El 24 d’abril ha tingut lloc la tercera xerrada del cicle Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO, en què s’han abordat les teràpies cel·lulars i dirigides, i que ha tingut com a títol ‘La teràpia CAR-T és una nova opció de tractament per a les malalties de la sang? ‘. El Dr. Pere Barba, cap clínic de l’Àrea de Teràpies Avançades i director del Programa CAR-T del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Jordi Ros, pacient expert a qui s’ha administrat aquesta teràpia, i el moderador Luis Quevedo, divulgador científic i actual director de projectes a la FECYT han estat els encarregats de fer la xerrada.
Luis Quevedo ha arrencat la xerrada apuntant que durant dècades el tractament del càncer s’ha basat en la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia. Recentment, en les darreres dues dècades, s’han anat incorporant de manera progressiva teràpies cada cop més precises i dirigides per als tumors, de manera personalitzada. La immunoteràpia seria el cinquè pilar del tractament contra el càncer. Dins d’aquestes immunoteràpies, «hi ha les teràpies biològiques com les CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T, en anglès) que a més són una teràpia cel·lular i gènica, és a dir, es tracta d’una teràpia viva i les cèl·lules s’han modificat genèticament introduint un receptor que normalment no tenen», continua Pere Barba. Aquestes CAR-T consisteixen a extreure d’un pacient un tipus de cèl·lules de defensa presents a la sang anomenades limfòcits T, que es modifiquen en un laboratori mitjançant una teràpia genètica. Per a això, se’ls introdueix un receptor dissenyat per dirigir-se únicament a les cèl·lules tumorals, i els limfòcits es tornen a introduir al pacient i poden dirigir-se selectivament contra el seu tumor. «És l’expressió màxima de la medicina personalitzada», ha apuntat Pere Barba.
Els receptors de superfície del limfòcit són el que exposa aquestes cèl·lules del sistema immunitari perquè aquest sigui capaç d’atacar-lo. Per això el procés és similar en totes les teràpies CAR-T: es recullen les cèl·lules amb un sistema anomenat afèresi, semblant a la diàlisi, i a aquestes cèl·lules, mitjançant virus programats, se’ls introdueix l’ADN, que fabrica el receptor que falta, i la cèl·lula ja comença a expressar-lo. Triga unes quantes setmanes. Les cèl·lules vives amb aquest receptor es reintrodueixen a l’organisme.
Per a quins pacients està indicada aquesta teràpia?
El número de pacients que es beneficien d’aquesta teràpia cada vegada és més gran. Per a qui està indicada? Pere Barba comenta que cada cop està indicada per a més malalties i més persones. Inicialment gairebé només estava indicada en el limfoma no Hodgkin tipus B o en la leucèmia aguda limfoblàstica del nen o de l’adult jove. Ara està indicada per a limfomes en fases avançades, en tractament de segona línia, en mielomes i en leucèmies de l’adult. Hi ha poques indicacions aprovades comercialment i una gran part de pacients es tracten en el context d’assajos clínics. «Al nostre centre, al febrer ja havíem inclòs més de 100 pacients en aquest tipus de tractaments».
Quevedo introdueix la idea de l’efectivitat d’aquestes teràpies, o quin és el benefici de les teràpies, que Barba defineix: “No en termes de supervivència o curació a llarg termini se’n poden beneficiar els limfomes, per exemple”. En altres camps freqüents de l’ Hematologia, com els mielomes, per exemple, permet multiplicar per 5 o per 6 el temps fins a la progressió de la malaltia; encara que no es curen de manera indefinida, sí que es beneficien d’aquest tractament.
Aquesta experiència en primera persona l’explica molt bé Jordi Ros, el pacient que participa en aquesta xerrada: «Jo tenia un limfoma no Hodgkin molt agressiu que sortia pertot arreu. M’havien fet múltiples tractaments i assaigs clínics i finalment em van proposar derivar-me a la Vall d’Hebron i van indicar la teràpia amb CAR-T». Arran de la intervenció de Jordi Ros, els pacients i familiars assistents obren un diàleg entre ells, en comenten efectes secundaris, la qualitat de vida, la diferència entre aquest i altres tractaments. Pere Barba respon algunes preguntes sobre efectes secundaris derivats d’aquestes teràpies i, sobretot, com l’experiència en aquests tractaments ha permès reduir-los dràsticament.
Les preguntes del moderador i dels pacients també obren un diàleg sobre les diferents malalties que es poden tractar amb CAR-T. Un exemple recent que comenta el Dr. Pere Barba és un assaig clínic iniciat recentment a Vall d’Hebron amb aquesta teràpia en la malaltia de lupus. Els assistents comenten les opcions en altres tumors sòlids i la limitació d’aquestes teràpies quant a la logística, ja que es tractar d’una teràpia totalment personalitzada que es prepara i s’administra pacient per pacient i és única per a cadascun. Ara hi ha uns quants assaigs oberts en tumors no hematològics i en combinació.
Els assistents ja comencen el torn de preguntes que segueix els diàlegs que ja s’havien anat succeint durant tota la sessió i en acabar agraeixen aquest espai que els fa possible preguntar i aclarir dubtes.
Sobre Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, consta de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. Aquestes xerrades, repartides al llarg de l’any fins a completar el cicle al desembre, formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia ‒recerca i coneixement del càncer‒ per empoderar-los en la presa de decisions.
Amb el títol compartit Parlem sobre recerca i tractament del càncer?, es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris…, Totes les xerrades incorporen la mirada del pacient, una peça clau en la recerca clínica, i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
Cada xerrada, a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
Aquí pots veure un resum de la sessió a càrrec del divulgador científic Luis Quevedo que ha moderat la xerrada.
