Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, organitza el cicle Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO, que s’ha estrenat aquesta setmana a l’Espai Artchimboldi. La temàtica escollida per a aquest debut, que busca un apropament a la ciència i a l’oncologia des d’un espai diferent de l’habitual, ha estat el microbioma i el càncer.
La microbiota és el conjunt de microorganismes que conviuen al nostre organisme de manera habitual. El microbioma és el conjunt dels gens i el microambient d’aquests microorganismes. Tot el conjunt d’aquests microorganismes suma i pesa com un òrgan propi de l’organisme.
Josep Corbella, periodista de La Vanguardia especialitzat en ciència i salut, modera aquesta xerrada, que comença amb una pregunta: Què aporta el microbioma en el diagnòstic i el tractament del càncer? Per donar-hi resposta, Josep Tabernero, director de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Paolo Nuciforo, cap del Grup d’Oncologia Molecular de VHIO. I, com a pacient expert, el psicòleg Carlos Hué, vicepresident d’EuropaColon Espanya.
El Dr. Nuciforo explica que “hi ha trilions de miroorganismes que formen la nostra microbiota, traduïts a tres milions de gens procedents d’aquesta microbiota, i, per tant, sabem que tots aquests gens microbians contribueixen al nostre estat de salut i, consegüentment, també a la malaltia. El que tenim ara al davant és saber quins canvis en la microbiota afecten el nostre estat de salut i com”. Canvis en la diversitat de la nostra microbiota provoquen una disbiosi; d’aquesta manera, un canvi en el balanç o la integritat de la nostra microbiota pot afavorir l’aparició del càncer. El Dr. Nuciforo continua: “Hem d’arribar al punt de poder fer servir aquest coneixement per prevenir el càncer, diagnosticar-lo de manera més eficient i precoç i tractar-lo de manera més efectiva, si coneixem quins són els bacteris que poden afavorir la resposta a un tractament o els que poden condicionar resistències”.
Josep Corbella pregunta al Dr. Tabernero quines perspectives ens ofereix la microbiota en el tractament del càncer. El Dr. Tabernero explica que “la convivència amb els bacteris impacta en tot el nostre entorn i això també ocorre en la resposta al tractament del càncer. Si tenim en compte que el 99,9% dels gens ens els deixen, no són nostres, i convivim amb 4.000 espècies de bacteris diferents –que ens ajuden amb els processos imprescindibles–, quan s’alteren i canvia la composició i la diversitat d’aquesta microbiota poden aparèixer alteracions i malalties”.
D’altra banda, el Dr. Nuciforo explica que “això explica que a dia d’avui no hi hagi cap tipus de càncer en què no s’hagin associat d’alguna manera alteracions de la microbiota. I en el qual, un cop diagnosticat, aquesta microbiota no en condicioni, d’una manera o altra, la resposta al tractament. El repte que tenim és poder establir què és normal i què no, en la composició intestinal, per poder identificar sobre què hem d’incidir per modificar-ne la composició”.
“Aquest microbioma no només s’ha relacionat amb malaltia oncològica, ja fa temps que hi ha estudis que el relacionen amb les malalties cardiovasculars, intestinals, com la malaltia de Crohn, metabòliques, neurològiques i fins i tot mentals”, afirma el Dr. Tabernero. En el cas de la malaltia oncològica, no té una causa única d’aparició, és multifactorial. El Dr. Nuciforo afegeix: “Coneixem bé alguns dels processos implicats en les alteracions que es produeixen en la cèl·lula perquè esdevingui tumoral, i comencem a saber com la microbiota pot influir en l’aparició d’aquest càncer: de manera directa, amb toxines, o indirecta, afectant tot el seu microambient”.
Relacionat amb l’afectació de la microbiota en la salut mental, Carlos Hué, psicòleg i pacient expert, vicepresident d’EuropaColon Espanya i molt implicat en la paper actiu dels pacients en la recerca del càncer de colon, comenta, en aquest sentit, l’estret vincle que hi ha entre la microbiota, especialment la intestinal, i la nostra resposta emocional. “Els bacteris del nostre intestí són grans productors de neurotransmissors, alguns com la dopamina, sense anar més lluny, que estan molt implicats en el nostre benestar emocional. No és casual que a l’intestí li diguem el segon cervell i que tinguem respostes fisiològiques conegudes en l’àmbit intestinal en resposta a l’estrès o a situacions emocionals”.
“Encara sabem molt poc de tots els bacteris que conviuen al nostre interior”, comenta el Dr. Tabernero, “però tenim clar que el seu estudi, des de fa anys, suposa una autèntica revolució i que hi obtindrem moltes de les respostes que ens falten, i per això tenim estudis actius, a VHIO, com l’OPTIMISTIC o el FUSOMAP, per poder avançar en aquest coneixement. Així, doncs, hem de prendre mesures per tenir un estil de vida el màxim de saludable possible per poder cuidar aquests bacteris, de la mateixa manera que sabem que el 40% dels tumors són evitables, si tenim en compte aquest estil de vida saludable”.
El Dr. Tabernero acaba la xerrada modificant i mencionant la coneguda frase d’Ortega i Gasset “Jo soc jo i els meus microorganismes”. I agraeix la participació activa dels pacients en la recerca, sense els quals tots aquests avenços en el coneixement no serien possibles. Us deixem uns vídeos dels ponents.
Sobre Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO
Aquesta iniciativa, que s’ha estrenat el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, constarà de deu xerrades dirigides a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. Aquestes xerrades, repartides al llarg de l’any fins a completar el cicle, el mes de desembre, formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia (recerca i coneixement del càncer) per empoderar-los en la presa de decisions.
Les xerrades es duran a terme a l’Espai Artchimboldi, i això no és casual. S’ha buscat la complicitat d’aquest espai i dels seus moderadors per fer-les fora de l’àmbit hospitalari, amb la voluntat d’apropar-les al públic i no demanar al públic que sigui qui s’apropi a casa nostra.
S’han buscat les temàtiques que puguin ser més interessants, per la novetat, l’aplicabilitat o la freqüència en què es donen. Amb el títol compartit Parlem sobre recerca i tractament del càncer?, es presentaran els últims avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris…, sempre buscant respondre el màxim de preguntes i també donar protagonisme als pacients, a qui reservem un espai especial. Totes les xerrades incorporen la mirada del pacient, una peça clau en la recerca clínica, i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
Cada xerrada, a més d’experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, i també la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on assistir a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
Aquí teniu un resu, de la sessió a càrrec dels ponents:
