Barcelona, 21 de febrer de 2011. El grup de recerca dirigit pel Dr. Josep Baselga ha identificat una relació entre la sobreexpressió d’un gen -ciclina E- i la resistència a un medicament -trastuzumab – que s’usa en el tractament del càncer de mama HER2 positiu. Els resultats d’aquest estudi podrien conduir a un millor tractament que evitaria que les pacients amb aquest subtipus de càncer desenvolupin una resistència al tractament. Això representa un nou pas endavant en la lluita contra el càncer de mama.
L’estudi, realitzat conjuntament per l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO) de Barcelona i el Centre de Càncer de l’Hospital General de Massachusetts (MGH-CC) a Boston, es publicarà a la prestigiosa revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).
En l’última dècada, diversos factors que han millorat els índexs de supervivència de pacients amb càncer de mama: la detecció precoç, el seguiment exhaustiu del pacient, i, sobretot, la classificació dels tumors en tres subtipus principals d’acord amb els marcadors moleculars (receptors hormonals positius, HER2 positiu, o l’absència de tots dos). La classificació en subtipus diferents ha permès el desenvolupament clínic de tractaments dirigits i més eficaços per a cadascun dels subtipus. Malgrat aquests grans avenços, encara hi ha pacients que no responen al tractament com s’esperava o que deixen de respondre-hi. Un dels subtipus més agressius i el més propens a la metàstasi es caracteritza, en termes moleculars, per la sobreexpressió del receptor de membrana HER2 i afecta prop del 20% de les pacients amb càncer de mama. El fàrmac més àmpliament usat i estudiat en la pràctica clínica per al tractament d’aquest subtipus de tumor és el trastuzumab, un anticòs dissenyat específicament per a unir-se a un domini extracel•lular del receptor HER2. Millora la taxa de supervivència de les pacients amb càncer de mama HER2 positiu. El gran avantatge de les teràpies dirigides és que afecten principalment les cèl•lules tumorals, de manera que es minimitzen els efectes secundaris en comparació amb els de la quimioteràpia convencional. No obstant això, els beneficis clínics de trastuzumab i altres teràpies dirigides contra l’HER2 estan limitats per la resistència, sia primària o adquirida.
Els laboratoris del Dr. Baselga de Barcelona i Boston han desenvolupat un model cel•lular amb l’objectiu d’identificar els possibles mecanismes de resistència al trastuzumab en cas d’exposició crònica a la teràpia. L’estudi ha requerit la coordinació de diversos equips, entre els quals investigadors bàsics i translacionals, metges especialitzats en patologia i oncologia, i la col•laboració de la indústria farmacèutica. Aquest projecte conjunt va comportar el desenvolupament d’una nova tècnica per a quantificar els nivells de ciclina E en les cèl•lules tumorals. Els resultats obtinguts representen un exemple de validació de dianes moleculars en models cel•lulars i animals que s’associa amb resistència al tractament de pacients amb HER2 positiu, als quals proposa un tractament millorat.
