Divendres 10 de novembre es va fer una nova sessió del cicle #VHIOTalks, a l’Espai Artchimboldi, on hi havia més públic que mai. Aquesta sessió del cicle es va centrar en el càncer de mama hereditari i va explicar com podem conèixer el risc individual de desenvolupar un càncer de mama. Així doncs, Judith Balmaña, cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO, Adrià López, assessor genètic a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Joan Brunet, director de genètica clínica del càncer de l’ICO i Carles Aguilar, periodista audiovisual i director del programa En bones mans d’Onda Cero, com a moderador, es van encarregar de fer arribar aquests coneixements al públic. En aquesta ocasió no hi havia cap pacient a la taula, però sí que n’hi havia moltes entre el públic, que no només van fer preguntes, sinó que també van ocupar el rol de la pacient que hi aportava la seva experiència.
En aquesta ocasió, a més, aquesta sessió de #VHIOTalks ha estat inclosa en la Setmana de la Ciència, que va començar el mateix divendres dia 10 i acabarà el proper diumenge 19 de novembre.
En Joan Brunet va ocupar el primer torn d’intervencions de la taula situant algunes dades sobre el càncer de mama, que és el més freqüent en les dones i està compost de moltes malalties diferents. Va recordar quins són els factors de risc: l’edat i les característiques genètiques; com a factors modificables també hi ha la dieta, el sedentarisme, el sobrepès i l’obesitat. Va recordar la importància de fer-ne una detecció precoç i que, per tant, cal adherir-se als programes de cribratge poblacional entre els 50 i els 69 anys, ja que es calcula que un terç de les dones citades a formar part d’aquest cribratge no hi participen, mentre que el benefici és clar: de cada 1.000 mamografies fetes, es diagnostiquen 7-9 càncers de mama sense cap simptomatologia.
El moderador va donar pas a la Dra. Judith Balmaña, que va explicar quins canvis poden experimentar les cèl·lules de la mama al llarg de la vida, sobretot a mesura que augmenta l’edat de les dones, i el pes que hi té l’exposició contínua a diferents elements com els estrògens. També va explicar quina predisposició genètica podem tenir a determinats riscos, dins la individualitat de cadascú. Aquesta predisposició no és hereditària perquè és un conjunt de balanços entre la individualitat genètica i tots els hàbits que tenim; en concret, hi ha dones que són portadores de determinats gens que són coneguts perquè incrementen el risc de patir un càncer de mama; si aquests gens són hereditaris, requereixen una vigilància per se. “L’anàlisi de tots aquests factors de risc o factors protectors que ens constitueixen i que ens poden donar una estimació de quin risc tenim són els que s’estudien en el Projecte PRISMA, on es fa un seguiment d’aquestes pacients incloses en un estudi a 5 anys, a 10 anys o al llarg de la vida. És un marc teòric que ara s’intenta quantificar, ja que un model predictiu l’ajusta a cadascuna de les poblacions d’estudi”, va explicar la Dra. Judith Balmaña.
El projecte PRISMA es va iniciar durant la pandèmia, inclou dones sanes amb història familiar de càncer de mama però sense cap alteració genètica coneguda i valora la importància d’entendre quina és l’estimació de risc i com s’actualitza per prendre decisions. També ajuda a entendre que el risc teòric no és el risc individual, ja que hi ha uns factors protectors que fan que potser l’augment del risc individual sigui baix, com el control del pes, especialment el volum de teixit adipós en les dones postmenopàusiques. La font d’estrògens procedeix de l’ovari. Quan els ovaris deixen de funcionar, una presència abundant de teixit adipós continua essent una font d’estrògens per a la mama. Amb les esperances de vida actuals, hi pot haver molts anys d’exposició, si hi ha sobrepès. Aquesta informació sempre ha de ser personalitzada i en aquest punt el moderador hi va posar èmfasi, mentre la Dra. Balmaña va afirmar: “Podem dir-li a una dona que està en un grup de risc alt o baix; però mai afirmar que patirà la malaltia”. En el cas del tractament hormonal substitutiu, s’ha d’avaluar cada cas.
