• L’estudi, publicat a la revista Cancer Discovery, i en què han participat també dos centres espanyols i sis centres americans, demostra que s’ha aconseguit frenar el desenvolupament d’alguns tumors en malalts de càncer als quals se’ls hi havia administrat un fàrmac format per nanopartícules que contenien molècules d’àcid ribonucleic d’interferència (ARNi).
• L’altra novetat que aporta aquest estudi és un sistema efectiu perquè aquestes molècules arribin a l’interior de les cèl•lules tumorals i puguin actuar inhibint la síntesi proteica. Fins ara, aquestes molècules no podien penetrar en una concentració òptima a les cèl•lules, però amb aquest sistema, un embolcall de nanopartícules, s’ha conseguit fer-les més resistents.
Barcelona, 11 de febrer de 2013. Un estudi liderat pel Dr. Josep Tabernero, director de Recerca Clínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, demostra, per primera vegada, que l’àcid ribonucleic d’interferència (ARNi) és efectiu en el tractament de pacients amb càncer. Utilitzar aquestes molècules des del punt de vista terapèutic per silenciar gens que codifiquen proteïnes implicades en el desenvolupament i creixement de cèl•lules tumorals, representa un gran pas per desenvolupar un nou tipus de teràpia més dirigida.
El Dr. Josep Tabernero, responsable d’aquest estudi, explica que “és la primera demostració que un ARN d’interferència es pot administrar en malalts amb càncer i que té efectes sobre els tumors, produint respostes tumorals importants”.
L’ARN d’interferència (ARNi) és un procés de silenciament gènic mitjançant un subtipus de molècules d’ARN, que precisament poden interferir i silenciar gens, procés que es fa de forma normal a la natura, però que també pot ser d’utilitat en gens que estan hiperactivats en el procés del càncer. Els ARNi tenen molta importància en processos de desenvolupament i diferenciació cel•lular, en el càncer i en la defensa davant dels virus, ja que actuen com un mecanisme molt potent per regular l’expressió gènica (la identitat de cada gen). Es tracta d’un procés molt complex en què participen nombroses proteïnes de diferents famílies.
El principal problema que presenta l’ARNi és la via d’administració, ja que es necessita que penetri en teixits i cèl•lules en una concentració terapèuticament efectiva i per aconseguir-ho, cal fer-hi algunes modificacions que li donin una major resistència. En aquest estudi desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) juntament amb altres centres d’Investigació i l’empresa biotecnològica Alnylam, s’ha aconseguit desenvolupar un sistema de nanotecnologia capaç de fer arribar dues d’aquestes molècules dirigides a dues proteïnes implicades en el desenvolupament de cèl•lules tumorals (VEGF i KSP), amb l’objectiu d’inhibir-ne l’activitat. Aquest sistema es tradueix en un fàrmac (ALN-VSP), format per molècules d’àcid ribonucleic d’interferència (ARNi) dins d’un embolcall de nanopartícules lipídiques (LNPs). Aquest embolcall protegeix les molècules d’àcid ribonucleic i permet que penetrin a les proteïnes en una concentració adequada, per alliberar-les posteriorment.
L’estudi presenta els resultats d’un assaig clínic de fase I que es va fer amb 41 pacients amb càncer avançat amb metàstasis al fetge, als quals se’ls va administrar el fàrmac dues vegades per setmana amb dosis d’entre 0,01-1,5 mg/kg per via intravenosa. En 11 de 37 pacients que van participar en l’estudi i en els que es va mesurar la resposta, la malaltia no havia progressat o s’havia estabilitzat després de 6 mesos de tractament i, fins i tot, en alguns casos de pacients amb metàstasi al fetge o als ganglis limfàtics abdominals, s’havia aconseguit una regressió completa d’aquesta. En el cas dels tumors amb metàstasi al fetge, cal especificar que es tracta d’un òrgan que respon millor als tractaments per la seva gran capacitat d’absorció d’aquestes molècules.
L’estudi farmacodinàmic, que determina l’impacte del fàrmac sobre els tumors, i que es va fer agafant mostres de biòpsies als pacients abans i després de l’administració del fàrmac, va detectar la presència d’ARNi a les mostres i, per tant, que la molècula va arribar al tumor i que és efectiva, gràcies a les modificacions estructurals que se li van introduir.
La importància de la recerca clínica
Aquest estudi, en què també han participat altres centres internacionals com el Dana-Farber Cancer Institute o el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, així com dos centres espanyols; l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla i l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA de València, obre la porta a noves solucions terapèutiques que permetran dissenyar estudis dirigits a poblacions concretes.
El coneixement de la biologia molecular del càncer ha crescut exponencialment en la darrera dècada, la qual cosa ha implicat, al seu torn, la identificació d’una sèrie d’agents terapèutics potencials per al desenvolupament de fàrmacs selectius.
A la Unitat de Recerca de la Teràpia Molecular del Càncer – “la Caixa” es duen a terme assajos clínics en fase I per a nous fàrmacs antitumorals. La selecció del fàrmac antitumoral per a cada pacient depèn de l’anàlisi detallada de les alteracions moleculars específiques de cada tumor. Aquest enfocament implica un canvi de paradigma respecte de la manera clàssica de tractar els pacients.
Els assajos clínics exerceixen una funció vital en el desenvolupament de noves teràpies per al càncer, ja que constitueixen la base d’una recerca clínica científicament reconeguda.
Per a més informació:
Bianca Pont Amanda Wren
Cap de Comunicació Cap de Comunicació
Hospital Universitari Vall d’Hebron Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)
675 788 885 695 207 886
bpont@vhebron.net awren@vhio.net
