La Fundación FERO ha donat a conèixer a Barcelona els projectes guanyadors de les seves últimes beques: la XXVI i la XXVII Beques FERO, el VI Projecte FERO-MANGO en Càncer de Mama i la III Beca Dr. Baselga. En aquesta ocasió, s’han repartit 540.000 euros entre els quatre investigadors guardonats per ajudar-los a dur a terme els seus projectes. Aquesta edició de les beques planteja projectes per millorar el coneixement sobre diferents tipus de tumors i, així, millorar els tractaments existents o, fins i tot, desenvolupar noves alternatives, en casos en què actualment no hi ha gaires opcions.
En aquesta ocasió, la III Beca Dr. Baselga ha estat per al projecte SMART-T, del Dr. Luis Álvarez-Vallina, de la Unitat d’Immunoteràpia del Càncer Hospital 12 de Octubre-CNIO, que pretén millorar les teràpies de redirecció de cèl·lules T per superar les defenses dels tumors sòlids, especialment en càncers epitelials, amb l’ús de tecnologies avançades i noves estratègies immunitàries, per tal d’augmentar la precisió i l’efectivitat del tractament.
El projecte stemTIME, liderat per la Dra. Silvia Affo, de l’IDIBAPS, investiga com les cèl·lules mare canceroses influeixen en el microentorn tumoral i immunitari en el colangiocarcinoma intrahepàtic per desenvolupar tractaments més efectius i personalitzats, i ha rebut la XXVII Beca FERO.
D’altra banda, s’ha donat a conèixer la guanyadora del VI Projecte FERO-MANGO en Càncer de Mama, la Dra. Sara Sdelci, del CRG de Barcelona, que buscarà fer més eficaços els inhibidors de PARP1 en el càncer de mama triple negatiu, desenvolupant eines per millorar l’estratificació de pacients i trobar noves combinacions terapèutiques, basant-se en la localització nuclear d’un enzim metabòlic que regula la funció de PARP1.
El Dr. Francisco Barriga, del VHIO de Barcelona, ha rebut la XXVI Beca FERO per a un projecte per investigar com la pèrdua del cromosoma 6p22 en el càncer d’ovari serós d’alt grau (HGSOC) contribueix a evadir el sistema immunitari i provoca canvis epigenètics, per tal de descobrir nous tractaments.
La Fundación FERO lliura més de 540.000 euros per potenciar la investigació del càncer a través de diferents ajudes
El lliurament oficial de les ajudes del 2024 s’ha dut a terme durant un sopar benèfic que es va celebrar a Barcelona, a les Drassanes Reials, aquest mateix dilluns, 10 de juny, al qual han assistit prop de 800 persones. L’esdeveniment ha comptat amb la presència de personalitats destacades de l’àmbit científic i social, a més de gaudir de la col·laboració del Mirador Torre Glòries, que ha il·luminat aquest important edifici de Jean Nouvel de color verd FERO per ressaltar la tasca de la Fundación a l’skyline de la ciutat comtal. “Per a la Fundación FERO és un orgull continuar donant suport a la investigació contra el càncer al nostre país. És a través de la ciència com podrem continuar millorant el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia, i estem convençuts que en el futur aconseguirem arribar a curar-la”, va comentar Silvia Garriga, presidenta de la Fundación FERO, que també va estar acompanyada per les vicepresidentes Sol Daurella i Angie Miquel.
En aquesta edició, la XXVI i la XXVII Beques FERO i el VI Projecte FERO-MANGO estan dotats cadascun amb 80.000 euros, per portar a terme el seu projecte de recerca translacional en el transcurs de dos anys. Per la seva banda, la III Beca Dr. Baselga està dotada amb 300.000 euros. A diferència de les altres ajudes FERO, amb les quals es busca promocionar el treball de joves investigadors, aquesta última beca es destina a investigadors amb projectes que tinguin un impacte a molt curt termini a la clínica, i amb ella es vol homenatjar la figura d’aquest gran investigador del càncer, Josep Baselga, mort el 2021.
Durant el sopar benèfic, que va servir per recaptar fons per a la investigació, a més de donar a conèixer els diferents guanyadors de les ajudes de la Fundación FERO, es va explicar la important tasca de col·laboració que s’està portant a terme amb centres capdavanters de recerca del nostre país. Actualment, tenim conveni amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona, l’Institut de Recerca (INCLIVA) de València i la Fundació per a la Investigació Biomèdica de l’Hospital Universitari 12 de Octubre (Fundación i+12), als quals destinem anualment un milió d’euros. Ara s’hi unirà el que iniciarem també amb l’Hospital Clínic de Barcelona”, va afegir Silvia Garriga.
