Barcelona, 21 de gener del 2021– El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) un any més, i ja en són set, han posat en marxa un nou cicle de tallers per a pacients amb càncer de mama. Es tracta d’una iniciativa a través de la qual es pretén oferir eines per afrontar aquesta malaltia, així com formar les pacients en temes molt diversos relacionats amb la patologia, com ara aspectes físics, emocionals i socials. Aquest nou cicle es va iniciar a l’octubre, coincidint amb el mes del Dia Mundial del Càncer de Mama, i s’allargarà durant gran part del 2022. La coordinadora del cicle serà la Dra. Marta Capelán i els tallers estaran moderats per la Dra. Lucía Sanz. El cicle de tallers tornarà a comptar aquest any amb el patrocini de Pfizer, a la qual se suma iCROM, i l’associació Endavant Chic@s col·laborarà en l’organització.
«És important que puguem oferir a les pacients no només la millor qualitat assistencial a l’hospital, sinó també donar-los eines, sempre basades en l’evidència científica, que les puguin ajudar tant en el maneig dels símptomes com en els efectes a llarg termini dels tractaments rebuts», ha explicat la Dra. Marta Capelán, que va també ressaltar que és important entendre la salut com una cosa integral que afecta totes les àrees de la persona tant durant el tractament com una vegada superada la malaltia.
El cicle anterior es va tancar amb una assistència sostinguda de 30 a 50 assistents a cada taller mensual i les enquestes de satisfacció denoten la importància de poder oferir aquest espai a les pacients i als seus familiars. Segons Luisa Vázquez, presidenta de l’associació Endavant Chic@s, «aquests tallers són molt importants per portar millor tot el procés de la malaltia. La majoria de pacients estan molt agraïdes a aquestes xerrades per la informació que s’hi transmet, i sobretot per l’espai que s’ofereix a temes que no són els habituals que es tracten a la consulta i, a més, és un espai de comunicació per a elles».
Novetats en el càncer de mama metastàtic
El primer taller que va conformar aquest cicle, a l’octubre, va servir per fer una revisió de les darreres novetats que s’han presentat per al tractament del càncer de mama metastàtic. La Dra. Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO i també de la Unitat de Càncer de Mama de l’HUVH, va ser l’encarregada d’impartir aquest taller, on a més va aprofitar per explicar els diferents subtipus que hi ha d’aquesta malaltia i va apuntar com en un futur s’espera que aquesta classificació encara es diversifiqui més a mesura que es vagin descobrint nous mecanismes d’aquest càncer.
Després d’aquesta petita introducció, la Dra. Saura va passar a desgranar les principals històries d’èxit en el tractament del càncer de mama metastàtic de cadascun dels subtipus actuals: de receptor hormonal positiu, HER2 positiu i triple negatiu. «Els darrers anys gràcies a la recerca realitzada s’ha avançat molt en els tractaments d’aquests tres subtipus. Des que es va descobrir el paper que juga el gen HER2 en aquesta malaltia, s’ha diversificat cada cop més el tipus de tractament segons les característiques de cada tumor, i això només és l’inici del camí», ha apuntat la Dra. Saura.
Així, durant la seva intervenció va exposar com l’ús de tractaments dirigits, amb l’aparició de medicaments com el trastuzumab i més recentment el pertuzumab, ha canviat substancialment el pronòstic dels tumors que sobreexpressen el gen HER2, i s’ha arribat a augmentar la supervivència d’aquestes pacients fins als 54 mesos. «Ara som davant d’una nova revolució amb el que s’anomenen conjugats anticòs-fàrmac o ADC per les sigles en anglès, en què s’uneix un anticòs a una quimioteràpia per aconseguir una unió selectiva amb les cèl·lules tumorals, de manera que es minimitza la toxicitat alhora que s’augmenta l’eficàcia del tractament», ha afegit la Dra. Saura, que ha explicat com a l’últim congrés de l’ESMO s’havien presentat dades molt esperançadores d’un d’aquests ADC, trastuzumab-deruxtecan, però també altres avenços com el del SYD985 .