L’Adrià López va exposar la importància de la comunicació amb les pacients, però sobretot com es treballa aquest aspecte tan important a la Consulta de Consell Genètic, on es disposa de més temps per poder fer entendre la situació a les pacients. També va incidir en el fet que el projecte PRISMA té una vessant d’estimació de risc i inclou un subprojecte amb 300 dones que avalua com és i com ha de ser la comunicació del risc de patir un càncer de mama entre la població general, perquè no tothom entén igual l’estimació del risc. Aquesta part del projecte valora com les pacients entenen els riscos i com prefereixen que se’ls comuniquin, avaluant quina és la millor manera d’aproximar-se a les pacients. En una primera fase del projecte no es van incloure les pacients amb mutacions conegudes, mentre que en el braç actual del projecte sí que s’hi estan incloent dones que són portadores d’alguna mutació o alteració genètica que les fa especialment sensibles i amb més possibilitats de patir un càncer. I va reprendre la idea de la personalització de la transmissió d’informació: com identificar patrons de comunicació i la importància de saber que no tothom percep la informació de la mateixa manera.
També es va parlar àmpliament, com va apuntar l’Adrià López, sobre l’exercici físic i la importància de la dieta, ja que “l’activitat física després d’un càncer de mama redueix un 30 % les possibilitats de recaiguda. Els hàbits de vida saludables són clau en el pronòstic de la malaltia”. Les pacients a la sala van mostrar moltes inquietuds, especialment sobre tots aquells factors de risc que són modificables, com la dieta i l’exercici, i de les seves preguntes van sortir diversos temes: la importància del paper de la microbiota en la dieta i en el càncer, la importància de dietes que evitin aliments processats, baixes en greixos, o apostar pel consum d’oli d’oliva. També es va parlar de què s’entén per exercici físic. Tot i que tot suma, cal alternança d’exercici cardiovascular i aeròbic, amb exercici de força.
El moderador d’aquesta sessió, en Carles Aguilar, va deixar quatre missatges a mode de cloenda:
“L’activitat física després d’un càncer de mama redueix un 30 % les possibilitats de recaiguda. Els hàbits de vida saludables són clau en el pronòstic de la malaltia.”
“La comunicació amb les pacients. Com es treballa aquest aspecte tan important a la Consulta de Consell Genètic.”
“Podem dir-li a una dona que està en un grup de risc alt o baix, però mai afirmar que patirà la malaltia.”
“Parlem de proves de detecció precoç, cada quant s’ha de fer una mamografia? Què passa a partir dels 69 amb els programes de cribratge? Destaquem la importància d’individualitzar cada cas.”
Sobre #VHIOTalks
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, consta de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. En aquestes xerrades es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris. Les VHIO Talks formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’apropar als pacients el coneixement en recerca oncològica per empoderar-los en la presa de decisions. Els pacients tenen un especial protagonisme en aquest cicle ja que totes les xerrades incorporen la mirada del pacient en ser una peça clau en la investigació clínica i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
El cicle VHIO Talks forma part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia (investigació i coneixement del càncer) per empoderar-los en la presa de decisions.
Cada xerrada, a més a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
Sobre VHIO
Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat el 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, és un centre de referència en medicina personalitzada en oncologia. El nostre objectiu és investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer, gràcies a un model pioner de recerca translacional que consisteix a transformar els darrers descobriments que es duen a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.
VHIO és un centre que forma part del sistema de recerca CERCA i està acreditat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.
Tota l’activitat de VHIO no seria possible sense el suport dels nostres patrons –Generalitat de Catalunya, Fundació Cellex, Fundació ”la Caixa”, Fundació FERO i Fundació BBVA– i les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que hi contribueixen amb la seva generositat perquè puguem avançar en la recerca contra el càncer.