El projecte SMART-T o com portar les teràpies cel·lulars als tumors sòlids
El Dr. Luis Álvarez-Vallina, investigador de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid i del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), ha estat el seleccionat en aquesta ocasió per a la III Beca Dr. Baselga, amb el projecte SMART-T, que busca superar les defenses dels tumors sòlids per tal de poder fer servir en el seu tractament les teràpies cel·lulars. “Aquest tipus de teràpies estan funcionant molt bé en tumors hematològics, però només algun tipus de teràpia cel·lular funciona en tumors sòlids, a causa de l’heterogeneïtat de les cèl·lules tumorals que els formen i de la seva capacitat per evadir el sistema immunitari. Nosaltres el que volem és aconseguir que també puguin ser útils en aquests últims”, explica el Dr. Álvarez-Vallina.
Per això, es desenvoluparan noves estratègies per atacar múltiples dianes en el càncer i reclutar diferents tipus de cèl·lules immunitàries. Això inclou l’ús de cèl·lules T de sang perifèrica que es modificaran perquè produeixen molècules que les guien cap a les cèl·lules canceroses, augmentant la precisió i l’efectivitat del tractament. “És una estratègia que anomenem multidiana, que ataca diferents dianes que expressen les cèl·lules tumorals i, a més, també intentarem actuar amb diferents mecanismes efectors, per augmentar la resposta antitumoral. En definitiva, tractarem que la resposta no estigui intervinguda per un únic tipus de cèl·lula immunitària, sinó per uns quants, i aquí es troba una mica la singularitat i el potencial del projecte, amb el qual esperem aconseguir una resposta molt més potent i d’ampli espectre”, apunta el Dr. Álvarez-Vallina.
El projecte farà servir diferents tecnologies avançades per modificar i dirigir limfòcits T aïllats de sang perifèrica del pacient. D’aquesta manera, se’ls dotarà d’una sèrie d’eines que els permetran actuar sobre diferents dianes i que puguin, alhora, atreure altres cèl·lules del sistema immunitari que no siguin cèl·lules T. A més, es provarà la seva eficàcia en estudis de laboratori i en models animals. També es desenvoluparan nous anticossos per millorar la capacitat del sistema immunitari de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses sense danyar el teixit sa.
“Si aquesta nova estratègia demostra que és efectiva, podria transformar el tractament del càncer, proporcionant teràpies més personalitzades i segures. Això beneficiaria molts pacients que actualment no responen als tractaments disponibles, oferint una esperança renovada en la lluita contra el càncer. Tot i que inicialment ho provarem en tumors de pulmó i mama, aquest enfocament es podria ampliar a qualsevol altre tipus de tumor sòlid”, conclou el Dr. Álvarez-Vallina.
Entenent els canvis genètics de l’HGSOC i la seva relació amb el sistema immunitari
El Dr. Francisco Barriga, cap del Grup dEngenyeria Genòmica del Càncer del VHIO, ha estat el guanyador de la XXVI Beca FERO, esponsoritzada per la Fundación Ramon Areces, per un projecte que vol comprendre millor els mecanismes genètics que hi ha darrere d’un dels càncers d’ovari més agressius. El càncer d’ovari serós d’alt grau (HGSOC, per les sigles en anglès) és la forma més mortal de càncer ginecològic, amb una taxa de mortalitat superior al 70 %. Això es deu, en gran part, a l’absència de resposta a les teràpies disponibles. Genèticament, el HGSOC es caracteritza per la pèrdua gairebé universal del gen TP53 i un alt nombre d’alteracions en el nombre de còpies de certs gens (CNA).
Entre aquestes alteracions, la pèrdua d’una còpia del cromosoma 6p22 s’observa en més del 30 % dels pacients, i es creu que contribueix a l’evasió del sistema immunitari del cos. “La nostra hipòtesi planteja que la pèrdua del cromosoma 6p22 no només ajuda els tumors a evadir el sistema immunitari, contribuint, per tant, a la seva progressió, sinó que també provoca canvis epigenètics en les cèl·lules tumorals, cosa que podria obrir noves vies per al tractament del HGSOC”, explica el Dr. Barriga.
