S’ha establert, mitjançant anàlisis genòmiques de 6 tipus de càncer, que els tumors de mama del subtipus basal-like no només són un tipus de càncer únic, sinó que s’assemblen més al càncer de pulmó de cèl•lules escatoses que a la resta de tumors de mama.
Barcelona, 18 de desembre de 2013. Un estudi liderat pel Grup de Genòmica Traslacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona ha demostrat que el tipus de càncer de mama que es coneix com a basal-like té unes característiques moleculars que fan que pugui considerar-se un tipus de càncer únic. A més, l’equip de recerca ha observat que aquest subgrup de càncer de mama és més semblant genòmicament al càncer de pulmó de cèl•lules escatoses que a la resta de tumors de mama. L’estudi ha analitzat genòmicament 6 tipus de càncer i ha identificat certes alteracions moleculars que es donen en diversos grups de tumors independentment del seu òrgan d’origen. La identificació d’aquestes alteracions comunes entre dos o tres tipus de càncer podria ser important per a dissenyar fàrmacs contra dianes terapèutiques més específiques i independents de l’òrgan d’origen del tumor.
La revista Scientific Reports ha publicat la recerca dirigida pel Dr. Aleix Prat, investigador del VHIO i oncòleg de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que dirigeix el Dr. Javier Cortés. L’estudi ha comparat el perfil molecular de 18.000 gens en 6 tipus diferents de càncer (càncer de mama, d’ovari, cerebral i colorectal, adenocarcinoma de pulmó i càncer de pulmó de cèl•lules escatoses). Una de les primeres conclusions de la recerca és que el càncer de mama del tipus basal-like és més diferent de la resta de tumors de mama que no es pensava: “Aquesta troballa implica que grup de tumors basal-like ja no ha de considerar-se un subtipus més de càncer de mama, sino que es tracta d’un veritable tipus de càncer amb unes característiques biològiques úniques, que són més semblants a les del càncer de pulmó de cèl•lules escatoses que a les de la resta de tumors de mama”, afirma el Dr. Prat.
A dia d’avui, el tipus de càncer de mama basal-like equival clínicament a l’anomenat càncer de mama triple negatiu, caracteritzat per no expressar els dos receptors hormonals ni el receptor HER2. El curs clínic i la resposta als tractaments dels tumors triple negatius són molt diferents dels de la resta de tumors de mama (els HER2 positius o el càncer de mama hormonosensible). El Dr. Javier Cortés explica: “Aquests resultats genòmics reforcen l’observació clínica que sempre hem tingut: que els tumors de mama triple negatius tenen un comportament i una resposta al tractament molt diferent de la resta de tumors de mama, i són més semblants a tumors d’altre òrgans. Al VHIO tenim en marxa actualment assaigs clínics per a aquest subgrup de pacients”.
Sorprenentment, els tumors basal-like de mama comparteixen moltes similituds genòmiques amb el càncer de pulmó de cèl•lules escatoses. Això suggereix que la cèl•lula d’origen de cadascun d’aquests dos tipus de càncer té una funció i una localització molt semblants, tant en el pulmó com en la mama. De fet, les dades apunten que aquesta cèl•lula d’origen es podria trobar a la capa basal de l’epiteli d’ambdós òrgans. En l’aspecte clínic, els dos tipus de tumors també tenen moltes similituds, ja que solen respondre als mateixos esquemes de quimioteràpia i acostumen a presentar un mal pronòstic en general si no responen al tractament.
En el marc del projecte The Cancer Genome Atlas (TCGA), destinat a esbrinar les bases moleculars del càncer, aquest estudi ha analitzat dades genòmiques de 18.000 gens i 1.707 tumors pertanyents a 6 tipus de càncer. A més de les troballes de l’estudi referent al càncer de mama basal-like, l’equip del Dr. Prat ha observat que hi ha alteracions moleculars presents en diversos grups de tumors independentment del seu òrgan d’origen. Aquest fet ja va ser apuntat recentment a una publicació liderada pel Dr. Cortés, en la que es posava de manifest un canvi conceptual en l’abordatge del càncer.
El Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, comenta: “Aquestes dades reforcen la necessitat de portar a terme assaigs clínics centrats en la presència o no d’una alteració genòmica i no tant sobre la base de la localització o l’origen del tumor del pacient. Al VHIO ja estem portant a terme assaigs clínics amb aquest concepte i amb resultats molt prometedors. Per exemple tractaments en pacients amb tumors diferents pero que tenen el nexe comú de tenir una alteració en un oncogen com HER-2 o BRAF, tractats en un mateix estudi sota el que es denomina estudis paraigua o basket”.
