- Un dels estudis amb participació del VHIO ofereix els resultats del sacituzumab govitecan, un conjugat anticòs-fàrmac o ADC, en pacients amb càncer de mama amb receptor hormonal positiu i HER2 negatiu, que podria suposar una nova alternativa de tractament per a aquestes pacients.
- També s’hi han presentat dos treballs que han aprofundit en la utilitat de la biòpsia líquida per al maneig de pacients amb càncer de mama i que en justifiquen l’ús com una eina complementària a la biòpsia de teixit tradicional.
- Els resultats d’aquests estudis s’han presentat al congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que se celebra a Chicago del 3 al 7 de juny, on es presenten les darreres novetats en el tractament del càncer.
Barcelona, 06 de juny de 2022– Recentment s’ha desenvolupat un nou tipus de fàrmac per al tractament del càncer que aconsegueix uns resultats molt esperançadors. Es tracta dels conjugats anticòs-fàrmac o ADC segons les sigles en anglès. Són una substància composta per un anticòs monoclonal lligat químicament a un medicament. L’anticòs s’uneix a proteïnes específiques o receptors de les cèl·lules tumorals, hi penetra i allibera el medicament que destrueix la cèl·lula sense fer malbé altres cèl·lules. Al Congrés Anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que s’ha celebrat del 3 al 7 de juny a Chicago, s’han presentat diversos estudis que investiguen l’ús d’aquests ADC. En un, que avaluava l’eficàcia de sacituzumab govitecan en pacients de càncer de mama amb receptor hormonal positiu i HER2 negatiu, hi han participat investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron .
«El subtipus més comú de càncer de mama metastàtic és precisament el HER2 negatiu amb receptors hormonals positius, que representa aproximadament el 70% de tots els casos de càncer de mama. El tractament per a aquestes pacients inclou teràpia endocrina seqüencial combinada amb agents dirigits seguida de quimioteràpia d’agent únic, però en pacients molt tractades es generen resistències que esgoten l’arsenal terapèutic i que justifiquen que es continuï investigant per oferir noves alternatives», explica la Dra. Patricia Gómez, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO, metgessa oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i una de les autores de l’estudi.
Sacituzumab govitecan és un ADC que combina un anticòs anti-Trop-2 amb un medicament quimioteràpic anomenat SN-38. L’FDA n’ha aprovat l’ús per al tractament de pacients amb càncer de mama triple negatiu metastàtic que ja havien rebut almenys dos règims de tractament anteriors. «La proteïna Trop-2 es troba localitzada a la superfície de les cèl·lules i se sobreexpressa en el càncer de mama triple negatiu, però també en molts altres tipus de tumors. Per això pensem que podia ser una alternativa en aquest altre grup de pacients», afegeix la Dra. Patricia Gómez.
Així va ser com es va plantejar l’assaig de fase 3 TROPiCS-02, en què van participar 543 pacients. S’hi ha volgut avaluar l’eficàcia d’aquest ADC en aquestes pacients amb tumors HR+/HER2- que havien rebut prèviament teràpia endocrina, inhibidors CDK4/6 i de dues a quatre línies de quimioteràpia. L’estudi va demostrar que sacituzumab govitecan aconseguia una millora estadísticament significativa de la supervivència lliure de progressió davant de la quimioteràpia triada pel metge. «Així es va observar que al grup que va rebre sacituzumab govitecan la supervivència lliure de progressió al cap de sis mesos era del 46% davant del 30% del grup de quimioteràpia i al cap de 12 mesos aquesta supervivència lliure de progressió era del 21% davant del 7% . Cal fer encara més seguiment per veure si això té un veritable impacte en la supervivència global però són dades que ens fan tenir esperances que es pugui convertir en una nova opció de tractament», comenta la Dra. Gómez.
L’ús de la biòpsia líquida en el càncer de mama
Poder disposar de dades que expliquin com evoluciona un tumor i quina heterogeneïtat té és fonamental per guiar la presa de decisions en la pràctica clínica i ha estat des de sempre un dels grans reptes en el tractament del càncer. Tradicionalment aquestes dades s’obtenien a través de la biòpsia de teixit. Tot i això, aquesta tècnica té les seves limitacions, ja que no és possible dur-la a terme de manera sistemàtica per tots els inconvenients que això planteja per als pacients.
Per aquest motiu, des de ja fa uns quants anys s’està explorant la possibilitat d’un nou tipus de biòpsia, anomenada biòpsia líquida, que detecta i analitza l’ADN tumoral circulant en la sang. És un tipus de biòpsia molt més senzilla que només necessita una extracció de sang, però la seva capacitat de detecció de la totalitat de les diferents mutacions dels tumors no és totalment clara. «Això ha motivat que s’hagin estat duent a terme diversos treballs de recerca que serveixin per validar-ne l’ús i cada vegada veiem més que no vindrà a substituir la biòpsia tradicional, però sí que servirà com un mètode complementari que ens ajudarà molt en la presa de decisions clíniques», comenta la Dra. Mafalda Oliveira, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO i metgessa oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que juntament amb la Dra. Ana Vivancos, del Laboratori de Genòmica del Càncer, han estat les investigadores sènior de dos treballs que s’han presentat precisament a l’ASCO sobre la biòpsia líquida.
