El càncer renal és un dels tipus més comuns de càncer del sistema urinari. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el 2023 es diagnosticaran al nostre país més de 8.600 nous casos de càncer renal. Tot i això, es tracta d’una malaltia silenciosa de la qual gairebé no es parla i, pensant en això, la darrera sessió del cicle Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO, que es va celebrar el dilluns 20 de juny a l’Espai Artchimboldi, es va centrar a explicar què és aquest tipus de tumor, com es pot diagnosticar i quines estratègies de tractament hi ha actualment.
Amb el títol «Com abordem el càncer renal? Una mirada integral», la Dra. Cristina Suárez, investigadora del Grup de Tumors Genitourinaris, del Sistema Nerviós Central i Sarcoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Enric Trilla, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUHV), i Joan Miquel Castarlenas, pacient de càncer renal, van debatre de la mà del periodista especialitzat en salut Javier Granda sobre els reptes i les novetats actuals en el maneig d’aquesta malaltia.
Què és el càncer renal? Factors de risc i diagnòstic
La xerrada va començar amb l’explicació per part de la Dra. Cristina Suárez sobre què és el càncer renal, una malaltia que s’origina al ronyó i que se subdivideix en dos grans grups. D’una banda hi ha el que es coneix com a carcinoma de cèl·lules clares, el més comú de tots, que representa entre el 75 i el 80 % de tots els tumors i és el que ha experimentat més avenços en els darrers anys. Hi ha un segon subgrup en què tenen cabuda tots aquells tumors que no són de cèl·lules clares. «Es tracta d´un grup molt heterogeni, on hi ha molts altres subtipus».
Tot seguit, la Dra. Suárez va explicar els principals factors de risc associats amb l’origen d’aquest tipus de tumor. El més important és el tabac, encara que no tingui una relació tan directa com en altres tipus de càncer com el de pulmó o de laringe. La hipertensió mal controlada, l’obesitat o la diabetis són factors que també es relacionen amb aquest tumor, i també hi ha una correlació, encara que molt més petita, amb el consum de determinats analgèsics. «Per últim hi ha els factors genètics, encara que en aquests tumors no són gaire significatius i només entre el 2 i el 4% d’aquests tumors tenen un component hereditari».
Un dels grans reptes que presenta el diagnòstic del càncer renal és la inexistència de símptomes que puguin alertar els pacients. «La major part dels diagnòstics es fa de forma incidental, perquè cada cop es duen a terme més proves d’imatge per a altres patologies», va apuntar la Dra. Suárez, que va assenyalar com només els tumors més grossos presenten el que es considera la tríada típica de símptomes: hematúria o sang a l’orina, dolor al flanc i masses palpables. «No obstant això, fins al 30% dels tumors renals es diagnostiquen en estat metastàtic, quan és possible que presentin qualsevol tipus de simptomatologia».
La cirurgia com a primera opció
Quan els tumors renals es diagnostiquen en una fase primerenca, la primera opció sempre és la cirurgia, de la qual s’ha demostrat el potencial curatiu. «En els darrers anys hem avançat cap a cirurgies cada cop més conservadores, en les quals es procura preservar part del ronyó, encara que això al final depèn molt de l’experiència de cada centre», va comentar el Dr. Trilla, que va assenyalar com, de totes maneres, el nombre de nefrectomies radicals, en les quals s’extirpa tot el ronyó, és cada cop menor.
«La cirurgia robòtica es presenta, a més, com el gran següent avenç en el maneig d’aquests tumors. Aquest tipus de cirurgia ens permetrà abordar tumors cada cop més complexos, ja sigui perquè són de molta grandària o perquè resulten inaccessibles amb abordatges més clàssics», va comentar el Dr. Trilla. També va afegir que altres avantatges com la fluorescència o l’ús d’imatges en 3D permeten dur a terme cirurgies més eficaces i segures gràcies al fet que es pot conèixer de manera molt més precisa tota la vasculatura del ronyó.
Equips multidisciplinaris per a un millor abordatge
La complexitat creixent en el maneig dels pacients de càncer renal fa fonamental la creació d’equips multidisciplinaris on no només tinguin cabuda oncòlegs i uròlegs, sinó també altres especialistes com els radiòlegs o els patòlegs. «El diàleg fluid entre tots és el que ens permetrà fer un abordatge integral de la malaltia i aconseguir els millors resultats possibles per als pacients», va apuntar el Dr. Trilla. També va assenyalar com cada cop s’ha de tenir més en compte la decisió dels pacients, encara que això no sempre és fàcil a causa de la manca d’informació que tenen molts.
