Barcelona, 4 de febrer de 2020. Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, celebrat avui, 4 de febrer, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha participat a la Jornada del Dia Mundial contra el Càncer que ha organitzat el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus. Diversos experts de les diferents institucions del Campus han exposat i debatut sobre les novetats en el tractament i la recerca del càncer.
L’acte ha començat amb una benvinguda per part del Dr. Albert Salazar, que ha volgut recordar els esforços que el Campus ha fet durant el 2021 “tant des de la recerca a l’assistència en un any de pandèmia complicat”, i ha volgut fer un reconeixement als i a les pacients amb càncer, “als quals hem acompanyat i seguirem acompanyant durant tota la pandèmia, ja que sempre hem mantingut l’activitat oncològica”. “Treballem en equips multidisciplinaris i tenim tot el coneixement, i això ens permet obtenir els millors resultats per a les persones amb càncer”, ha reblat el Dr. Albert Salazar.
Després de la benvinguda, la Dra. Enriqueta Felip, cap de Secció del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigadora principal del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i presidenta de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) ha impartit la conferència introductòria de la Jornada. La Dra. Enriqueta Felip, qui és una de les finalistes candidata al premi “Vanguardia de la Ciència”, ha fet un repàs de la situació del càncer arreu del món, una malaltia que es pot desenvolupar en forma de 200 tipus de tumors diferents i que es diagnostica, cada any, a 2,5 milions de persones arreu d’europa, xifra que va en augment per factors com l’envelliment població o les condicions mediambientals.
“Per prevenir i tractar el càncer cal que l’entenguem bé i que treballem la comunicació amb la població, des de les escoles, per combatre els factors de risc com són el tabac, l’alcohol o el sedentarisme”, exposa la Dra. Enriqueta Felip, i ha assegurat que Vall d’Hebron té un esperit de millora i d’avaluació que, juntament amb la seva excel·lència “permet augmentar la supervivència, la qualitat de vida i l’experiència de la i del pacient oncològic”.
Quant a la medicina oncològica de precisió que es fa a Vall d’Hebron, ha explicat que “permet oferir un tractament adequat als i a les pacients d’acord a la biologia específica de cada tumor i en funció dels biomarcadors que es determinen”, i ha assegurat que la implementació del desplegament del Programa d’Oncologia de Precisió del Catsalut, presidit pel Dr. Josep Tabernero, “ha permès que totes les persones amb càncer a Catalunya puguin accedir a aquests tractaments”.
I conclou la seva conferencia destacant que Vall d’Hebron ha sol·licitat la acreditació OECI (Organisation European Cancer Institute), un mètode d’avaluació externa per verificar que s’acompleixen un conjunt d’estàndards qualitatius i quantitatius d’atenció integrada multidisciplinària en el tractament del càncer i en la recerca. Això suposaria la integració de Vall d’Hebron en una comunitat de centres/instituts líders en l’àmbit europeu.
La medicina oncològica de precisió, un dels temes protagonistes de la Jornada
Després de la conferència introductòria s’ha celebrat la primera taula rodona de la Jornada, titulada “Incorporació de la medicina de precisió en el tractament de pacients”. El director del VHIO, el Dr. Josep Tabernero, alhora cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, ha moderat la taula i ha explicat que “des de les societats científiques hem pressionat a nivell estatal i a les comunitats autònomes per implementar el model de medicina de precisió”. A Catalunya, l’administració ha estat molt conscient d’aquesta necessitat des del primer moment “i per això avui ja comptem amb el Programa d’Oncologia de Precisió”, ha assegurat.
El Dr. Josep Tabernero ha explicat que Vall d’Hebron és un dels liders mundials en oferir ràpidament als pacients la possibilitat d’iniciar el tractament de medicina oncològica de precisió, ja que “actualment comencem el tractament en només dues setmanes des del diagnòstic”, i ha fet una crida a seguir incrementant tots els recursos destinats a la recerca oncològica. “La medicina que tindrem d’aquí a 15 anys dependrà de la investigació que fem avui, i tot això s’ha de finançar amb inversió pública i privada, que és clau per avançar”, ha remarcat el Dr. Josep Tabernero.
El Dr. Lucas Moreno, cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques i cap del Grup de Recerca en Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha apuntat que el Programa d’Oncologia de Precisió del Catsalut “ens permet que tots els nens i nenes de Vall d’Hebron amb tumors tinguin accés a les tècniques de seqüenciació avançada, que obre la porta a molts més tractaments”. El Dr. Lucas Moreno ha volgut recalcar que “és un privilegi treballar en aquest Campus” perquè té un model integral que “abasta des de la recerca més bàsica fins a la investigació clínica” com són els estudis clínics o el desenvolupament i implementació de nou dispositius. “Cobrim tot l’espectre per tractar les persones amb càncer, que és el que ens motiva”, ha assegurat.
