MYC és l’oncogèn més desregulat en els tumors humans (almenys en el 70%) i s’ha relacionat amb una major agressivitat del càncer i amb la seva resistència als tractaments. Per aquest motiu, avui dia, MYC és una de les dianes més buscades en oncologia. No obstant això, fins ara no existeix cap fàrmac contra MYC aprovat per al seu ús en la pràctica clínica.
La Dra. Laura Soucek, professora ICREA i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, i el Dr. Jonathan R. Whitfield, investigador sènior del mateix laboratori, han treballat durant els darrers vint anys en la investigació de MYC, amb l’objectiu clar de desenvolupar noves estratègies terapèutiques basades en la inhibició d’aquesta proteïna oncogènica per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb càncer.
Tots dos investigadors han coliderat un article publicat a la revista Nature Reviews Drug Discovery sobre els esforços realitzats per la comunitat científica per desenvolupar, finalment, un fàrmac que es pugui utilitzar en pacients amb càncer. El recorregut d’aquesta investigació ha estat molt llarg, perquè l’estructura desordenada de MYC suposava un repte per al desenvolupament de fàrmacs capaços d’unir-se i inhibir-la, fins al punt que es considerava una diana intractable. No obstant això, en els darrers anys, els intents de desenvolupar inhibidors de MYC s’han multiplicat i els primers assaigs clínics han començat a provar la seva eficàcia en pacients. “Finalment estem arribant al punt en què la seva inhibició sembla clínicament viable”, afirma la Dra. Laura Soucek.
Concretament, el fàrmac OMO-103, desenvolupat per la spin-off del VHIO Peptomyc, liderada per la Dra. Laura Soucek, és el primer inhibidor de MYC que ha completat amb èxit un assaig clínic de fase 1. Aquest fàrmac ha demostrat que és segur i que pot aportar benefici clínic als pacients, i actualment s’està testant la seva eficàcia en dos assaigs clínics més, en càncer de pàncrees (fase 1b) i en osteosarcomes avançats (fase 2).
“MYC és un dels oncogens més infames en el càncer”, explica la Dra. Soucek. “Una característica notable que el distingeix d’altres oncogens comuns és que la seva desregulació no acostuma a estar causada per una mutació directa, sinó més aviat per la seva activació incessant causada per altres lesions oncogèniques que, finalment, condueixen a la proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses”.
Malgrat aquest paper inqüestionable de MYC en el desenvolupament i manteniment dels tumors, encara no s’ha aprovat cap inhibidor de MYC per a ús clínic.
“La raó principal és que MYC ha estat durant molt de temps en la categoria de dianes undruggable, és a dir, ‘no tractables amb fàrmacs’, principalment a causa de la seva estructura intrínsecament desordenada, que no és susceptible a les estratègies tradicionals d’inhibició per molècules petites (small molecules en anglès)”, afirma el Dr. Whitfield.
La revisió publicada por la Dra. Soucek i el Dr. Whitfield proporciona una visió general de les diferents estratègies per inhibir MYC, centrant-se en els inhibidors descrits més recentment i en aquells que han arribat a assaigs clínics.
Referència
Jonathan R. Whitfield & Laura Soucek. Myc in Nat Rev Drug Discov (2025). https://doi.org/10.1038/s41573-025-01143-2