Per aconseguir tot això, s’han plantejat dos objectius específics. Primer es cercarà entendre com la pèrdua del cromosoma 6p22 afecta les cèl·lules tumorals de l’ovari i el sistema immunitari. Per fer-ho, es crearà un model de cèl·lules amb una pèrdua específica en un cromosoma equivalent, i s’estudiarà com aquesta pèrdua canvia les cèl·lules tumorals i el seu entorn. El segon objectiu consistirà a identificar els punts febles de les cèl·lules canceroses que han perdut 6p22, fent servir la tècnica d’edició genètica coneguda com a CRISPR-Cas9. D’aquesta manera, l’equip d’investigació liderat pel Dr. Barriga espera descobrir nous mecanismes per combatre les cèl·lules canceroses.
“L’HGSOC és molt difícil de tractar amb les teràpies actuals, cosa que representa un gran desafiament mèdic. Tot i els esforços per entendre les alteracions genètiques d’aquest tipus de càncer, encara no sabem exactament com funcionen molts canvis. Amb el nostre projecte esperem aportar una mica de llum sobre un d’aquests canvis en concret, la pèrdua del cromosoma 6p22, i així obrir el camí per a futurs tractaments que puguin millorar la mortalitat d’aquest tumor”, acaba el Dr. Barriga.
El projecte stemTIME o com les cèl·lules mare canceroses influeixen al microentorn tumoral i immunitari en resposta a tractament
La Dra. Silvia Affo, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha rebut la XXVII Beca FERO, esponsoritzada per la Fundació Bosch Aymerich, pel projecte stemTIME, una iniciativa molt prometedora en la investigació del colangiocarcinoma intrahepàtic (iCCA), el segon tumor de fetge més freqüent i amb una incidència que està augmentant els últims anys. El seu enfocament per comprendre el paper de les cèl·lules mare canceroses (CSC) en el microambient tumoral (TME) i en el microentorn immunitari tumoral (TIME) és crucial, ja que aquests components són fonamentals per a la progressió del càncer i la resposta a la teràpia.
L’iCCA presenta desafiaments significatius en termes de tractament per la seva resistència a la quimioteràpia i a les opcions terapèutiques limitades. La investigació de la Dra. Affo vol omplir un buit important en la nostra comprensió actual del paper de les CSC en aquest tipus de càncer i com afecten l’eficàcia dels tractaments. “La integració de models experimentals en ratolins transgènics, tècniques d’immunofluorescència multiplex, transcriptòmica espacial i sistemes de cultiu cel·lular 3D derivats de pacients ofereix un enfocament integral per estudiar les interaccions complexes entre les CSC, el TME i el TIME. Aquest enfocament multidisciplinari és essencial per identificar noves estratègies terapèutiques que puguin millorar el pronòstic dels pacients amb iCCA i, potencialment, d’altres tipus de càncer desmoplàsic”, explica la Dra. Affo.
Les troballes d’aquest projecte no només poden tenir un impacte crucial en el desenvolupament de tractaments combinats més efectius per a l’ICCA, sinó que també poden proporcionar informació valuosa per a la personalització de la teràpia i l’estratificació precisa dels pacients. A més, la comprensió més profunda de les interaccions entre les CSC i el seu entorn tumoral pot obrir noves vies per millorar els tractaments i els pronòstics en una varietat de tipus de càncer.
Aconseguir que els inhibidors de PARP1 siguin més eficaços en el càncer de mama triple negatiu
La Dra. Sara Sdelci, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, ha estat la seleccionada per al VI Projecte FERO-MANGO de Càncer de Mama, pel seu projecte sobre els inhibidors de PARP1. El mercat dels inhibidors de PARP1 (PARP1i) es preveu que arribarà als 8.430 milions de dòlars el 2026, reflectint un interès creixent en aquesta teràpia dirigida contra el càncer. Amb tot, el nombre de pacients que es poden beneficiar dels PARP1i continua sent limitat. Actualment, aquests inhibidors només estan aprovats per a uns quants tipus de càncer, principalment els que tenen mutacions genètiques en gens de recombinació homòloga. A més, l’efectivitat dels PARP1i es veu restringida per la baixa taxa de resposta en alguns pacients i l’aparició de resistències durant el tractament, cosa que ha afectat negativament l’èxit de diversos assajos clínics.