Per la seva banda, el Dr. Santiago Ramón y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica i cap del Grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR, ha dit que un dels pilars per implementar la medicina de precisió és “digitalitzar el diagnòstic patològic, cosa que ens permet obtenir moltes més dades i ens permet treballar en xarxa amb tots els especialistes”. També ha explicat que el model d’èxit de Catalunya és gràcies a que “totes les institucions hem sabut pensar per sobre de tot en el sistema públic, de baix a dalt, amb el suport de l’administració i coordinant-nos pensant només en el pacient”.
La taula rodona també ha comptat amb la participació d’un pacient oncològic, Juan García Vicente, que ha assegurat que “gràcies a la medicina de precisió no he hagut de fer quimioteràpia, cosa que m’ha permès trobar-me bé durant el tractament i seguir fent esport”.
La innovació en el tractament i la recerca
A continuació ha tingut lloc la segona i última taula rodona de la Jornada, titulada “Tractament i recerca innovadora” i moderada per la Dra. Anna Santamaria, coordinadora de l’àrea d’Oncologia i cap del grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR. Aquesta segona taula, més centrada en la investigació, ha arrancat amb la intervenció del Dr. Francesc Bosch, cap del Servei d’Hematologia i investigador principal del Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, que ha explicat com les teràpies CAR-T ofereixen una curació d’un 40% de les persones amb uns tipus de tumor que abans d’aquestes terapies cel·lulars no tenien tractament. “A Vall d’Hebron hem tractat ja 200 pacients amb CAR-T, una tercera part dels quals en assajos clínics. Som un dels centres pioners i líders a l’Estat en aquest tipus de tractaments, que avui ja están indicats per a quatre tipus de tumors diferents”. El Dr. Francesc Bosch ha explicat que aquest tractament té una certa toxicitat, motiu pel qual requereix la “col·laboració de molts especialistes diferents i del treball en equip multidisciplinari”.
La Dra. Ana Vivancos, investigadora principal del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, ha afirmat que “des de la recerca translacional seguim desenvolupant tests i proves que ens ajuden a trobar nous tractaments per als tumors”. El camp de la biòpsia líquida, sobretot, “ha obert un nou horitzó per trobar nous biomarcadors i començar a plantejar nous reptes dins de l’oncologia, tot un seguit d’aspectes com ara la monitorització avançada de pacients que abans no es podien considerar”, explica la Dra. Vivancos qui afegeix “tinc la certeza que la biòpsia líquida arribarà a impliantar-se a la práctica clínica per ajudar als oncólegs a escalar els tractaments i ajustar-los així evitant l’excés o el defecte de la quimioterapia”.
Pel que fa a la Dra. Ibane Abasolo, cap del grup de recerca CIBBIM-Nanomedicina. Direccionament i Alliberament Farmacològic del VHIR, ha apuntat que “en el camp de l’oncologia, la nanomedicina és l’especialització que més ha evolucionat”, i ha explicat que ja existeixen 50 medicaments amb nanotecnologia. “Ara, a Vall d’Hebron apostem per les nanopartícules de tercera generació, que ofereixen un tractament més personalitzat i un diagnòstic més precoç”, ha explicat la Dra. Ibane Abasolo.
Per últim, a la taula rodona també ha participat Cristina Casal, infermera oncològica de recerca clínica del VHIO, que ha aportat la visió del paper de la infermeria en la investigació del càncer explicant que la infermera d’assajos clínics “té gran capacitat d’adaptació; d’empatia amb els i les pacients, que normalment desconeixen com funcionen els assajos, i d’actualització constant i formació contínua”. Cristina Casal també ha afirmat que el paper de la infermeria ha canviat molt els últims deu anys amb l’entrada dels nous tractaments oncològics i ara es requereixen nous perfils. “El gran nombre creixent d’ assajos clínics, i tractaments cada cop més complexos com les noves teràpies dirigides o la immunoterapia, ha fet necessari un perfil d’infermeria oncològica més especialitzat que complementen l’atenció integral a la persona”.
El Dr. Antonio Roman, director assistencial de l’Hospital, ha clos la Jornada del Dia Mundial contra el Càncer recordant que el càncer és una epidèmia i que “no la podem oblidar mai”, ja que provoca deu milions de morts a l’any en tot el món. Per això, ha dit que “el 4 de febrer s’ha de conservar com un dia de reflexió sobre aquesta malaltia”. “Vall d’Hebron té un altíssim compromís amb aquesta patologia, per això hem celebrat avui per tercer any consecutiu aquesta jornada, que aplega tots els professionals del Campus involucrats”, ha afirmat. Per últim, ha volgut destacar que “tant els i les professionals com els pacients perceben que Vall d’Hebron ofereix un valor afegit”. Per això, “hem de donar una resposta adequada a totes aquestes expectatives. Tenim el talent, la determinació i l’esforç per seguir lluitant contra el càncer”, ha conclòs el Dr. Antonio Roman.