Un d’aquests treballs, la primera autora del qual és la Dra. Andri Papakonstantinou, que està duent a terme una beca de formació d’ESMO al Grup de Càncer de Mama del VHIO, ha comparat els resultats obtinguts en biòpsies líquides i de biòpsia tumoral síncrona de pacients de càncer de mama metastàtic per analitzar com de representatiu era l’ADN tumoral circulant i si les mutacions detectades a través d’aquestes dues eines eren concordants. «Es tracta de la cohort més gran que nosaltres coneguem que hi ha de pacients en què la biòpsia líquida i la biòpsia de teixit es fan de manera síncrona, és a dir, alhora. Els nostres resultats suggereixen que l’ADN tumoral circulant pot detectar una proporció significativa de mutacions clínicament rellevants en càncer de mama metastàtic i que aquesta informació s’hauria d’integrar amb les característiques de les pacients, el subtipus de tumor, el tipus de gen i també la càrrega tumoral mesurada per tècniques de radiòmica per a una millor presa de decisions clíniques», comenta la Dra. Andri Papakonstantinou, que afegeix que també s’han mirat els factors que poden afectar la concordança entre ambdues biòpsies per poder triar en un futur els pacients que tindran més probabilitat de presentar aquesta concordança.
L’altre pòster, el primer autor del qual és el Dr. Alberto González, del Grup de Genòmica del Càncer, que lidera la Dra. Ana Vivancos, explica com es va demostrar la utilitat de la biòpsia líquida per identificar mutacions emergents i noves opcions de tractament en càncer de mama metastàtic HR+/HER2-. En aquest cas es pretenia estudiar la concordança de les alteracions en dues cohorts de pacients: una amb obtenció sincrònica de biòpsia líquida i de teixit i una altra en què es van comparar els resultats de la biòpsia líquida amb mostres tumorals d’arxiu. «Vam observar que l’anàlisi de plasma va poder detectar l’aparició d’algunes mutacions com ESR1, PIK3CA i PTEN, però no ERBB2. La tendència cap a una menor concordança entre el mostreig de plasma i la biòpsia de teixit sincrònica i d’arxiu probablement es deu a una heterogeneïtat tumoral més gran i una diversitat clonal secundària al tractament sistèmic», explica Alberto González. «Les nostres troballes confirmen que les biòpsies líquides aporten informació complementària respecte del teixit tumoral que pot ser potencialment útil per a la presa de decisions clíniques», comenta la Dra. Ana Vivancos.
Tots dos pòsters han rebut el premi Advocate Choice Award que concedeix GRASP, una organització dirigida per pacients que reuneix pacients, metges i investigadors per intercanviar idees i aprendre els uns dels altres per accelerar els avenços científics, ja que han estat seleccionats per discutir-los en un grup petit de pòsters.
Referència:
- Hope S. Rugo, Aditya Bardia, Frederik Marmé, Javier Cortes, Peter Schmid, Delphine Loirat, Olivier Tredan, Eva Ciruelos, Florence Dalenc, Patricia Gómez Pardo, Komal L. Jhaveri, Rosemary Delaney, Olivia Fu, Lanjia Lin, Wendy Verret, Sara M. Tolaney. “Primary results from TROPiCS-02: A randomized phase 3 study of sacituzumab govitecan (SG) versus treatment of physician’s choice (TPC) in patients (Pts) with hormone receptor–positive/HER2-negative (HR+/HER2-) advanced breast cancer”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/206927/abstract
- Andri Papakonstantinou, Alberto Gonzalez-Medina, Judit Matito, Marta Ligero, Fiorella Ruiz-Pace, Anna Suñol, Joaquin Rivero, Roberta Fasani, Mara Cruellas, Vicente Peg, Maria Borrell, Isabel Pimentel, Santiago Escriva De Romani Munoz, Judith Balmana Gelpi, Paolo Nuciforo, Rodrigo Dienstmann, Cristina Saura, Raquel Perez-Lopez, Mafalda Oliveira, Ana Vivancos. “Shedding of ctDNA, radiomics assessment of tumor disease volume (TDV), and concordance of mutations (mut) in synchronous liquid and tumor biopsies in metastatic breast cancer (MBC)”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/209909/abstract
- Alberto Gonzalez-Medina, Andri Papakonstantinou, Judit Matito, Fiorella Ruiz-Pace, Meritxell Bellet, Anna Suñol, Miriam Arumí, Esther Zamora, Carolina Ortiz, Lucia Sanz, Patricia Gómez Pardo, Marina Gómez-Rey, Roberta Fasani, Clara Morales, Vicente Peg, Paolo Nuciforo, Rodrigo Dienstmann, Cristina Saura, Ana Vivancos, Mafalda Oliveira. “Utility of liquid biopsy for identifying emerging mutations (mut) and novel treatment options in luminal metastatic breast cancer (LMBC)”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/210244/abstract
