• El desenvolupament d’agents terapèutics nous contra la recidiva tumoral en càncer de còlon és un dels programes que es finançaran.
• Un altre dels projectes consistirà en l’estudi d’abordatges nous contra el glioblastoma a partir de l’estudi de la plasticitat cel·lular.
• Se cercarà també el desenvolupament d’una tècnica nova per a identificar antígens nous que ajudin al desenvolupament de la immunoteràpia.
La Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) acaba de fer públiques les ajudes per al finançament de recerques relacionades amb el càncer, emmarcades en el programa “Investigant en càncer, guanyem en vida”. I entre elles destaquen tres projectes que desenvoluparan investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Les adjudicatàries han estat la Dra. Alena Gros, entre les “Ideas Semilla”, un programa amb el que se cerca finançar la generació de noves oportunitats de recerca innovadores en càncer que, en cas que tinguin èxit, podran concretar-se en projectes de recerca sòlids; la Dra. Isabel Puig, dins del programa d’investigadors; i la Dra. Elena Senís, en la categoria de postdoctoral.
A partir del moment que les tres investigadores ja han signat l’acceptació de les ajudes, els resta per endavant un temps de quatre anys en què han de desenvolupar les seves propostes, totes elles enfocades a la millora del tractament del càncer tot aprofitant les diverses línies de recerca que hi ha avui dia. La millora en la immunoteràpia, la utilització de la reprogramació cel·lular o el desenvolupament de dianes terapèutiques noves són alguns dels objectius que es pretenen cobrir amb les recerques del VHIO.
Desenvolupament d’immunoteràpia
Un dels projectes que es posaran en marxa gràcies al suport econòmic de l’AECC és el que durà a terme la Dra. Alena Gros, investigadora principal del Grup d’Immunologia Tumoral i Immunoteràpia, i amb el que s’intentarà la identificació del repertori personalitzat de pèptids tumorals immunogenètics. Els resultats clínics obtinguts amb teràpies immunomodulades en pacients amb càncer metastàtic han demostrat el gran potencial que té el sistema immunitari per a combatre el càncer. Els limfòcits T, que tenen un paper important en l’eficàcia d’aquestes teràpies, són capaços d’identificar el tumor i eliminar-lo de manera específica a partir del reconeixement d’antígens tumorals, substàncies que són a la superfície de la cèl·lula i que distingeixen el tumor d’altres cèl·lules normals.
Això no obstant, la Dra. Alena Gros parteix de la hipòtesi que actualment la gran majoria d’antígens tumorals no són detectables amb les tècniques actuals, fet que representa una limitació per a l’avenç i el desenvolupament de la immunoteràpia personalitzada. Amb la seva recerca, la Dra. Gros espera desenvolupar una tècnica nova per a identificar aquests antígens que ara no es poden identificar, que representaria un impuls per a tot el desenvolupament d’aquesta via nova d’abordatge en el tractament del càncer. “Aquesta tecnologia podria convertir-se en l’estàndard nou per a la identificació dels antígens tumorals de manera personalitzada per a cada pacient. Això permetria el desenvolupament de vacunes més eficaces, però també la identificació de poblacions de cèl·lules T amb especificitat antitumoral que es podrien utilitzar per a desenvolupar immunoteràpies basades en la transferència de limfòcits T”, explica la Dra. Alena Gros, investigadora principal del Grup d’Immunologia Tumoral i Immunoteràpia del VHIO.
A més, l’establiment d’una tecnologia d’aquest tipus també es podria utilitzar per a generar un reactiu marcat amb fluorocrom, amb el qual fora possible de rastrejar, entre la població diversa de cèl·lules T, aquelles amb una capacitat antitumoral. Això permetria de rastrejar les respostes de cèl·lules T específiques de tumors en pacients amb càncer abans i després del tractament amb inhibidors de punt de control immunes i contribuir a ampliar el coneixement sobre la resposta de cèl·lules T en pacients amb càncer, i també comprendre els mecanismes de resposta i resistència a les immunoteràpies emprades en la clínica actual. A més, aquesta tecnologia podria facilitar la descripció de nous biomarcadors de resposta a les immunoteràpies actuals, una prioritat clínica que permetria la personalització d’aquestes teràpies.