“Les nostres dades preliminars indiquen que la localització nuclear d’un enzim metabòlic específic regula la funció de PARP1, i que la susceptibilitat d’una cèl·lula a la inhibició de PARP1 augmenta amb la quantitat d’aquest enzim present al seu nucli”, explica la Dra. Sdelci. A partir d’aquesta troballa, el projecte becat espera poder desenvolupar dos objectius amb aplicacions diagnòstiques i terapèutiques. El primer objectiu se centrarà a millorar l’estratificació dels pacients, permetent identificar amb més precisió els que es podrien beneficiar dels PARP1i. El segon objectiu buscarà noves intervencions terapèutiques combinades amb PARP1i, ampliant així el rang de pacients que podrien rebre aquesta teràpia.
“Ens enfocarem particularment en el càncer de mama triple negatiu, una forma de càncer per a la qual els inhibidors de PARP1 són actualment l’única teràpia dirigida disponible. Per tal de desenvolupar el nostre primer actiu, farem estudis d’imatges d’alt rendiment en xenoempelts derivats de pacients (PDX) i en biòpsies de pacients. Aquest enfocament ens permetrà establir una eina capaç de predir la sensibilitat a la inhibició de PARP1 basant-se en els nivells nuclears de l’enzim metabòlic que acabem de descobrir”, afegeix la Dra. Sdelci. Aquesta eina millorarà de manera significativa la selecció de pacients per rebre tractaments amb PARP1i, cosa que incrementarà les probabilitats d’èxit terapèutic.
En paral·lel, es farà un cribratge farmacològic fent servir compostos aprovats per la FDA (l’agència del govern dels Estats Units responsable de la regulació d’aliments, medicaments, cosmètics, aparells mèdics, productes biològics i derivats sanguinis) per identificar petites molècules que puguin promoure la localització nuclear de l’enzim metabòlic i que actuïn sinèrgicament amb els PARP1i. “Si la nostra estratègia té èxit, tindrà un doble impacte: no només millorarà l’estratificació dels pacients, cosa que permetrà aplicar un tractament més personalitzat, sinó que també podria ampliar l’ús dels inhibidors de PARP1 a una varietat molt més àmplia de tipus de càncer, oferint noves esperances per a molts pacients que actualment no tenen opcions de teràpies dirigides eficaces”, conclou la investigadora.
Sobre les beques
Aquesta edició, han estat 72 els projectes de recerca que s’han presentat a aquesta nova convocatòria de beques, dels quals 39 s’han presentat per a la Beca FERO, 14 per al Projecte FERO-MANGO i 19 per a la Beca Dr. Baselga. Amb aquest ja són setze anys de trajectòria, en què s’ha buscat promoure el desenvolupament de recerca oncològica translacional. A càrrec d’aquesta selecció de projectes hi ha el jurat de les Convocatòries FERO, un grup de 15 investigadors independents de referència en l’àmbit de l’oncologia a Espanya. Estan liderats pel Dr. Andrés Cervantes, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic Universitari de València i president del jurat de les Beques, i hi participen personalitats como el Dr. Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); el Dr. Akaitz Carracedo, investigador Ikerbasque a CIC bioGUNE; el Dr. Luis Paz Ares, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid; la Dra. Ana Lluch, coordinadora del Grup d’Investigació de Biologia a Càncer de Mama de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de València; el Dr. Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona; el Dr. Carlos Arteaga, director del Simmons Cancer Center de la Universitat de Texas; el Dr. Antoni Ribas, investigador de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, i el Dr. Maurizio Scaltriti, vicepresident de Medicina Translacional en Oncologia R+D d’AstraZeneca, entre d’altres.
Sobre la Fundación FERO
La Fundación FERO és una fundació privada dedicada a impulsar la investigació contra el càncer. L’entitat, que va fundar el 2001 el Dr. Josep Baselga i que actualment presideix Silvia Garriga, aposta per la investigació translacional, un model basat en la transmissió de resultats de la investigació bàsica a la clínica, que permet que els pacients es beneficiïn de manera més ràpida dels avenços científics contra el càncer. La fundació és impulsora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), una institució de referència a escala internacional en el camp de l’oncologia, i té acords institucionals amb altres centres de referència, com ara l’Hospital Clínic de València i l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, i a partir d´aquest any també amb l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, des de fa catorze anys lliura les Beques FERO, destinades a impulsar les carreres de joves investigadors, i col·labora amb vint centres d’investigació de tot Espanya, finançant projectes, programes i equips que estan canviant la manera com ens enfrontem amb el càncer avui dia.
Per a més informació: www.fero.org
