Els resultats de l’assaig clínic de fase 3 INAVO120, recentment publicats a la revista The New England Journal of Medicine, mostren que afegir inavolisib a la combinació de palbociclib i fulvestrant millora significativament la supervivència lliure de progressió en pacients amb càncer de mama ER+ HER2- que presenten mutacions en el gen PIK3CA.
L’inavolisib és un fàrmac oral amb capacitat selectiva per inhibir PIK3CA i desencadenar específicament la degradació de la proteïna PI3Kα mutada. “Aquest mecanisme d’acció dual podria proporcionar un control durador i ben tolerat de la malaltia i, potencialment, millorar els resultats en persones amb càncer de mama avançat HR+ HER2- que presenten mutacions en PIK3CA quan s’utilitza en combinació amb palbociclib i fulvestrant”, explica la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO i coautora d’aquest estudi.
Entre el 35% i el 40% dels tumors de mama RH+ presenten alteracions en PIK3CA
El càncer de mama és el càncer més freqüent en dones arreu del món, amb un diagnòstic estimat de 2,3 milions de pacients el 2022. Aproximadament el 70% dels tumors de mama són del tipus RH+ HER2-. Les alteracions en el gen PIK3CA afecten entre el 35% i el 40% dels tumors de mama RH+ i s’associen a un mal pronòstic en càncer de mama metastàtic.
En tumors RH+ HER2- metastàtics, la primera línia de tractament estàndard són els inhibidors de CDK4/6 en combinació amb teràpia endocrina. “Tanmateix, quan les pacients presenten una recaiguda durant el tractament endocrí adjuvant o en els 12 mesos següents a la seva finalització, la gestió d’aquestes pacients continua sent un desafiament clínic”, afirma la Dra. Saura.
En aquest assaig, l’equip d’investigació va avaluar si afegir inavolisib al tractament amb palbociclib i fulvestrant obtenia millors resultats clínics que afegir placebo a aquesta combinació estàndard. En l’estudi van participar 325 pacients amb càncer de mama RH+ HER2- avançat o metastàtic amb alteracions en PIK3CA i que havien progressat en la teràpia endocrina en el context adjuvant.
“La mediana de supervivència lliure de progressió va ser de 15 mesos en el grup al qual es va afegir inavolisib, enfront dels 7,3 mesos en el grup placebo. Es va produir una resposta objectiva en el 58,4% dels pacients del grup d’inavolisib i en el 25% dels del grup placebo”, afirma la Dra. Saura.
Pel que fa al perfil de seguretat, en els dos grups es van observar nivells de neutropènia similars, mentre que els pacients tractats amb inavolisib van mostrar altres efectes adversos afegits, com hiperglucèmia, estomatitis i diarrea, que requereixen una gestió específica. En ambdós casos es tracta d’un perfil de seguretat tolerable i manejable.
“En conclusió, afegir aquesta teràpia dirigida duplica la supervivència lliure de progressió d’aquestes pacients, és a dir, el temps que passa des de l’inici del tractament fins que el tumor torna a créixer”, explica la Dra. Saura. “Tot i que aquest fàrmac encara no està aprovat a Europa, els resultats de l’estudi reflecteixen la necessitat de continuar investigant en la medicina de precisió per ser capaços d’oferir a cada pacient el tractament més adequat”, conclou.
Referència
