19 d’octubre: Dia Mundial del Càncer de Mama
- La pandèmia de la COVID-19 no ha impedit que s’hagi continuat amb la investigació al VHIO, i això es demostra comprovant que s’ha aconseguit mantenir a nivells semblants als d’anys passats.
- La medicina personalitzada passa tant per desenvolupar nous tractaments dirigits a les característiques moleculars de cada tumor com per identificar biomarcadors que permetin seleccionar les poblacions que se’n beneficien més o millorar els programes de diagnòstic precoç d’acord amb les característiques de cada dona.
Barcelona, 19 d’octubre de 2021.- El càncer de mama ha estat l’any 2020 el tumor més diagnosticat a tot el món. A Espanya s’estima que per al 2021 s’assoliran 33.375 nous casos d’aquest càncer, i és, a més, la principal causa de mort per tumor al nostre país. La situació derivada de la pandèmia per Covid-19 ha suposat un repte important per al diagnòstic i el tractament del càncer de mama. Però, malgrat totes les dificultats, es va aconseguir mantenir l’activitat de recerca en un any tan complicat com va ser el 2020, i això ha permès continuar donant noves oportunitats terapèutiques a les pacients.
«Durant el 2020 hem inclòs 57 pacients en nous assajos clínics, cosa que suposa un 28% de les primeres visites que tenim, un percentatge semblant al d’altres anys. Hem fet un gran esforç per mantenir aquesta activitat de recerca per continuar oferint projectes de recerca i estudis a les nostres pacients», explica la Dra. Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
La importància de la medicina personalitzada en el càncer de mama
Al VHIO, igual que en molts altres centres tant d’Espanya com de la resta del món, s’ha continuat treballant per millorar el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia. L’objectiu no és cap altre que millorar-ne les xifres de supervivència i alhora garantir la millor qualitat de vida possible per a les pacients. I tot això passa necessàriament per la medicina personalitzada.
«El càncer de mama no és una única malaltia. Avui dia hi ha tres grans grups i en el futur és molt possible que s’ampliïn més. Això fa que haguem de treballar per desenvolupar tractaments que s’adeqüin a les característiques moleculars de cada tumor, però també en eines que ens ajudin a classificar millor les pacients i a identificar les que es beneficiaran més d’un fàrmac concret», explica la Dra. Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO i cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Per aconseguir aquesta personalització en el càncer de mama, al VHIO s’estan desenvolupant diferents projectes i en el marc de la celebració del Dia Mundial del Càncer de Mama hem volgut explicar-ne alguns dels més destacats.
Personalitzar els programes de detecció precoç
Un diagnòstic precoç en càncer de mama és clau per al pronòstic de la malaltia. Detectar els tumors en les seves fases més inicials permet millorar notablement els resultats de les pacients. Els avenços en els programes de cribratge són una de les claus que expliquen per què en els últims anys s’ha aconseguit augmentar la supervivència en càncer de mama. Però encara disten de ser perfectes i és possible optimitzar per aconseguir afinar molt més en la detecció precoç.
La Dra. Judith Balmaña, cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO, està treballant en el projecte PRISMA, amb el qual es vol identificar i personalitzar l’estimació de desenvolupar un càncer de mama en dones amb una història familiar en què hi hagi hagut casos d’aquesta malaltia. «Estem investigant tant causes genètiques com no genètiques que estan relacionades amb el desenvolupament d’aquesta malaltia i que ens permetin quantificar el risc per a cada persona», explica la Dra. Balmaña, que afegeix que així es tindria en compte no només l’edat de les dones per entrar en els programes de cribratge, de manera que s’oferiria a les que en tinguessin més risc poder entrar abans en programes de detecció prèvia i es retardaria aquesta incorporació en els casos on no hi hagués tanta probabilitat.
Comprendre per tractar i diagnosticar millor
En el desenvolupament del càncer hi ha implicats una multitud de gens, i això en part n’explica la gran heterogeneïtat. Els gens BRCA1 i BRCA2 són gens que produeixen proteïnes que reparen danys en l’ADN i les persones que hereten variants nocives en un d’aquests gens tenen un augment en el risc de diversos tipus de càncer, sobretot del càncer de mama i d’ovari. Per comprendre millor la malaltia del càncer de mama associada a aquestes mutacions hereditàries, la Dra. Violeta Serra, cap del Grup de Terapèutica Experimental del VHIO, està treballant en el projecte BRCA-RES.
