Barcelona, 20 de maig de 2012. El Grup d’investigació de cèl·lules mare i càncer dirigit pel Dr. Héctor G. Palmer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha identificat els mecanismes moleculars que determinen la resposta de determinats fàrmacs que s’utilitzen per al tractament del càncer de colon.
L’estudi dirigit pel VHIO ha comptat amb la col·laboració del laboratori dirigit pel Prof. Alberto Muñoz (IIB-CSIC-Madrid), així com d’altres investigadors d’àmbit nacional. L’estudi, que es publica avui a la revista Nature Medicine, ha permès identificar els biomarcadors que prediuen la resposta al tractament i anticipa solucions terapèutiques per als pacients que no respondrien positivament a la teràpia. Aquests avenços permetran escollir els millors tractaments i evitar el risc que suposa per als pacients l’administració de fàrmacs no efectius.
El càncer de colon és una patologia causada per l’aparició d’un tumor maligne a l’intestí gros. La seva detecció precoç en permet l’extirpació quirúrgica i, juntament amb l’administració d’una quimioteràpia adjuvant apropiada, elimina la malaltia en un elevat percentatge de casos. No obstant això, en fases avançades de la malaltia, els tumors de colon són resistents a un ampli ventall de fàrmacs antitumorals i, a més, les cèl·lules cancerígenes són capaces de disseminar-se per l’organisme i produir metàstasi. Actualment, no hi ha tractaments efectius per aturar la progressió del càncer de colon en fase avançada i la major part dels pacients moren com a conseqüència de l’avançament de la malaltia.
Per mirar de solucionar aquest greu problema, els darrers anys s’han dissenyat nous fàrmacs que bloquegen de manera dirigida l’activitat de determinades molècules responsables de promoure el creixement i la disseminació de les cèl·lules tumorals. Alguns d’aquests fàrmacs, actualment en procés d’assaig clínic, estan donant molt bons resultats en alguns pacients, mentre que d’altres pacients no presenten cap millora en la seva evolució. La investigació dirigida pel VHIO explica aquest fenomen de resposta diferencial al tractament i ha estat possible gràcies al suport i al finançament de la Fundació Olga Torres, la Fundació Espanyola Contra el Càncer i l’Institut de Salut Carlos III.
Un estudi de gran transcendència clínica
El laboratori dirigit pel Dr. Héctor G. Palmer ha descrit per primera vegada els mecanismes moleculars per els que interactuen les rutes oncogèniques Wnt/β-catenina i RAS/PI3K/AKT i que determinen la resposta als tractaments amb fàrmacs inhibidors de PI3K o AKT. Tot i que ambdues rutes estan genèticament alterades en el càncer de colon, l’acumulació excessiva de β-catenina al nucli de les cèl·lules tumorals els atorga resistència i evita la seva mort per part dels fàrmacs antitumorals.
L’activació de la ruta PI3K/AKT afavoreix el segrest de la proteïna FOXO3a fora del nucli cel·lular i inhibeix la seva capacitat d’actuar com a factor supressor de tumors i inductor de mort cel·lular. Per tant, «Mantenir uns nivells elevats de FOXO3a a l’interior del nucli cel·lular és part de l’estratègia dels inhibidors terapèutics de PI3K i AKT que recentment s’han incorporat a tractaments experimentals i que semblen molt prometedors en determinats tumors perquè aconsegueixen que la cèl·lula en lloc de proliferar, se suïcidi», explica Héctor G. Palmer, investigador principal del Grup de cèl·lules mare i càncer del VHIO.
Malgrat això, en alguns casos de càncer de colon no s’observen aquests beneficis i els pacients no milloren. L’explicació d’això l’ofereix el Dr. Palmer: «Si els pacients tractats amb aquests inhibidors tenen uns nivells elevats de β-catenina nuclear això no permet actuar la proteïna FOXO3a i induir la mort cel·lular, per la qual cosa el resultat que s’obté amb el tractament és contrari a l’esperat i les cèl·lules tractades s’escapen i produeixen metàstasi». Segons Héctor Palmer, aquesta troballa té un gran valor clínic, doncs, «la identificació de la β-catenina nuclear com a biomarcador de resposta permet seleccionar prèviament els pacients que sortirien beneficiats amb el tractament amb inhibidors de PI3K i AKT i descartar els candidats que presentarien una resposta adversa al tractament».
A més, el Dr. Héctor Palmer i els seus col·laboradors han descobert la solució per als pacients a qui el tractament amb inhibidors de PI3K i AKT estaria contraindicat. En aquests casos han fet servir un fàrmac de darrera generació que redueix els nivells de β-catenina nuclear i permet que la mort cel·lular induïda per la proteïna FOXO3a sigui efectiva en tractar amb els inhibidors de PI3K i AKT. Els investigadors proposen un futur tractament que combini ambdós tipus d’inhibidors perquè els pacients amb elevats nivells de β-catenina millorin amb el tractament.
L’èxit d’un model únic que apunta cap a una medicina realment personalitzada.
L’institut VHIO és pioner en estudis i assaigs funcionals en la lluita contra el càncer. Les seves investigacions es duen a terme en cultius cel·lulars i en animals d’experimentació (ratolins), amb la peculiaritat que els models in vivo emprats reprodueixen amb gran exactitud la progressió del càncer que pateixen els pacients.
Les cèl·lules derivades del tumor del pacient s’inoculen als animals i es crea un xenopacient. Aquestes cèl·lules són capaces de regenerar la malaltia amb les mateixes característiques distintives de cada pacient en particular i alhora preservar les seves alteracions genètiques i clinicopatològiques originals. Els xenopacients constitueixen una realitat paral·lela de cada pacient, fet que permet estudiar l’evolució de la malaltia i la seva resposta a fàrmacs experimentals abans de sotmetre el malalt a nous tractaments. Aquest model es podria convertir en un futur proper en la base d’una medicina funcional, predictiva i personalitzada del càncer.
Per a més informació:
Amanda Wren
Communication Manager
Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)
Tel. +34 695 207886
a/e: awren@vhio.net