Agents terapèutics nous contra la progressió en càncer de còlon
La Dra. Isabel Puig serà l’encarregada de dirigir el treball sobre el desenvolupament d’agents terapèutics nous en la lluita contra la progressió del càncer de còlon. Un treball que pretén donar resposta al fet que, després de ser sotmesos a teràpia, gairebé el 50% dels pacients amb càncer colorectal hi recauen, amb un tumor nou, més agressiu que l’original, i que redueix de manera important les possibilitats de supervivència del pacient.
Al laboratori es va aconseguir identificar l’existència d’una subpoblació tumoral resistent als fàrmacs de quimioteràpia amb capacitat de reiniciar el creixement tumoral i que seria responsable de les recidives oncològiques. Aquestes cèl·lules estarien caracteritzades per la presència d’un enzim epigenètic que seria el responsable principal de la supervivència de les cèl·lules a la quimioteràpia. A més, el producte enzimàtic resultant de l’activitat d’aquest serviria com a biomarcador per a pronosticar l’avanç de la malaltia.
Ara, la Dra. Isabel Puig vol aprofundir amb la seva recerca en la funció biològica d’aquest enzim epigenètic per a entendre’n més bé els mecanismes d’acció. Sobre la base d’aquest treball se cerca desenvolupar un inhibidor de l’esmentat enzim que serveixi com un fàrmac terapèutic nou per a combatre les recidives. Segons Isabel Puig, “Desenvolupar aquest agent terapèutic nou permetrà proposar una estratègia terapèutica innovadora que consistiria a eliminar aquelles cèl·lules tumorals resistents a les quimioteràpies actuals i evitar així el recreixement tumoral”. També s’estudiarà la possibilitat d’utilitzar el producte enzimàtic d’aquest enzim com a biomarcador per a la previsió de recidives tardanes en d’altres tipus de càncer, com ara el de mama i el de pulmó.
Cèl·lules mare i glioblastoma
Un dels càncers de cervell més freqüent i agressiu és el glioblastoma. Sobre aquest tipus concret se centrarà el treball de la Dra. Elena Senís, que pretén aprofitar tots els avenços dels darrers anys sobre la plasticitat cel·lular i utilitzar la tècnica de la reprogramació cel·lular, que permet obtenir cèl·lules mare de qualsevol cèl·lula adulta de l’organisme.
La constatació que en alguns tumors, entre els que es troba el glioblastoma, hi ha una població de cèl·lules amb característiques similars a les cèl·lules mares que s’encarreguen d’iniciar i mantenir el tumor, i que a més són les responsables de la resistència a la quimioteràpia, ha servit com a base per al desenvolupament del projecte de la Dra. Elena Senís.
Ara, l’objectiu que se cercarà serà el de comprendre la relació entre l’adquisició de propietats de les cèl·lules mare i la iniciació d’un tumor. Amb aquest objectiu s’intentarà caracteritzar la població de cèl·lules amb característiques de les cèl·lules mare dins del tumor, i una vegada identificades, se cercarà desenvolupar teràpies noves que eliminin aquestes cèl·lules específicament. Segons la Dra. Elena Senís, “entendre com es generen i com es mantenen les cèl·lules mare del càncer ens permetrà desenvolupar teràpies noves per a tractar els tumors més resistents i agressius”.
La incidència del glioblastoma és de 3 casos per cada 100.000 persones. En adults afectats per la forma més agressiva de glioblastoma tractats amb temozolomida i radioteràpia, la supervivència mitjana és de 14,6 mesos, i la supervivència a dos anys, del 30% (segons l’Associació Americana de Tumors Cerebrals). A pesar del progrés terapèutic recent, el pronòstic d’aquests pacients continua sent pobre. És per aquest motiu que comprendre la biologia subjacent del glioblastoma i la cerca de dianes terapèutiques noves per a erradicar-lo, té una gran rellevància en la recerca del càncer.
Malgrat que inicialment el projecte té com a objectiu principal l’estudi del glioblastoma, també s’aprofundirà en l’estudi de la plasticitat del càncer en genera, que portarà nous resultats de recerca, innovació tecnològica, i a llarg termini, alternatives terapèutiques noves.
