- L’assaig clínic fase II KEYNOTE B-61 demostra que la combinació de pembrolizumab i lenvatinib presenta activitat antitumoral duradora en pacients amb carcinoma renal avançat de cèl·lules no clares no tractat prèviament
- La revista The Lancet Oncology ha publicat aquesta setmana els resultats d’aquest assaig multicèntric internacional que ha comptat amb la participació del VHIO
El càncer de cèl·lules renals, també anomenat càncer de ronyó és una malaltia que s’origina en el revestiment dels túbuls del ronyó. Es tracta d’una malaltia poc freqüent, responsable entre el 2 i el 3% de tots els tumors malignes en adults.
Actualment, un dels grans reptes en el tractament del càncer renal són els pacients de cèl·lules no clares, que suposen entre el 20 i el 25% de tots aquests tumors. És un grup molt heterogeni amb una població minoritària, per als quals no hi ha un tractament estàndard. “És una població per a la qual no hi ha tractaments clarament eficaços i, encara que no són molts, el cert és que són un repte i tenen evidents necessitats no satisfetes”, explica la Dra. Cristina Suárez, investigadora sènior del Grup de Tumors Genitourinaris, del Sistema Nerviós Central i Sarcoma de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i coautora de l’estudi que s’ha publicat a la revista The Lancet Oncology.
En els pacients afectes de càncer de cèl·lules clares està ben establert que la combinació de pembrolizumab ‒un anticòs monoclonal anti-PD-1‒ amb lenvatinib ‒una teràpia dirigida que s’uneix als receptors de la tirosina quinasa interferint en la divisió cel·lular i bloquejant l’angiogènesi eliminant així la font de nutrients del tumor‒ aconsegueix bones taxes de resposta i aconsegueix millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència global en comparació amb sunitinib, l’estàndard en primera línia de tractament per a carcinoma renal de cèl·lules clares fins aleshores . “Això va fer que es plantegés la possibilitat de veure si aquesta combinació podia tenir també resultats beneficiosos entre els pacients afectes de carcinoma renal de cèl·lules no clares”, apunta la Dra. Suárez.
Així va ser com es va plantejar l’assaig clínic de fase II KEYNOTE-B61, en què van participar 158 pacients amb càncer renal de cèl·lules no clares que no havien rebut prèviament cap mena de tractament. L’objectiu principal de l’assaig era veure la taxa de resposta al tractament combinat i es va veure que de manera general un 49% dels pacients responien. “És un molt bon resultat, tenint en compte que estem parlant d’una malaltia molt heterogènia i que encara no està clar quines implicacions tenen a la seva classificació les diferents alteracions moleculars que s’han observat”, comenta la Dra. Suárez.
També s’ha vist en aquest assaig clínic que un 75% dels pacients resten lliures de progressió de la malaltia al cap de dotze mesos. Els resultats de supervivència també van ser prometedors amb una supervivència lliure de progressió del tumor als 12 mesos del 63% i una supervivència global del 82% en aquest mateix termini.
“L’estudi de fase 2 KEYNOTE-B61 és l’assaig clínic amb el major número de pacients fins ara per a investigar una combinació d’inhibidors del punt de control immunitari en pacients amb carcinoma renal de cèl·lules no clares no tractat prèviament” afirma la Dra. Suárez . “Els resultats mostren que la teràpia de primera línia amb aquesta combinació té una activitat antitumoral prometedora i obre la porta a seguir investigant per aconseguir un tractament eficaç per als pacients de càncer renal de cèl·lules no clares”.
Referència
Laurence Albiges*, Howard Gurney, Vagif Atduev, Cristina Suarez, Miguel A Climent, David Pook, Piotr Tomczak, Philippe Barthelemy,Jae Lyun Lee, Viktor Stus, Thomas Ferguson, Pawel Wiechno, Erhan Gokmen, Louis Lacombe, Craig Gedye, Rodolfo F Perini, Manish Sharma, Xiang Peng, Chung-Han Lee*. https://www.thelancet.com/journals/lanonc/article/PIIS1470-2045(23)00276-0/fulltext