En el context de la malaltia que expressa receptors hormonals positius, el gran repte està en aquelles pacients que acaben generant resistència al tractament inicial. La recerca duta a terme els darrers anys ha permès descobrir alguns mecanismes que expliquen aquestes resistències i s’han desenvolupat diferents teràpies que ajuden a contrarestar-los. «L’objectiu no és cap altre que endarrerir en la mesura que sigui possible la utilització de la quimioteràpia pensant en la qualitat de vida de les pacients», ha apuntat la Dra. Saura. També ha destacat en aquest sentit el gran avenç que està suposant el desenvolupament dels anomenats inhibidors de ciclina, com el palbociclib, el ribociclib o l’abemaciclib, que estan permetent començar en la majoria de les pacients amb càncer de mama metastàtic una primera línia de teràpia hormonal sense quimioteràpia. Altres fàrmacs de què també ha parlat la Dra. Saura són els degradadors selectius del receptor d’estrogen o SERD, dels quals va explicar com s’està investigant si en alguns casos podrien arribar a millorar el resultat del tractament hormonal. Altres mutacions d’interès són les dels gens PI3KCA o BRCA1 i BRCA2, relacionats amb la reparació de l’ADN.
Finalment, en referència als tumors triples negatius, que suposen entre 10 i el 12% de totes les pacients, la Dra. Saura va explicar que la immunoteràpia estava aconseguint importants resultats. En aquest sentit, va explicar com el tractament amb pembrolizumab estava aconseguint millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència general de les pacients que expressaven PD-L1. «Encara ens queda feina per fer per saber quines pacients són les que poden obtenir més beneficis de la immunoteràpia, ja que el que tota aquesta investigació està deixant cada vegada més clar és que el càncer de mama és extremadament heterogeni, tant dins d’un mateix tumor amb diferents mutacions com al llarg del temps, modificant-se», ha afegit la Dra. Saura.
L’estrès crònic i com afecta la nostra salut
Un altre taller que s’ha impartit dins aquest cicle ha estat el que ha abordat com l’estrès crònic afecta la nostra salut, que ha anat a càrrec de la mateixa Dra. Marta Capelán. L’estrès crònic es defineix avui dia com allò que desborda la capacitat del nostre organisme de respondre eficaçment a les demandes repetitives que es mantenen en el temps i que superen els recursos personals i socials de l’individu.
«L’experiència d’estrès crònic és eminentment subjectiva. Allò que un viu com un estímul, un altre ho pot viure com una càrrega i un gran desafiament. Per aquest motiu, certs trets de personalitat estan íntimament relacionats amb una propensió més gran a patir estrès crònic, com l’hiperperfeccionisme i sentir-se dependent o vulnerable als comentaris, l’aprovació i els judicis dels altres», ha explicat la Dra. Capelán.
A més dels trets de personalitat, hi ha una altra sèrie de factors que influeixen en l’estrès crònic, com ara la manca de previsió i de control o la incapacitat per donar sortida a la frustració davant d’una situació amenaçadora o desbordant mantinguda en el temps amb caràcter continu. S’estima que una de cada tres supervivents amb càncer de mama experimenten un estrès crònic mantingut al llarg del temps. «Aquest estrès es desencadena davant d’una activació aberrant del sistema nerviós autònom simpàtic i de l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal, que produeixen un augment de l’alliberament de catecolamines com l’adrenalina, la noradrenalina i el cortisol, que són les hormones mediadores de l’estrès crònic. Això incideix en gran mesura en la regulació a la baixa del sistema immune i l’augment de la inflamació crònica. Tot això ocasiona manifestacions clíniques de malaltia», ha afegit la Dra. Capelán.
Pel que fa a la relació de l’estrès crònic i el càncer, cal afirmar que no hi ha cap estudi clínic que demostri que l’estrès crònic causa càncer. Sí que hi ha estudis clínics que posen de manifest la relació i el factor de risc que hi ha entre l’estrès crònic i el càncer. «Diversos estudis clínics demostren que l’estrès crònic modula processos biològics rellevants en l’inici i la progressió del càncer com ara la disminució de la funció del sistema immune, la capacitat d’angiogènesi, l’augment de la inflamació o la rapidesa de l’escurçament dels telòmers», també ha apuntat la Dra. Capelán.
A més d’aquests tallers sobre les novetats en el tractament del càncer metastàtic i com l’estrès crònic afecta les pacients de càncer de mama, també se n’han dut a terme altres sobre com la menopausa pot afectar la sexualitat de les pacients de càncer de mama i què fer per evitar-ho, impartit per la Dra. González, o per abordar la por de la mort a través del mindfulness, liderat per Manuela Pérez. Els tallers es continuaran impartint fins al juny del 2022, i tots es faran de manera virtual.
Consulta el programa
