- La Dra. Mafalda Oliveira i la Dra. Cristina Suárez del VHIO han obtingut dos ajuts del Programa Real Life Trials in Oncology en col·laboració amb l’Institute Gustave Roussy a França.
- Els Programes CRIS de recerca aporten recursos, mitjans i estabilitat a projectes rellevants que canviaran els tractaments en càncer per augmentar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients oncològics.
El 26 abril s’ha celebrat la II edició de la cerimònia de lliurament dels Programes CRIS de recerca 2023, a l’Auditori de la Fundació Ramón Areces, on la Fundació CRIS contra el càncer ha fet entrega a la ciència de gairebé 10 milions d’euros destinats a la investigació contra el càncer. Els programes CRIS de recerca tenen com a objectiu donar suport i finançar la recerca d’excel·lència en càncer amb projectes d’altíssima qualitat amb una durada de 5 anys. Per això, s’ha lliurat els guardons i les diferents convocatòries de CRIS, tant nacionals com internacionals. D’altra banda, s’ha lliurat la renovació de 2 unitats CRIS a hospitals públics espanyols.
La dotació ha suposat “un import total de 10 milions d’euros, que serviran per impulsar les carreres investigadores i la lluita contra el càncer”, ha anunciat Diego Megía, cofundador i patró de la CRIS contra el càncer.
Els guardons han estat lliurats en un acte amb la participació dels metges i investigadors més rellevants en l’estudi i el tractament de malalties oncològiques en l’actualitat; i han estat recolzats per Mariano Barbacid, investigador de CRIS contra el càncer, professor AXA-CNIO d’Oncologia Molecular i director del Grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), Pedro Duque, exministre de Ciència i Innovació i primer astronauta espanyol;, Ana Pastor, vicepresidenta segona del Congrés dels Diputats i exministra de Sanitat, entre altres personalitats.
Projectes concedits al VHIO
Els dos projectes concedits al VHIO formen part del Programa Real Life Trials in Oncology en col·laboració amb l’Institute Gustave Roussy a França.
La Dra. Mafalda Oliveira, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO, juntament amb la Dra. Barbara Pistilli de l’Institut Gustave Roussy de Villejuif, posarà en marxa l’assaig clínic ETNA-Cohort2
El càncer de mama triple negatiu és una de les formes més agressives del càncer de mama, principalment per no tenir un tractament específic i dirigit. Per prevenir recaigudes, quan a les pacients se’ls extirpa el tumor i aquest no s’ha disseminat, se sol proporcionar un tractament de quimioteràpia. Tot i això, els efectes secundaris d’aquest tractament poden disminuir considerablement la qualitat de vida d’aquestes pacients.
“S’ha observat que hi ha un grup de pacients de càncer de mama triple negatiu que tenen molt bon pronòstic” afirma la Dra. Oliveira. “Aquestes pacients tenen un tumor petit, localitzat, i amb una gran presència de certes cèl·lules del sistema immunitari anomenades limfòcits. Aquests limfòcits són part de les defenses del nostre organisme contra les cèl·lules tumorals. Hi ha dades sòlides que mostren que no caldria que aquestes pacients amb tumors petits amb alta infiltració per limfòcits passessin pel tractament de quimioteràpia posterior a la cirurgia, ni per tots els efectes secundaris que afecten la seva qualitat de vida”.
En aquest assaig clínic, les doctores Barbara Pistilli i Mafalda Oliveira comprovaran que les pacients amb tumors localitzats i presència d’alts nivells de limfòcits poden evitar el tractament de quimioteràpia posterior a l’extirpació dels tumors. “La medicina personalitzada no consisteix només a trobar tractaments eficaços contra els tumors. També és essencial desenvolupar estratègies per curar els pacients amb el menor impacte possible en la qualitat de vida. No només es tracta de viure més, sinó de viure millor” conclou la Dra. Mafalda Oliveira.
El segon projecte Real Life Trials in Oncology ha estat concedit a la Dra. Cristina Suárez, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora sènior del Grup del programa de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del VHIO i la Dra. Laurence Albiges , Institute Gustave Roussy, París per a l’assaig clínic CARE1 sobre càncer renal.
El càncer de cèl·lules renals és el tipus més freqüent de tumors del ronyó. A Espanya afecta més de 8.000 persones a l’any, i malgrat els avenços en els tractaments encara moren més de 2.100 persones anualment al nostre país. Això és perquè una vegada s’estén més enllà del ronyó el tractament és molt més complicat, i el risc per al pacient augmenta de manera important.
Durant els darrers anys l’aparició de la immunoteràpia ha obert una nova porta, especialment per als pacients amb carcinoma renal de risc intermedi o alt. Generalment a aquests pacients se’ls sol proporcionar una teràpia combinada, que sol ser de dos tipus: Pot consistir en un tractament d’immunoteràpia juntament amb un fàrmac que inhibeix la formació de vasos sanguinis que proporcionen aliment i energia a les cèl·lules tumorals. O podeu consistir en dos tractaments diferents d’immunoteràpia.
“El problema és que encara no hi ha un criteri que permeti decidir quan s’ha de donar una combinació o una altra, tot i que hi ha pacients que es podrien beneficiar més d’una combinació que de l’altra. Necessitem definir uns criteris clars i determinants que permetin al metge decidir quina de les combinacions és la més adequada per a cada pacient” explica la Dra. Cristina Suárez.
L’assaig CARE1, que compta amb l’ajuda de CRIS contra el càncer, té com a objectiu demostrar que la presència de la proteïna PD-L1 als tumors pot predir quins pacients se’n beneficiarien més d’una combinació que de l’altra. “Si els pacients s’aleatoritzaran a rebre una combinació o una altra. L’objectiu és demostrar que els pacients que expressen aquesta proteïna podrien obtenir més benefici d’una combinació amb doble immunoteràpia mentre que els pacients que no expressen PD-L1 obtindrien més benefici d’una teràpia que inclogui una immunoteràpia i un antiangiogènic”.
Aquest tipus de projectes són essencials per poder guiar la decisió dels metges, proporcionar la teràpia més adequada per a cada pacient i, en definitiva, continuar avançant cap a la personalització de les teràpies.
