- Hi havia una gran controvèrsia al voltant del paper de MYC en les metàstasis, però un estudi desenvolupat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, i Peptomyc ha demostrat, tant en models in vitro com in vivo, que Omomyc, una proteïna inhibidora de MYC, és capaç d’aturar la progressió del càncer de mama metastàtic.
- Encara que als models in vitro s’ha examinat la capacitat d’Omomyc en tots els tipus de càncer de mama, en l’experimentació amb models animals l’estudi s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, el tipus de càncer de mama amb pitjor pronòstic, en què també ha aconseguit resultats importants.
- L’estudi on es recullen totes aquestes dades s’acaba de publicar a Cancer Research Communications, una revista de l’Associació Americana de Recerca del Càncer (AACR).
Barcelona, 21 de febrer del 2022 – Omomyc, una proteïna terapèutica desenvolupada en tot el seu potencial al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i a la seva fructífera spin-off Peptomyc, no decep mai. Des de fa temps se sap amb certesa que MYC exerceix una funció important en el desenvolupament de molts tipus de tumors. En canvi, hi ha certa controvèrsia sobre com pot afectar el desenvolupament de les metàstasis i alguns estudis suggereixen fins i tot que inhibir MYC podria potenciar la metàstasi. Un nou treball, dut a terme al VHIO, que forma part del Campus Vall d’Hebron, ens aporta, per primer cop, llum sobre aquesta qüestió. En concret, s’ha analitzat l’eficàcia d’Omomyc, aquesta proteïna inhibidora de MYC, per controlar la progressió del càncer de mama metastàtic, i els resultats obtinguts han estat molt positius.
En la recerca, les dades de la qual s’acaben de publicar a Cancer Research Communications, una revista de l’Associació Americana de Recerca del Càncer (AACR), s’han dut a terme diferents experiments tant in vitro com in vivo per conèixer de quina manera Omomyc impactava en les metàstasis del càncer de mama. «La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s’ha pogut comprovar que Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s’havia especulat», explica el Dr. Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l’article.
«Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l’establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama», afegeix la Dra. Laura Soucek, codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, professora investigadora d’ICREA i cofundadora i directora executiva de Peptomyc, que també ha participat en aquesta recerca juntament amb el grup del VHIO. A més han participat en aquest article per part del VHIO el Grup de Teràpies Experimentals dirigit per la Dra. Violeta Serra i el Grup de Factors de Creixement del Dr. Joaquín Arribas.
MYC, una diana terapèutica que també és eficaç en les metàstasis
Fa dècades que la recerca oncològica ha posat de manifest que el gen MYC té una funció important en el desenvolupament de la pràctica totalitat dels tumors sòlids. No obstant això, també hi havia una creença generalitzada que era una diana inabastable. Però tot va canviar fa més de 20 anys, quan la Dra. Laura Soucek es va plantejar que això no havia de ser així. Fruit del seu esforç i treball va néixer Omomyc, una miniproteïna capaç d’inhibir MYC, que, després de múltiples estudis preclínics amb resultats que han fet la volta al món, ja s’està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l’any passat al VHIO. Prèviament a l’assaig, Omomyc ja havia demostrat una activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí, independentment del teixit d’origen i de les mutacions.
Tot i això, tots els treballs de recerca duts a terme fins ara amb aquest fàrmac s’han centrat en tumors primaris i mai se n’havia provat l’eficàcia contra la malaltia metastàtica. «Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàtica, per la qual cosa inhibir-lo podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut en la nostra recerca mostren tot el contrari», apunta el Dr. Daniel Massó, que ha afegit que tot i així hi ha algunes qüestions que conviden a ser optimistes sobre la possible eficàcia d’Omomyc per controlar les metàstasis.
Les metàstasis són genèticament inestables, la qual cosa significa que la informació del tumor primari d’un pacient pot no reflectir amb precisió les metàstasis, que a més poden variar de les unes a les altres. Això suposa una barrera important per a les teràpies dirigides. El fet que la inhibició de MYC sigui eficaç independentment del perfil mutacional del tumor ha fet que els investigadors del VHIO es plantegessin que l’ús d’aquest enfocament podria superar la barrera de la heterogeneïtat de les metàstasis. A més, MYC promou dos aspectes clau de la metàstasi, la transició epitelial-mesenquimal i la desdiferenciació, cosa que suggereix que inhibir-lo podria revertir aquestes característiques i inhibir les metàstasis quan es comencen a formar.
Resultats positius en tots els experiments
Per demostrar aquestes hipòtesis, s’han plantejat una gran multitud d’experiments. S’han fet proves tant en models in vitro com en models de ratolí. En els primers s’ha provat l’eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que en els segons el treball s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment opcions terapèutiques millors.
Per comprovar els resultats de la teràpia s’han fet servir diferents models i tècniques d’imatge que permeten mesurar el desenvolupament dels tumors. «Així, hem pogut veure que, en ratolins modificats genèticament, Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys, però també hem observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les fa desaparèixer. Quan hem administrat Omomyc per via intravenosa, els resultats també han estat positius, ja que hem vist que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s’allargava significativament la supervivència dels ratolins», comenta el Dr. Daniel Massó.
Potencial per al tractament de pacients
Encara que la recerca encara no s’ha dut a terme amb pacients, el treball dut a terme pel VHIO també ha volgut analitzar la possible repercussió de l’aplicació d’Omomyc. Per això s’han analitzat bases de dades de pacients, en què s’ha pogut comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa. «Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència», ha explicat per acabar el Dr. Massó.
Referència:
Daniel Massó-Vallés, Marie-Eve Beaulieu, Toni Jauset, Fabio Giuntini, Mariano F. Zacarías-Fluck, Laia Foradada, Sandra Martínez-Martín, Erika Serrano, Génesis Martín-Fernández, Sílvia Casacuberta-Serra, Virginia Castillo Cano, Jastrinjan Kaur, Sergio López-Estévez, Miguel Ángel Morcillo, Mohammad Alzrigat, Loay Mahmoud, Antonio Luque-García, Marta Escorihuela, Marta Guzman, Joaquín Arribas, Violeta Serra, Lars-Gunnar Larsson, Jonathan R. Whitfield & Laura Soucek. MYC inhibition halts metastatic breast cancer progression by blocking growth, invasion and seeding. Cancer Res Commun. 2022;2:110–30. doi: 10.1158/2767-9764.CRC-21-0103.
