- És la primera validació clínica d’aquesta prova desenvolupada pel VHIO en càncer de mama, després d’aconseguir demostrar-ne la validesa en el context clínic del càncer de pròstata.
- Identificar els tumors amb deficiència en la reparació de l’ADN per recombinació homòloga es justifica per la necessitat de seleccionar aquells pacients que es poden beneficiar més de tractaments que danyen l’ADN tumoral, com la quimioteràpia basada en platins o els inhibidors de PARP.
- Els resultats d’aquest estudi acaben de publicar-se a Annals of Oncology i donen suport a la investigació del biomarcador en estudis potenciats per determinar l’efecte en supervivència global així com la utilitat per identificar pacients candidats a tractaments amb inhibidors de PARP.
Barcelona, 13 d’octubre de 2021. Poder entendre les característiques moleculars dels diferents tumors està permetent des de fa uns anys avançar en el desenvolupament de teràpies personalitzades. Però tan important com disposar de nous tractaments és identificar quins són els pacients que obtindran més benefici d’aquestes teràpies innovadores. Sembla que la proteïna RAD51 podria ser un d’aquests biomarcadors i des del Grup de Teràpies Experimentals del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) es treballa per desenvolupar una eina que hi està basada per identificar pacients amb tumors amb deficiències en la reparació de l’ADN mitjançant el mecanisme de la recombinació homòloga. Aquesta deficiència es coneix amb les en anglès, HRD.
En investigacions preclíniques anteriors del grup que dirigeix la Dra. Violeta Serra ja s’havia validat la utilitat de la RAD51 com a biomarcador. Recentment s’ha aconseguit també per primera vegada fer-ho en un context clínic, per identificar els pacients de càncer de pròstata que obtenien més beneficis després de l’administració d’olaparib, un inhibidor PARP. Ara, un estudi que acaba de publicar-se a la revista Annals of Oncology el valida per a la població de pacients amb càncer de mama triple negatiu.
«Aquest estudi és un pas més en aquesta validació clínica, ara en el marc del càncer de mama. Els resultats obtinguts estan en sintonia amb tota la feina prèvia i ens animen a continuar treballant per aportar més evidències que justifiquin l’ús d’aquesta eina basada en la proteïna RAD51 en la pràctica clínica per ajudar en la presa de decisions», explica la Dra. violeta Serra.
Beneficis de la quimioteràpia amb base en el platí
Els tumors de mama triple negatius tenen més sensibilitat als agents que danyen l’ADN, com les sals de platí. No obstant això, la toxicitat d’aquests fàrmacs i la manca d’una correlació concloent amb els resultats de supervivència generen preocupació sobre si pot usar-se en les fases més precoces de la malaltia. «L’alta sensibilitat d’aquests tumors a la quimioteràpia basada en el platí pot explicar-se per l’alta proporció de càncers triple negatius que alberguen alteracions genètiques o epigenètiques que condueixen a una deficiència de reparació de l’ADN, com poden ser les mutacions hereditàries a BRCA1 i BRCA2, però també altres alteracions menys freqüents com a PALB2, RAD51C i RAD51D», afegeix la Dra. Violeta Serra, que explica com la identificació de tumors que alberguen diverses alteracions representa un desafiament clínic.
Les cicatrius i les signatures genòmiques han demostrat una alta correlació amb les alteracions de la recombinació homòloga. Però ni les mutacions BRCA1/BRCA2 ni les cicatrius genòmiques han aconseguit identificar la població de pacients que es beneficien de la quimioteràpia amb base de platí. «És important destacar que alguns tumors HRD poden evolucionar cap a la restauració de la recombinació homòloga i adquirir resistència a agents que danyen l’ADN. En conseqüència aquests tumors es classificarien erròniament d’acord amb la seva cicatriu o signatura genòmica subjacent», explica la Dra. Violeta Serra, i assenyala que per aquest motiu cal desenvolupar una mesura funcional i dinàmica de la recombinació homòloga per establir amb més precisió l’estat real de la deficiència. Aquí és on l’estudi dels focus nuclears de RAD51 sembla tenir la resposta.
Subestudi de l’assaig GeparSixto
Per poder validar la utilitat de l’anàlisi dels focus de RAD51 es va realitzar una anàlisi cega i retrospectiva de l’assaig clínic aleatoritzat GeparSixto. En aquest assaig, els pacients amb tumors de mama triple negatiu van rebre un tractament neoadjuvant de doxorubicina liposomal no pegilada més paclitaxel amb o sense carboplatí. Els resultats d’aquest estudi van mostrar que els pacients que es van beneficiar més del carboplatí van ser aquells amb tumors amb HRD pel biomarcador RAD51. «Això demostra que RAD51 prediu de manera independent el benefici clínic d’agregar carboplatí a la quimioteràpia neoadjuvant i aquests resultats avalen un major desenvolupament per incorporar les proves RAD51 en la presa de decisions clíniques», va finalitzar la Dra. Violeta Serra.
Referencia:
Llop-Guevara, V. Vladimirova, A. Schneeweiss, G. Villacampa, T. Karn, D-M. Zahm, A. Herencia-Ropero, P. Jank, M. van Mackelenbergh, P.A. Fasching, F. Marmé, E. Stickeler, C. Schem, R. Dienstmann, S. Florian, V. Nekljudova, J. Balmaña, C. Denkert, S. Loibl, V. Serra, “2O Association of RAD51 with homologous recombination deficiency (HRD) and clinical outcomes in untreated triple-negative breast cancer (TNBC): Analysis of the GeparSixto randomized clinical trial”. Annals of Oncology, Volume 32, Supplement 2, 2021. Page S22. ISSN 0923-7534. https://doi.org/10.1016/j.annonc.2021.03.016.
