, molts tumors hi responen de manera parcial, o fins i tot desenvolupen resistències a les teràpies que limiten la resposta als tractaments. Concretament, se sap des de fa anys que el bloqueig d’mTOR (una via important per a la supervivència, proliferació i metabolisme cel•lulars) genera canvis cel•lulars que en reverteixen l’efecte d’inhibició mitjançant mecanismes compensatoris. En aquest sentit, s’ha proposat que una forma d’evitar que es reverteixi aquest efecte consisteixi a bloquejar simultàniament el receptor IGF-1R. Alguns assaigs clínics en fases primerenques han demostrat que això funciona en tumors del subtipus luminal B i la clau és com reconèixer quins són els tumors que hi respondran i quins no.
Els resultats del Grup de Terapèutica Experimental que es presenten a l’AACR demostren que la capacitat de resposta a una teràpia combinada anti-mTOR/IGF-1R resideix en l’expressió pròpia del receptor IGF-1R. Aquestes conclusions, si es comproven en pacients, aportaran una eina per reconèixer, en el moment del diagnòstic, quins pacients es beneficiaran amb aquest tractament, amb la qual cosa s’aconseguirà una teràpia dirigida, amb menys toxicitat i més adaptada a les necessitats del pacient.
Tots aquests treballs són, a més a més, un exemple de la recerca translacional que es duu a terme al VHIO des de fa anys, i que permet que les necessitats de la clínica es transfereixin ràpidament a la recerca translacional i que aquesta generi hipòtesis i coneixements que es transfereixen novament a la clínica, amb la qual cosa es genera un cercle d’informació i coneixement en benefici dels pacients.
