- La ciutat de Barcelona fa un esforç per apropar la cultura científica al públic de totes les edats de manera lúdica i familiar, inundant la Rambla del Raval amb més de 200 activitats
- Investigadors i investigadores del VHIO, que forma part del Campus Vall d’Hebron, van participar ahir, com cada any, en aquesta trobada per a grans i petits que reprèn el seu format més popular ara que la situació de la pandèmia ho permet
Barcelona, 30 de maig de 2022.- Aquest cap de setmana del 28 i 29 de maig, la Rambla del Raval s’ha inundat de recerca i coneixement, que han tornat a sortir al carrer gràcies a la 15a Festa de la Ciència, recuperant el seu format més popular i familiar, com durant els anys anteriors a la pandèmia. Aquesta trobada amb la ciència dirigida a grans i petits que es du a terme cada any a Barcelona recull més de 200 activitats en 27 espais diferents i reuneix més de 150 entitats de la ciutat relacionades amb la ciència i la divulgació, entre les quals es troba el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron.
La trobada es dirigeix a un públic de totes les edats amb un ampli ventall de formats: experiments, instal·lacions, jocs, tallers, demostracions, espectacles, debats, microxerrades, itineraris i visites guiades, entre d’altres.
Ciència del Càncer un diumenge a la tarda al Raval
José Antonio Seoane, investigador principal del Grup de Biologia Computacional del Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va obrir la participació del VHIO a la 15a Festa de la Ciència a primera hora de la tarda amb una microxerrada titulada “Com ens pot ajudar la intel·ligència artificial a lluitar contra el càncer?”. Va explicar que la intel·ligència artificial és una eina computacional que està evolucionant i penetrant en molts camps de la nostra vida quotidiana, posant exemples con Amazon o Google Maps. Un d’aquests camps és la biomedicina, on la intel·ligència artificial és una eina molt potent en la detecció del càncer. Durant la microxerrada, el Dr. Seoane va anar desgranant com s’utilitza i com s’aplica en el diagnòstic del càncer o en un test genètic que permet escollir els fàrmacs i tractaments més adequats per als pacients. Les preguntes d’un públic inquiet van deixar veure que es tracta d’un tema que ens té encuriosits.
Posteriorment, al mateix espai de microxerrades van parlar d’“Immunoteràpia: el quart pilar del tractament contra el càncer”, a càrrec d’Alena Gros, investigadora principal del Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del VHIO. La immunoteràpia és un concepte que ha irromput a l’escenari del tractament del càncer els últims anys i ja forma part dels arsenals habituals contra aquesta malaltia. Aquest nou enfocament del tractament aprofita les defenses naturals del nostre cos per atacar les cèl·lules canceroses i combatre aquesta malaltia. En els darrers anys ha guanyat rellevància i s’ha convertit en el quart pilar de la teràpia contra el càncer, junt amb la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia. Aquesta microxerrada ens va ajudar a conèixer els avenços que ha permès aquest tractament i els reptes que encara ha de vèncer.
L’última activitat del VHIO a la Festa va ser el taller “De què va això de les mutacions?”, un clàssic entre els més petits que comença a comptar amb cares conegudes entre els nens i nenes que ja han participat en altres trobades com aquesta, en què VHIO participa habitualment. Així doncs, ahir diumenge a l’hora de cloure la festa a l’espai “Vida i Salut” les investigadores del VHIO Carmen Escudero, del Grup de Recerca Translacional del Càncer Gastrointestinal no Colorectal, i Joanna Domènech, del Grup de Genètica del Càncer Hereditari, van impartir aquest taller que explica, amb peces de LEGO, com es produeix una mutació. “Què sabem sobre genètica? I sobre mutacions? En aquest taller ens aproparem de manera pràctica a aquests conceptes a través d’un divertit joc de construcció. Amb la formació d’una estructura, esbrinarem de manera visual com la informació de l’ADN es converteix en qui som i com succeeixen les mutacions. Com es forma la doble hèlix d’ADN i d’aquí el pas a l’ARN i finalment a les proteïnes”.
Altres Investigadores del Campus Vall d’Hebron també hi van participar
La primera activitat en què va participar Vall d’Hebron va ser el taller “Per què els plàtans són grocs?”, el dissabte 28 de 15.20 a 16.00 a l’espai “Vida i Salut”. És una activitat dirigida a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys a càrrec de la Dra. Anna Santamaria, cocap del grup de Recerca Biomèdica en Urologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La Dra. Anna Santamaria va explicar als infants per què les fruites són com són. La resposta és en l’ADN, el gran responsable que els plàtans no siguin síndries i que les síndries no siguin pomes. Així, es descobreix aquest misteri a través de l’extracció de l’ADN d’un plàtan.
A les 18.15 del mateix dissabte 28 va tenir lloc la microxerrada “Els beneficis de l’art en la salut”, a càrrec de la Dra. Sara Guila Fidel, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR. L’art ha estat transcendental en la història de la humanitat, ha marcat noves tendències, ha plantejat noves maneres de percebre el món i ha tingut una gran influència en moltíssims aspectes de la vida i la societat. La Dra. Sara Guila Fidel va explicar a l’audiència que ara, gràcies a la ciència, sabem que a més l’art té un impacte sobre el benestar de les persones i que pot contribuir a la prevenció i la promoció de la salut. Com?
L’experiència compartida entre científics i famílies va ser un èxit de participació i molts dels assistents en les diferents activitats van manifestar el seu interès en aquest format d’entreteniment i coneixement i van valorar molt positivament les temàtiques escollides. VHIO participa de de fa anys en totes aquelles activitats divulgatives que serveixin per al foment de la cultura científica entre grans i petits, ja que té un enorme convenciment que contribuir a familiaritzar la societat amb la ciència del càncer ajuda tant a desestigmatitzar aquesta malaltia com a millorar la base sobre la qual s’assenten totes les novetats en diagnòstic, prevenció, tractaments i nous avenços científics. Només amb coneixement una societat creix lliure i preparada per a la ciència del futur i es familiaritza amb la recerca, que és la medicina de demà.
