Barcelona, 19 d’abril del 2022– La recerca duta a terme en els darrers anys ha revolucionat el tractament del càncer. Gràcies a la recerca s’ha entès que aquesta malaltia és tremendament heterogènia i s’ha pogut avançar per definir les característiques moleculars que la fan diferent. D’acord amb totes aquestes troballes, ha estat possible avançar en la medicina de precisió, desenvolupant tractaments dirigits a dianes moleculars específiques. Però, encara que s’han aprovat molts d’aquests tractaments, encara no s’apliquen a la pràctica clínica diària i s’està creant una bretxa important en l’accés a aquests fàrmacs de precisió.
Un article publicat recentment a Nature Medicine, el primer autor del qual és el Dr. Joaquín Mateo, cap del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i oncòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que formen part tot dos del Campus Vall d’Hebron, i en el qual també ha participat la Dra. Elena Garralda, cap del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs i directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del càncer (UITM) – CaixaResearch, tots dos del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha volgut aprofundir en aquestes desigualtats existents entre el desenvolupament de nous tractaments i l’aplicació real als pacients. «Molts d’aquests nous fàrmacs aprovats estan dirigits a grups de pacients molt concrets, segons el perfil molecular del tumor. Hem pogut avançar gràcies a la incorporació de les tecnologies genòmiques als estudis clínics. Tot i això, es constata que aquestes mateixes tecnologies no han arribat al dia a dia de la pràctica clínica i això fa que no arribin als pacients», explica el Dr. Mateo.
Aquesta situació s’ha traduït en una bretxa en l’assistència als pacients, que no poden accedir a fàrmacs que han demostrat que són beneficiosos per a alguns subgrups de pacients, o que experimentin retards en l’accés als fàrmacs des que s’aproven, perquè hi ha un problema d’accés als tests per identificar quins pacients hi són candidats fora del paraigua dels centres acadèmics. «Correm el risc, per tant, de crear una iniquitat en l’accés a la medicina de precisió segons el lloc on el pacient rep el tractament», incideix el Dr. Joaquín Mateo.
Mesures de millora
A l’article, els autors plantegen que cal dur a terme un gir en el model d’assistència i que el pacient es converteixi realment en el centre de l’atenció. «Cal canviar la nostra manera de treballar per afavorir que qualsevol pacient tingui accés a aquests tests genòmics, independentment de l’hospital on rebi l’atenció. Per això cal que les dades puguin viatjar de manera més fàcil», planteja el Dr. Joaquín Mateo.
A l’article també es planteja la necessitat de treballar amb els diferents actors del sistema sanitari, com les entitats reguladores o els organismes finançadors, per reduir les discrepàncies entre les recomanacions de les guies de pràctica clínica i l’accés real a una tecnologia o fàrmac. «Aquesta bretxa existent porta a la frustració tant de metges com de pacients, quan veuen que una intervenció recomanada per les guies en realitat no està disponible per un problema d’accés als tests», afegeix el Dr. Joaquín Mateo.
A l’article també s’exposa la necessitat de millorar l’educació dels professionals sanitaris per interpretar millor les dades genòmiques en la pràctica clínica i vèncer així les resistències al canvi. En això s’hi inclou millorar el format en què es reporten aquestes dades precisament perquè sigui més fàcil interpretar-les. «Finalment ressaltem la importància d’ajudar els pacients a aprendre la rellevància d’aquests àmbits per empoderar-los cap a l’accés a aquestes noves tecnologies i poder decidir sobre les seves pròpies dades», finalitza el Dr. Mateo. Amb totes aquestes accions els autors coincideixen a assenyalar que s’aconseguiria que tot l’esforç dut a terme en la recerca es traduís en la pràctica clínica real d’una manera més efectiva i precoç, cosa que redundaria sempre en la millora dels resultats dels pacients amb càncer, a la vista dels resultats aconseguits pels diferents assajos de la medicina de precisió.
Referència:
Joaquin Mateo, Lotte Steuten, Philippe Aftimos, Fabrice André, Mark Davies, Elena Garralda, Jan Geissler, Don Husereau, Iciar Martinez-Lopez, Nicola Normanno, Jorge S. Reis-Filho, Stephen Stefani, David M. Thomas, C. Benedikt Westphalen and Emile Voest. Delivering precision oncology to cancer patients. Nat Med 28, 658–665 (2022). https://doi.org/10.1038/s41591-022-01717-2