Per això s’estan desenvolupant models preclínics derivats de pacients per provar nous medicaments dirigits contra aquestes mutacions i també alhora desenvolupar biomarcadors específics per a aquests fàrmacs. «L’objectiu no és cap altre que comprendre millor tots els mecanismes darrere d’aquestes mutacions per saber quins medicaments funcionaran millor i identificar les pacients que n’obtindran més benefici», afegeix la Dra. Violeta Serra.
Mesurar els nivells hormonals amb més precisió
L’estradiol és una hormona sexual femenina que juga un paper fonamental en el creixement dels tumors de mama amb receptors hormonals positius, que és el tipus de càncer de mama més comú. La majoria dels tractaments hormonals actuals se centren precisament a reduir el nivell d’estradiol al màxim, i també reduir l’estimulació tumoral. El problema és que, quan els nivells d’estradiol són molt baixos, no hi ha tècniques que ajudin a quantificar-los amb precisió en la pràctica clínica, ja que les que s’utilitzen actualment en la recerca són molt costoses i complexes, i aplicar-les en una població àmplia és molt difícil.
Per superar aquest repte, la Dra. Meritxell Bellet, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO, està treballant en el projecte TOTEM, amb el qual es vol desenvolupar una tecnologia que permeti determinar els nivells d’estradiol amb molta més precisió. «Si disposem d’un mètode precisa, fiable i en temps real de mesurar aquests nivells baixos d’estradiol, serem capaços d’identificar aquest subgrup de manera precoç i, així, prendre decisions de manera activa i ràpida que ajudin a canviar els tractaments i millorar el pronòstic d’aquestes pacients», afegeix la Dra. Meritxell Bellet. Aquest projecte s’està finançant gràcies a l’ajuda rebuda de la iniciativa El Paseíco de la Mama, que des de l’any 2011 recapta fons per donar suport a projectes d’investigació del VHIO.
La seroteca i el desenvolupament de la biòpsia líquida
Des de fa uns anys cada vegada té més importància el concepte de la biòpsia líquida. Tradicionalment per entendre les característiques d’un tumor calia extreure una mostra del teixit. Però això tenia certes complicacions i limitacions. Primerament l’heterogeneïtat del càncer feia que no sempre s’estigués segur que la mostra extreta contenia totes les mutacions del tumor. I en segon lloc, la necessitat de fer una intervenció limitava la possibilitat d’extreure mostres.
A la biòpsia líquida el que s’extreu és sang del pacient i mitjançant una anàlisi es pot aïllar l’ADN que els tumors alliberen al torrent sanguini. Per explorar totes les possibilitats que la biòpsia líquida pot oferir en el tractament del càncer de mama, al VHIO s’està desenvolupant el projecte de la seroteca, un projecte del Grupo de Càncer de Mama que lidera la Dra. Cristina Saura i al qual dona suport la Dra. Mafalda Oliveira, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO. «Gràcies a aquesta nova eina som capaços de veure les alteracions moleculars de cada tumor per escollir el millor tractament, podem monitoritzar la resposta a aquests tractaments i també estem treballant per investigar si pot servir-nos per predir les recidives de manera precoç».
Un treball conjunt
Per poder dur a terme tots aquests projectes i molts més, ha calgut la col·laboració de les pacients, cosa que ha volgut recalcar la Dra. Cristina Saura. «No podem fer menys que reconèixer l’esforç i la dedicació de totes elles. Gràcies a la seva participació en tots aquests assajos ens estan donant l’oportunitat d’aprendre de la malaltia i avançar en el coneixement que ens permetrà algun dia arribar a vèncer-la». La Dra. Saura també ha volgut destacar la importància de tots els ajuts que s’han rebut per donar suport al treball de recerca. «Ja siguin grans, mitjanes o petites, totes les ajudes són sempre benvingudes».