«Encara que actualment no hi hagi gaires opcions, és fonamental que entenguin bé els beneficis i els possibles efectes secundaris dels seus tractaments, que no se’n vagin de la consulta amb dubtes», va afegir la Dra. Suárez. En aquest sentit, Joan Miquel Castarlenas va explicar la seva experiència personal i com s’han anat configurant nous grups de pacients que ajuden les persones acabades de diagnosticar a entendre millor la seva malaltia i els ofereixen recursos per suportar-la. «És important que entenguin bé el risc i sobretot fer-los entendre que hem passat d’una etapa en què era una malaltia perillosa a una altra en què hem aconseguit cronificar-la».
La revolució en el tractament
Un dels principals obstacles que presentava inicialment el càncer renal és que no responia a la quimioteràpia. La recerca duta a terme ha permès entendre millor la biologia d’aquesta malaltia i una clau fonamental ha estat descobrir la importància de l’angiogènesi en el desenvolupament d’aquests tumors. «És un càncer que genera una gran quantitat de vasos sanguinis perquè necessita molts recursos per desenvolupar-se. Per això, es va plantejar l’ús de fàrmacs antiangiogènics que aconseguissin tallar aquestes vies d’alimentació del càncer», va explicar la Dra. Suárez, que va assenyalar com aquesta estratègia va aconseguir millorar substancialment la supervivència dels pacients de càncer renal.
La segona gran revolució va ser la incorporació de la immunoteràpia, fàrmacs que estimulen el sistema immunitari del pacient per combatre les cèl·lules tumorals. «Aquestes cèl·lules desenvolupen mecanismes que els permeten passar desapercebudes davant del sistema immunitari. Gràcies a la immunoteràpia, és possible abaixar aquests escuts i aconseguir que el nostre sistema les reconegui i les ataqui», va afegir l’experta. També va apuntar com recentment s’ha demostrat que la combinació d’immunoteràpia i antiangiogènics està aconseguint bons resultats, tot i que va lamentar que, malgrat les evidències als assajos clínics, a Espanya encara no s’ha aprovat el finançament d’aquesta opció per part del sistema sanitari públic.
També s’està investigant l’opció de fer servir la immunoteràpia en un context adjuvant de la malaltia, és a dir, un cop s’ha fet la cirurgia i per evitar que es produeixi una recidiva del tumor. «Això és molt important en aquells pacients en què s’ha identificat que tenen un elevat risc de recaiguda, i que són aquells, per exemple, que tenen tumors molt grossos, però hi ha una gran variabilitat», va apuntar la Dra. Suárez. També es va lamentar de la manca de biomarcadors que actualment permetin identificar millor els pacients, tot i que va ressaltar els esforços importants duts a terme per aconseguir descobrir-los i aprofitar-los de la mateixa manera que es fa en altres tumors, com el de mama.
A més, a la xerrada es va assenyalar que s’està investigant per desenvolupar noves immunoteràpies que es dirigeixin a dianes diferents de les actuals, i també s’estan investigant nous fàrmacs antiangiogènics. «També s’està investigant en altres línies, com l’ús del microbioma o el desenvolupament de la genètica, que ens permeti crear autèntiques vacunes personalitzades perquè el sistema immunitari del pacient s’adreci exclusivament a les cèl·lules tumorals», va afegir la Dra. Suárez, mentre que el Dr. Trilla va acabar amb un missatge d’optimisme destacant com cal fer un canvi de concepte en parlar de càncer renal i reconèixer que hi ha molts pacients que fa molts anys que viuen amb la malaltia i amb una qualitat de vida excel·lent. «Aquesta una malaltia ha canviat molt en pocs anys».
Sobre Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, consta de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. En aquestes xerrades es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris. Les VHIO Talks formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’apropar als pacients el coneixement en recerca oncològica per empoderar-los en la presa de decisions. Els pacients tenen un especial protagonisme en aquest cicle ja que totes les xerrades incorporen la mirada del pacient en ser una peça clau en la investigació clínica i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
El cicle VHIO Talks forma part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia (investigació i coneixement del càncer) per empoderar-los en la presa de decisions.
Cada xerrada, a més a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
