L’estudi dut a terme per la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), junt amb el grup cooperatiu GEICAM i d’altres investigadors americans i canadencs, ha suposat un canvi en la definició de tumors de mama hormono-sensibles
Barcelona, ??20 de desembre de 2012. L’expressió gènica en càncer de mama aporta informació biològica important per determinar el diagnòstic, tractament, risc de recaiguda i la supervivència. Malgrat això, el més habitual és que la caracterització del càncer de mama es realitzi mitjançant tècniques histopatològiques. Aquest estudi, liderat pel Dr Aleix Prat, Cap del grup de Genòmica Translacional de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i oncòleg de la Unitat de Càncer de Mama de l´Hospital Universitari Vall d´Hebron, s’ha centrat en els tumors hormonosensibles, anomenats luminals. L’estudi compara les dades del tumor obtingudes mitjançant expressió gènica amb les dades histopatològiques i proposa una nova definició que millora l’actual classificació d’aquests tumors en la pràctica clínica diària.
Aquesta troballa, que s’ha acabat de publicar a Journal of Clinical Oncology, modifica l’actual definició d’aquest tipus de tumors, assegura un millor diagnòstic minimitzant els errors de classificació i, amb això, millora l’abordatge terapèutic i el pronòstic de les pacients amb aquest subtipus de càncer de mama.
L’expressió gènica és la “empremta digital” de cada tumor
Davant qualsevol càncer de mama és fonamental conèixer bé el seu subtipus molecular. En els últims anys, l’expressió gènica ha identificat dos grans grups de tumors hormonosensibles coneguts com Luminal A i Luminal B. El tractament es basa en aquesta classificació, de manera que ha de ser molt precisa. “Els tumors Luminal A tenen un bon pronòstic amb tractament hormonal, mentre que els tumors Luminal B tenen un pronòstic desfavorable i requereixen, en la majoria de casos, l’administració de quimioteràpia. El problema és que la definició actual d’aquests dos grups mitjançant dades histopatològiques és imperfecta i, per tant, necessitem algun paràmetre més, al marge dels que ja existeixen, que ens ajudi a afinar encara més el diagnòstic histopatològic dels tumors Luminal A i B”, explica el Dr Aleix Prat, responsable d’aquest estudi.
Actualment, la definició dels tumors luminals o hormonosensibles és la positivitat per als receptors hormonals i la negativitat per l’expressió de HER2. La diferència entre un tumor Luminal A i B és la quantitat de proteïna Ki-67 que el patòleg detecta en les cèl·lules tumorals. Si els tumors tenen menys d’un 14% de cèl·lules positives per Ki-67, el tumor és classificat com Luminal A. El problema d’aquesta definició del subtipus Luminal A és que hi ha un 30% d’aquests tumors que en realitat són Luminal B per expressió gènica i tenen pronòstic desfavorable només amb tractament hormonal.
Un estudi que aporta una millora diagnòstica
Aquest estudi ha revisat milers de tumors procedents de tres grups independents d´Espanya (Grup cooperatiu GEICAM, Dr Martín), de Canadà (Universitat de British Columbia, Dr Nielsen) i dels EUA (Universitat de Carolina del Nord, Dr Perou), amb la finalitat de comparar com es corresponen les dades histopatològiques amb els perfils d’expressió gènics i ha evidenciat grans discordances. Un cop trobades les diferències, aquest equip de treball ha buscat un nou paràmetre mesurable al laboratori que acoti més la definició. “L’estudi genòmic que hem realitzat ens ha indicat que la quantitat de receptor de progesterona és important per diferenciar les dues entitats biològiques. Aquesta nova variable ens servirà de marcador per millorar l’actual definició histopatològica dels tumors Luminal A”, explica el Dr Prat. Com major sigui la quantitat de cèl·lules tumorals amb positivitat per al receptor de progesterona, més probable serà el diagnòstic del tumor Luminal A.
La nova definició histopatològica dels tumors Luminal A que proposa aquest estudi és “positivitat per als receptors hormonals, negativitat per l’expressió de HER2, positivitat del Ki-67 menor del 14% i positivitat del receptor de progesterona major del 20%”, concreta el Dr Prat.
La clau segueix sent l’expressió gènica
Les tècniques que, sens dubte, donen una informació més completa i real de cada tumor són les d’expressió gènica. “Comparats amb les dades histopatològiques, els tests basats en l’expressió gènica ens proporcionen un perfil molecular més exacte de cada tumor i una estimació més detallada de la probabilitat de recaiguda. El motiu és que en comptes de determinar 3 o 4 marcadors, estem avaluant milers de marcadors d’un sol cop. Ara bé, aquestes tècniques genòmiques no estan disponibles habitualment en la pràctica clínica diària “, comenta el Dr Aleix Prat, que recentment ha estat guardonat amb el tercer Premi Internacional per a la Investigació en Càncer de Mama, precisament pel seu interès a apropar les tècniques d’expressió gènica a la pràctica clínica diària. “En aquest estudi hem avaluat un test genòmic conegut com PAM50 que, a diferència d’altres proves disponibles, ens permet caracteritzar millor el càncer de mama a nivell biològic”, segueix el Dr Prat. Al VHIO, s’espera poder disposar d’aquest test durant el 2013.
Per a més informació:
Amanda Wren
Communication Manager
Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)
Tel. +34 695 207886 awren@vhio.net
