- Un estudi realitzat per investigadors del VHIO confirma que la manca de vitamina D augmenta l’agressivitat del càncer de còlon
Els indicis que la vitamina D i els seus derivats exerceixen un efecte protector contra diversos tipus de càncer no són nous. En l’àmbit del càncer de còlon, nombrosos estudis experimentals i epidemiològics assenyalen que la vitamina D3 (o colecalciferol) i alguns dels seus derivats inhibeixen el creixement de les cèl•lules canceroses.
Investigadors de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) en col•laboració amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques “Alberto Sols”-CSIC-UAB, han confirmat el paper essencial de la vitamina D, concretament del seu receptor (VDR), frenant la acció d’una proteïna clau en el procés de transformació cancerígena de les cèl lules en el càncer de còlon. Els resultats s’acaben de publicar a la revista PLoS One.
Aquesta proteïna, anomenada beta-catenina, que normalment es localitza en els contactes entre cèl•lules facilitant la cohesió de l’epiteli intestinal, s’acumula en altres llocs de la cèl•lula en grans quantitats quan s’inicia la transformació tumoral. Fruit d’aquests canvis, la proteïna queda retinguda en el nucli de la cèl•lula, on facilita el procés cancerós, i és en aquest punt on intervé la vitamina D, o millor dit, el receptor de la vitamina D (VDR). “El nostre estudi ha confirmat el paper essencial del VDR en el control del senyal anòmal que desencadena el creixement i la multiplicació incontrolada de les cèl•lules del còlon que, en última instància, acaba provocant l’aparició del tumor”, relata Héctor Palmer, el coordinador d’aquest estudi i responsable del Laboratori de Cèl•lules Mare i Càncer del VHIO, i segueix,”l’estimulació d’aquest receptor reprimeix l’acció de la proteïna beta-catenina aturant així la sèrie d’esdeveniments que transformen la cèl•lula intestinal en una cèl•lula tumoral maligna”.
L’estudi es va realitzar amb ratolins i cèl•lules humanes de càncer de còlon. Els ratolins empleats són un model que replica les fases inicials del càncer de còlon. “Els resultats demostren que els ratolins d’aquest tipus que a més no tenen el receptor VDR, i que per tant no responen a la vitamina D, presenten tumors més grans i agressius que els ratolins dotats del VDR, aclareix el Dr. Palmer, i conclou: “el nombre de tumors no es veu influït per la manca del VDR, la qual cosa fa pensar que aquest factor no protegeix enfront de l’aparició del tumor, però sí intervé en la fase de creixement d’aquest, limitant la seva agressivitat”.
A continuació, els investigadors van analitzar l’efecte del VDR en cultius de cèl•lules de càncer de còlon humanes, i van observar que la concentració de la proteïna alterada, la beta-catenina, augmentava en les cèl•lules desproveïdes del VDR. Aquest resultat es va repetir en els tres tipus de cèl•lules de càncer de còlon estudiades, i confirma el resultat observat en els rosegadors.
En dos terços dels tumors de còlon avançats el VDR escasseja en les cèl•lules canceroses, i aquesta circumstància fa pensar que la seva pèrdua podria contribuir a accelerar el creixement del tumor. Els resultats d’aquest estudi confirmen aquesta suposició.
La vitamina D: essencial en fases inicials del càncer de còlon
A la llum d’aquests resultats, la deficiència crònica de vitamina D suposa un factor de risc per desenvolupar tumors de còlon més agressius. I els pacients afectats per les etapes inicials del càncer de còlon, moment en què el VDR encara es troba present en les cèl•lules de manera substancial, podrien beneficiar-se de l’administració de la vitamina D3. En canvi, aquesta no seria d’utilitat en les fases avançades de la malaltia, quan la presència del receptor VDR és molt més reduïda.
Les dades de l’estudi avalen el desenvolupament de fàrmacs anti-tumorals basats en l’estructura de la vitamina D, encara que la seva aplicació en pacients requereix més investigació durant els propers anys.
L’organisme obté la vitamina D a través dels aliments, sobretot de la llet i els greixos de peix, però també la fabrica quan s’exposa a la llum solar. No cal una exposició perllongada: n’hi ha prou amb 10 minuts de sol diaris, presos en les hores menys càlides del dia, per estimular la seva fabricació. En aquestes dates estiuenques en què solem prendre el sol, és important tenir en compte les mesures de protecció, imprescindibles per evitar les cremades solars i així futures lesions cutànies. Utilitzar protectors solars i no exposar-se al sol en les hores centrals del dia ajuda a prevenir tumors cutanis.
###
Per a més informació:
Amanda Wren
Communication Manager
Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)
Tel. +34 695 207886
e-mail: awren@vhio.net
