Dimarts 17 d’octubre es va fer una nova sessió del cicle #VHIOTalks, a l’Espai Artchimboldi,. Aquesta sessió del cicle es va centrar a explicar quina és la situació actual del càncer de pàncrees, conegut perquè és un dels més resistents al tractament, dels més silents i dels de diagnòstic més tardà, amb les conseqüències que això implica quant a les opcions de pronòstic.
Així doncs, sota el nom ‘Quin és el futur del càncer de pàncrees?’ es van reunir per comentar sobre aquesta patologia el Dr. Tian Tian, líder de l’equip preclínic del Grup de Recerca Translacional del Càncer Gastrointestinal No Colorectal, i el Dr. Carles Fabregat, oncòleg clínic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins. Als dos experts se’ls va sumar Maria Bartrina, pacient de llarga evolució d’aquesta malaltia, que sota la moderació de Pere Renom, biòleg i divulgador habitual de Televisió de Catalunya, van conformar els ponents de la sessió.
El moderador, Pere Renom, va apuntar que el càncer de pàncrees és el cinquè tumor en incidència i el més letal, per posar en context per què parlem d’aquest tumor de característiques tan peculiars. El Dr. Fabregat va explicar les raons que l’han portat a aquesta posició del rànquing i per què és tan important la recerca en tots els tumors en general, i en aquest en particular. Això el va portar a comentar la importància de la recerca translacional en càncer. Com a mostra, la combinació dels experts escollits que il·lustren la manera de treballar de VHIO, amb el pacient al centre, com a beneficiari dels resultats i com a inspiració per a la innovació, el que es coneix com “del laboratori al pacient i del pacient al laboratori”. A més, també hi ha la importància que aquesta recerca translacional estigui a càrrec de professionals que són metges oncòlegs i investigadors alhora.
Maria Bartrina ens va parlar del seu cas i va compartir l’experiència del moment del seu diagnòstic, del seu inici en el tractament ja fa un parell d’anys i com gràcies a la ciència “cada dia es troba millor”. També va compartir com l’ajuda a normalitzar la situació parlar sobre la seva malaltia, evitar que sigui un tabú, perquè no sigui un secret i per tant també sigui més fàcil que preguntin, donin el seu suport i brindin la seva ajuda.
La recerca de factors epigenètics i de transcripció
Tian Tian, al capdavant de l’equip preclínic del Grup de Recerca Translacional del Càncer Gastrointestinal No Colorectal, explica que al laboratori es treballa amb cèl·lules i amb models animals amb la idea d’entendre com es formen i com es comporten aquests tumors. Treballen específicament amb ARN missatger i amb el paper de l’epigenètica.
Sabem que tota la informació genètica d’una cèl·lula és dins del nucli, però tota la maquinària que produeix el funcionament de la cèl·lula és fora del nucli, al citoplasma cel·lular. Perquè aquesta informació continguda als gens vagi on se’n fa la traducció i la lectura i se n’executa la funció, el que surt del nucli és una còpia del gen del nucli en forma d’ARN missatger, que participa de la síntesi de proteïnes. Aquest equip se centra en el paper i l’estudi d’aquest missatger.
Hi ha unes modificacions químiques sobre l’ADN, que anomenem epigenètica, que influeixen en com es comporta el material genètic, no pel que determina la mateixa informació genètica, sinó per tots aquells elements que la poden influir.
Cada tumor és per se, però el càncer de pàncrees no té subclassificacions que permetin oferir diferents tractaments als pacients de manera dirigida a característiques específiques. La recerca té un paper molt important en tots els tumors, i en el cas del pàncrees encara més, ja que el fet que tingui un mal pronòstic i una menor incidència fan que tingui menys oportunitats. Hi ha la necessitat de trobar tractaments millors, més assajos i tractaments més dirigits. Hi ha unes característiques pròpies de les cèl·lules pancreàtiques que les fan molt diferents d’altres cèl·lules d’altres tumors.
Un tumor de abordatge i de diagnòstic difícils
Durant aquesta xerrada els experts van comentar les peculiaritats del tumor, de la seva anatomia i on es troba situat, cosa que explica per què se sol diagnosticar tard i en fases molt avançades. També van exposar les característiques anatòmiques de l’òrgan quant a la seva estructura, amb una complexitat que fa que de vegades els tractaments no penetrin a l’òrgan amb facilitat.
Donada aquesta qüestió, aquí els experts van comentar al públic la importància del tractament quirúrgic com a primera línia de tractament sempre que sigui possible i sobre com les opcions quirúrgiques cada dia augmenten, les tècniques permeten abordar tumors més complexos i com aquestes noves tècniques també milloren amb la destresa dels experts. Alhora, van comentar la importància de fer tractament amb quimioteràpia en gairebé la immensa majoria de casos.
El moderador va posar damunt la taula la possibilitat d’un cribratge poblacional, i els experts van comentar que es descarta, atesa la baixa incidència d’aquest tipus de tumor, el cost elevat de les proves que cal fer per detectar-lo i la càrrega emocional sobreafegida i l’estrès que suposaria. L’important és actuar ràpid davant la sospita i precisament una de les línies de recerca és sobre possibles biomarcadors que sí que podrien alertar precoçment i podrien indicar quan ampliar estudis. Actualment s’estan validant algunes proteïnes detectades a la sang que podrien ser útils.
Quin és el futur d’aquest tractament del pàncrees?
Actualment hi ha dues línies de tractament quimioteràpic estàndard, sobretot. S’està investigant com augmentar aquest arsenal terapèutic, a més d’afegir-hi immunoteràpia o tractaments immunomoduladors perquè el mateix cos contribueixi a la lluita contra el tumor.
Hi ha una altra línia de recerca que s’està explorant amb pacients que es poden operar. En treure el tumor, s’utilitza per generar una “vacuna”, fent servir proteïnes de la membrana cel·lular de cèl·lules del mateix tumor. Es tractaria d’unes proteïnes personalitzades a partir del tumor mateix, que fan que el tumor sigui reconeixible al sistema immunitari. Perquè això fos efectiu, s’hauria d’administrar immunoteràpia, tot seguit la “vacuna” en estudi i després la quimioteràpia estàndard. Els primers resultats indiquen que sembla que hi ha un canvi en la immunitat associada al tumor, que fa que el risc de recaure sigui menor, i aquesta és la base de l’assaig clínic actual.
Sobre #VHIOTalks
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, consta de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. En aquestes xerrades es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris. Les VHIO Talks formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’apropar als pacients el coneixement en recerca oncològica per empoderar-los en la presa de decisions. Els pacients tenen un especial protagonisme en aquest cicle ja que totes les xerrades incorporen la mirada del pacient en ser una peça clau en la investigació clínica i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
El cicle VHIO Talks forma part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia (investigació i coneixement del càncer) per empoderar-los en la presa de decisions.
Cada xerrada, a més a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
