- La recerca, centrada en totes les experiències recopilades, conclou que el tractament ha de tan semblant com sigui possible al cas d’una pacient no embarassada
- L’ús de quimioteràpies adequades a partir del 2n trimestre no representa riscos per al desenvolupament del fetus
- El Programa d’atenció a dones embarassades amb càncer de mama va començar el 2006 i ja s’ha consolidat, amb més de cinquanta dones tractades.
La decisió d’avortar quan es diagnostica un càncer de mama durant l’embaràs no millora el pronòstic de les pacients. Aquesta és una de les conclusions principals a les que ha arribat el treball de tesi doctoral elaborat per Cristina Saura, investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i Cap de la Unitat de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i dirigit pel Dr. Javier Cortés, investigador associat translacional del VHIO i cap de secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal.
Durant anys, més de cinquanta dones a les que s’havia diagnosticat càncer de mama durant l’embaràs han estat tractades a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per un equip multidisciplinar integrat pels serveis d’Oncologia, Obstetrícia i Ginecologia i la Unitat de Patologia Mamària. Ara els resultats finals d’aquest estudi demostren que aquestes pacients es poden sotmetre a un tractament adequat per al càncer de mama durant l’embaràs sense necessitat d’interrompre’l, amb un seguiment adequat per part d’un equip experimentat, i això no representa cap risc per al nounat ni empitjora el pronòstic de la mare.
Consells per al tractament
En el seu treball, Cristina Saura destaca la importància del fet que el centre en el qual es practiqui el tractament de les pacients diagnosticades amb càncer de mama durant l’embaràs tingui l’opció de dur a terme un tractament multidisciplinar de la malaltia. D’aquesta manera es podran evitar complicacions i s’assoliran els millors resultats, tant oncològics per a la mare com pediàtrics per al nounat.
També conclou que el càncer de mama durant l’embaràs presenta unes característiques d’agressivitat congruents amb una població de dones a les que s’ha diagnosticat en edat jove, i es comporta de la mateixa manera.
En l’estudi s’arriba a la conclusió que el tractament d’aquests casos ha de ser tan semblant com sigui possible al d’una pacient no embarassada. “Això inclou la cirurgia, quan fos precisa, en qualsevol moment de l’embaràs, i també la quimioteràpia amb antraciclines i/o taxans, a partir del segon trimestre”, explica la Dra. Saura investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncología (VHIO) i autora d’aquest treball. “El que si cal desaconsellar és l’ús de radioteràpia o fàrmacs biològics, i aquells dels quals no es disposi d’informació pel que fa a interaccions possibles durant l’embaràs”, afirma la Dra. Saura.
En el treball, la Dra. Saura arriba a la conclusió que “l’ús de quimioteràpia no produeix cap alteració neuropsicològica posterior del nounat, ni tampoc cardiològica, pel fet d’exposar els fetus a la quimioteràpia intrauterina”. Evitar la prematuritat en la mesura del possible ajuda a reduir les complicacions postpart i també a obtenir resultats neuropsicològics més bons a llarg termini dels nounats; per bé que a partir de la setmana 34 cal valorar l’aparició potencial d’insuficiència placentària, cas en el qual seria indicat induir el part en aquelles setmanes de gestació.
Protocol únic al Campus Vall d’Hebron
El 2006, al Centre de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es va posar en marxa un protocol per a tractar aquestes pacients d’una manera integral, que compatibilitzés l’embaràs i el tractament per al càncer. A data d’avui s’han atès més de cinquanta dones gestants amb càncer de mama, amb resultats equiparables a pacients joves no embarassades. El tractament multidisciplinar d’aquest grup de pacients s’aconsegueix gràcies a la coordinació dels diferents especialistes que estan involucrats en el tractament del càncer de mama i de la gestació. La coordinació entre aquests, la proximitat física al Centre de Càncer de Mama i la recerca que es du a terme en el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia afavoreixen que el Campus Vall d’Hebron obtingui resultats semblants a d’altres institucions de prestigi internacional reconegut i estigui considerat un centre de referència per a tractar embarassades amb càncer de mama.
Des que es va iniciar aquest Programa d’atenció l’any 2006 fins ara s’han recopilat dades que han estat el pilar de la tesi de la Dra. Saura, la responsable actual de la Unitat de Càncer de Mama i del grup de recerca.
Incidència del càncer de mama
El càncer de mama es pot desenvolupar tant en homes com en dones, tot i que el masculí és molt poc freqüent. Tanmateix, entre les dones és el càncer més prevalent a Espanya, i la causa principal de defunció, amb una mitjana de mil morts anuals. És el tipus de tumor més diagnosticat en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 69 anys.
L’endarreriment progressiu en l’edat del primer embaràs als països desenvolupats i l’increment del càncer entre les dones amb edats compreses entre els 30 i els 45 anys ha provocat un augment progressiu dels càncers de mama que es diagnostiquen durant l’embaràs. Les xifres mostren que, en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, un de cada cinc casos de càncers d’aquest tipus diagnosticats, s’esdevenen associats a un embaràs, sia durant aquest o en l’any posterior a aquest.
###
