- És el que es desprèn de dues enquestes dutes a terme des del grup +MIR de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), els resultats de les quals acaben de publicar-se a ESMO Open.
- Després de la pandèmia de la Covid-19, gairebé un de cada quatre joves oncòlegs ha tingut dubtes sobre la seva vocació i gairebé el 85% han vist com la seva formació en quedava afectada.
- Intervencions destinades a millorar l’equilibri entre la vida laboral i personal, el maneig de l’estrès i la formació dels joves oncòlegs espanyols podrien ser eficaços per millorar la seva salut mental i física.
Barcelona, 28 de juliol de 2021- L’esgotament laboral o burnout dels professionals sanitaris és un tema de gran importància per als sistemes de salut. En els últims anys s’està posant de manifest la necessitat de protegir i cuidar la salut i el benestar emocional d’aquests professionals per tal de millorar alhora la qualitat assistencial. En el cas dels oncòlegs aquest burnout es manifesta amb especial incidència i hi ha un risc més alt de patir-lo, principalment a causa del contacte directe amb pacients greument malalts i les seves famílies i d’un panorama mèdic en canvi constant.
Per conèixer quina la situació i quin panorama hi ha entre els oncòlegs joves –residents d’oncologia i professionals que exerceixen des de fa menys de cinc anys– i saber com els havia afectat la pandèmia de la COVID-19, la secció +MIR de la Societat Espanyola d’Oncologia mèdica (SEOM) ha dut a terme un treball de recerca dirigit per la Dra. Elena Élez, coordinadora d’aquesta secció, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i metgessa oncòloga a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Els resultats d’aquest estudi, signat pel Dr. Pablo Jiménez Labaig, membre de la secció +MIR de SEOM i oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari de Cruces a Barakaldo, Biscaia, acaben de publicar-se a ESMO Open i apunten que un nombre considerable d’aquests oncòlegs joves estan afectats pel burnout i que la pandèmia ha tingut un impacte profund entre ells.
«Resulta especialment significatiu veure que gairebé un de cada quatre oncòlegs joves tenia dubtes sobre la seva vocació mèdica. Això ha de ser un avís perquè entenguem la necessitat de cuidar aquests metges joves, i destaca la importància d’adoptar estratègies de detecció i prevenció del burnout», explica la Dra. Elena Élez.
Els resultats que ara s’han publicat són el fruit de dues enquestes dutes a terme en línia entre residents d’oncologia i joves especialistes en oncologia a Espanya. La primera enquesta abordava el desgast professional i els seus determinants abans de la pandèmia de la Covid-19, mentre que la segona analitzava l’impacte de la pandèmia en l’organització de la salut, la formació i la salut física i psicològica en aquesta mateixa població.
Segon any de residència com a punt crític
Les dades de la primera enquesta, que ja s’havien comunicat prèviament durant la celebració del congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) del 2020, destaquen com el burnout és comú entre els residents d’oncologia mèdica, i arriba a afectar el 28,2% dels enquestats. Això s’accentua especialment entre els residents de segon any, on s’ha assolit un pic del 35,7% d’afectats.
Aquesta primera enquesta també ha servit per identificar algunes variables que poden incidir en aquest esgotament professional, i assenyala entre altres una percepció de manca de temps dedicat a activitats d’oci i vacances o la dificultat per aconseguir un equilibri entre la feina i la vida familiar. «Encara que pugui semblar contraintuïtiu, aquest treball serveix per posar de manifest que el burnout existeix entre els metges joves. Això pot ser perquè compten amb menys eines per afrontar l’estrès; per això és important actuar i treballar per incorporar en la seva formació com gestionar aquestes situacions», continua apuntant la Dra. Elena Élez.
Impacte de la Covid-19 en la formació
Les dades obtingudes amb la segona enquesta han servit per posar de manifest com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 en aquests joves oncòlegs. “Fins al 84,3% dels enquestats ha afirmat que el seu programa de formació s’havia interromput i que s’havien suspès les optatives en altres hospitals d’Espanya i de l’estranger, i és molt possible que la gran majoria d’aquestes rotacions perdudes no siguin recuperables”, explica el Dr. Pablo Jiménez Labaig . També gairebé tres quartes parts, un 71,1%, van ser reassignats a l’atenció de Covid-19 en condicions de treball clarament inadequades i gairebé una cinquena part estava infectada per la SARS-CoV-2, taxes que són clarament més altes que les generals entre els professionals de la salut europeus i els reportats per altres especialitats.
A més de l’impacte en la salut física, també s’ha analitzat la salut mental dels professionals. Els resultats han revelat que el 37,3% tenia puntuacions que indicaven ansietat i el 30,4% símptomes depressius de moderats a greus. Malgrat aquestes xifres, el 64,2% dels enquestats ha dit que no tenia accés a suport psicològic al seu lloc de treball. «Crida l’atenció, davant de dades tan alarmants, que hi hagi tan poques mesures per reduir el desgast dels joves professionals en aquesta situació crítica», comenta el Dr. Jiménez Labaig, que afegeix que l’efecte acumulatiu del sobreesforç constant i la manca de formació adequada poden agreujar encara més els efectes que la pandèmia està tenint en aquests professionals.
Propostes per millorar la situació
D’acord amb els resultats obtinguts en aquestes dues enquestes i els suggeriments aportats pels enquestats de la segona, des del grup +MIR de SEOM es proposen un seguit de mesures encaminades a reduir el burnout en oncologia. Així, en matèria de prevenció, es considera imprescindible no excedir l’horari laboral establert per garantir el temps lliure i de vacances.
Pel que fa a la detecció i la gestió, es proposa una mentoria més exhaustiva en períodes crítics de residència, com el segon any, per detectar i abordar el burnout, així com la integració progressiva en el servei d’oncologia mèdica. També cal implementar programes d’assessorament psicològic per als metges que ho necessitin.
«Pel que fa a la situació actual de la pandèmia de Covid-19, és fonamental que els oncòlegs joves no faltin a la formació en la seva especialitat o en el maneig segur de pacients infectats. També cal reconsiderar el reconeixement i la remuneració dels metges joves que han estat a primera línia durant la pandèmia», afegeix la Dra. Elena Élez, que acaba explicant com les intervencions destinades a millorar l’equilibri entre la vida laboral i personal, el maneig de l’estrès i la formació dels joves oncòlegs espanyols podrien ser eficaços per millorar la seva salut mental i física i garantir una atenció sanitària millor als pacients oncològics a llarg termini.
Referència:
P. Jiménez-Labaig, V. Pacheco-Barcia, A. Cebrià, F. Gálvez, B. Obispo, D. Páez, A. Quílez, T. Quintanar, A. Ramchandani, J. Remon, J. Rogado, D.A. Sánchez, M. Sánchez-Cánovas, E. Sanz-García, A. Sesma, N. Tarazona, A. Cotés, E. González, J. Bosch-Barrera, A. Fernández, E. Felip, R. Vera, Á. Rodríguez-Lescure, E. Élez. Identifying and preventing burnout in young oncologists, an overwhelming challenge in the COVID-19 era: a study of the Spanish Society of Medical Oncology (SEOM). ESMO Open. Volume 6, Issue 4, 2021. https://doi.org/10.1016/j.esmoop.2021.100215.
