Un estudi recent ha aportat nous coneixements sobre com el microambient tumoral pot afectar l’evolució de les metàstasis hepàtiques en pacients amb càncer colorectal. Aquestes metàstasis, que són una de les complicacions més greus del càncer colorectal, presenten diferents patrons de creixement histològic. L’equip de recerca liderat pel Dr. David G. Molleví, cap del grup de recerca en quimioresistència tumoral i estromal de l’IDIBELL i de l’ICO, en col·laboració amb el Dr. Artur Mezheyeuski, investigador del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO i de l’Universitat d’Uppsala, ha descobert que els pacients amb metàstasis que segueixen el patró de creixement encapsulant (que tenen una càpsula fibrosa al voltant, les quals representen un 20% dels casos) tenen un millor pronòstic que aquells pacients amb metàstasis no encapsulants (sense càpsula fibrosa, que representen el 80% dels casos), a causa de la diferent composició cel·lular del microambient —és a dir, totes les cèl·lules que acompanyen les tumorals—, que afavoreix una millor resposta del sistema immunitari en el primer grup de pacients.
L’estudi, en el qual han participat també patòlegs i cirurgians de l’Hospital Universitari de Bellvitge, així com oncòlegs mèdics, va incloure més de 130 pacients. En mostres tumorals d’aquests pacients, es van analitzar les diferències en la composició del microambient tumoral entre els dos tipus de metàstasis mitjançant una tècnica avançada que permet la detecció simultània de diferents proteïnes en un mateix teixit. Es van estudiar els limfòcits T citotòxics, altres cèl·lules del sistema immunitari com els macròfags i també els fibroblasts associats al càncer, que tenen un paper important en la progressió de la malaltia.
Els resultats van revelar que les metàstasis encapsulades presentaven una major presència de cèl·lules immunes que lluiten contra el tumor, com els limfòcits T citotòxics, i de col·lagen de tipus I, que afavoreix la resposta immune. En canvi, les metàstasis no encapsulades tenien més cèl·lules capaces de promoure la immunosupressió i el creixement tumoral, com alguns tipus de cèl·lules immunes específiques i subtipus de fibroblasts que afavoreixen al tumor.
En definitiva, aquest estudi demostra que les metàstasis hepàtiques del càncer colorectal presenten diferents composicions del microambient tumoral segons el patró de creixement histològic: en essència, les metàstasis encapsulades tenen menys cèl·lules immunosupressores i demostren una millor capacitat immunitària, mentre que les que no presenten embolcall tenen una composició tumoral més desfavorable.
Aquests resultats són molt rellevants a l’hora d’optimitzar el disseny de teràpies personalitzades per a pacients de càncer colorectal amb diferents tipus de metàstasi. Fins ara, i tenint en compte que gairebé el 80% dels casos desenvolupaven metàstasis no encapsulants, amb poca activitat immunològica, les metàstasis hepàtiques s’havien considerat “tumors freds” o “deserts immunològics”. Tanmateix, gràcies a aquest estudi s’ha corroborat que el 20% dels casos restants, amb metàstasis encapsulants, presenten una immunitat antitumoral que podria ser explotada mitjançant immunoteràpies. Per això, predir el tipus de creixement histològic de les metàstasis podria tenir un gran impacte en la personalització de tractaments. En aquest sentit, el mateix grup de recerca, en col·laboració amb investigadors del grup de Radiòmica del VHIO, i investigadors belgues, estan treballant per predir el tipus metastàsic utilitzant tècniques d’imatge.
Article de referència
