Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, va començar el febrer passat el nou cicle Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO, a l’Espai Artchimboldi. En aquesta ocasió la xerrada s’ha centrat en un dels processos més habituals davant de la sospita d’un tumor: Biòpsies, què ens permeten saber del nostre càncer?
La fixació de les mostres obtingudes d’una biòpsia per fer-ne una conservació correcta, la diferenciació entre les biòpsies diagnòstiques i les biòpsies per a un assaig clínic, qui és el propietari de la biòpsia ‒l’hospital?, el pacient? ‒, quines complicacions possibles hi ha, quins reptes tècnics comporta l’extracció. Com ajuden les biòpsies en l’evolució de la ciència oncològica, com es pot detectar el subtipus molecular d’un tumor mitjançant una biòpsia? Amb una biòpsia n’hi ha prou? Quan cal repetir-la?
De tot això n’han parlat la Dra. Susana Aguilar, coordinadora del Programa de Prescreening Molecular i responsable de la VHIOTECA del VHIO, i José Jiménez, supervisor del Laboratori d’Oncologia Molecular i responsable de Qualitat del VHIO.
Jessica Mouzo, periodista d’El País especialitzada en ciència i salut, modera aquesta xerrada i llança la primera pregunta: Què és una biòpsia, com es fa i per a què serveix? Hi dona resposta la Dra. Susana Aguilar, explicant que consisteix a prendre una mostra del teixit que es vol analitzar, generalment mitjançant una punxada a la zona on, per imatge, se sospita que pot haver-hi un tumor, per confirmar-ne el diagnòstic. No tots els tumors són igual d’accessibles i per això no totes les biòpsies són igual de senzilles ni totes són viables.
José Jiménez explica que una biòpsia és diferent si és per fer un diagnòstic del tumor que si ho és per a un assaig clínic. Primer contextualitza que, en un hospital, tot el teixit que s’extreu d’un pacient s’analitza a Anatomia patològica, no necessàriament per a oncologia. Allò que cal analitzar, s’analitza. El pacient no té contacte amb aquest departament però gairebé tot hi passa. En oncologia, quan es tracta d’un tumor, les primeres indicacions per al tractament provenen d’aquesta informació. Saber-ne el tipus, les característiques i l’extensió determina el tractament. Quan es tracta d’una biòpsia per a un assaig clínic no es processen igual ni es prenen igual, perquè volem saber si un pacient compleix criteris per poder participar en un assaig o no.
Les biòpsies ens permeten saber els noms i els cognoms d’un tumor gràcies al diagnòstic molecular, i això determina el tractament. Per això també és molt important que es processi correctament, ja que, si el processament és del tot correcte, les característiques d’aquest tumor es mantenen tota la vida en aquesta biòpsia. Per això quan deriven pacients d’un altre centre cap a Vall d’hebron sempre se’ls demana que vinguin amb les seves biòpsies. De vegades els pacients tenen dubtes sobre si les poden sol·licitar o no, i és important que sàpiguen que les biòpsies són propietat seva i la informació que s’hi troba és fonamental per al tractament, per no haver de biopsiar novament el pacient.
Les biòpsies com a eina clau per a la medicina de precisió
Si ha passat molt de temps, sol ser important fer una nova biòpsia, per analitzar noves mutacions que condicionin el tractament i que hagin aparegut a mesura que el tumor evoluciona, estudiar les metàstasis, confirmar si nous focus de tumor procedeixen o no del tumor primari , diagnosticat prèviament, o fins i tot per a l’estudi de l’aparició de noves mutacions o resistències. Aquestes deteccions de perfils moleculars molt ajustats i actualitzats en el temps són clau per a la medicina de precisió: els tractaments adreçats a perfils moleculars concrets.
I la biòpsia líquida? Quina diferència hi ha amb la biòpsia tradicional? José Jiménez i Susana Aguilar expliquen al públic que la biòpsia líquida consisteix a detectar en algun fluid – generalment sang– les restes de les cèl·lules i també el seu ADN. Per poder detectar ADN del tumor a la sang i estudiar-lo, cal que el tumor ja tingui certa mida, estigui més evolucionat i procedeixi d’un òrgan molt vascularitzat. Encara no és una tècnica accessible per al dia a dia de l’estudi diagnòstic dels tumors, però sobretot és molt útil per als estudis sostinguts en el temps per a l’evolució de mutacions, per a mutacions de resistència o per a la monitorització dels tractaments i per saber si estan funcionant. També s’està avançant en altres tipus de líquids, com ara el líquid cefalorraquidi o la llet materna.
Els ponents han posat fi a la xerrada agraint als pacients, una vegada més, la seva generositat en participar en estudis i manifestar-los com són conscients de la importància d’aquestes biopsies per al coneixement i l’evolució de la ciència, més enllà de la utilitat concreta per al seu cas. A Vall d’Hebron ‒que des de sempre ha subratllat la importància de la recerca i la implicació dels pacients, ja des del llegat del Dr. Baselga i amb la continuïtat exponencial d’aquesta cultura a la ciència amb el Dr. Tabernero‒ les biòpsies són una eina crítica per a la medicina de precisió i aquest centre és pioner en moltes tècniques de les més avantguardistes en diagnòstic molecular i les seves teràpies associades, amb les nombroses aportacions als assajos clínics en general i als assajos Fase I en concret. També destaquen la importància del treball en xarxa de centres que no tenen aquestes tecnologies al seu abast però sí que tenen la possibilitat de tenir com a referència altres centres com Vall d’Hebron.
Diversos pacients experts entre el públic hi han intervingut i s’ha orientat un debat sobre aquesta medicina de precisió i sobre els assajos clínics. També a la facilitat de l’accés a nous fàrmacs derivats d’aquests assajos. Així, una de les pacients més actives del públic, que ja ha participat en diversos estudis, apunta la importància de poder informar-se de manera fiable de la mà d’experts sobre temes concrets de la malaltia.
Sobre Vall d’Hebron Cancer Talks by VHIO
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, constarà de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general, i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. Aquestes xerrades, repartides al llarg de l’any fins a completar el cicle al desembre, formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en l’oncologia (recerca i coneixement del càncer) per empoderar-los en la presa de decisions.
Les xerrades es duran a terme a l’Espai Artchimboldi, cosa que no és casual. S’ha buscat la complicitat d’aquest espai i dels seus moderadors per fer-les fora de l’àmbit hospitalari, amb la voluntat d’apropar-les al públic i no demanar que sigui el públic qui s’acosti al nostre terreny.
S’han buscat les temàtiques que puguin ser més interessants, per la novetat, per l’aplicabilitat o per la freqüència en què es donen. Amb el títol compartit Parlem sobre recerca i tractament del càncer?, es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris…, sempre buscant respondre al màxim de preguntes i també donar protagonisme als pacients, als quals reservem un espai especial. Totes les xerrades incorporen la mirada del pacient, una peça clau en la recerca clínica, i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
Cada xerrada, a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
En aquest enllaç pots conèixer l’opinió d’una de les pacients que ha assistit a la xerrada.
