Un estudi amb participació del VHIO demostra la utilitat de la biòpsia líquida en el maneig de pacients amb GIST

Dr. César Serrano
  • Entre les diferents conclusions extretes destaca el possible ús de la biòpsia líquida per guiar tractaments en els pacients amb GIST, ja que permet predir la resposta a diversos fàrmacs segons les mutacions detectades amb la biòpsia líquida.
  • Es tracta de la primera vegada que es defineix com evoluciona aquesta malaltia a escala molecular, ja que fins avui totes les anàlisis se centraven en pacients en estadis precoços, que no havien rebut diverses línies de tractament.
  • L’estudi s’ha presentat en el marc del Congrés Anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que se celebra del 3 al 7 de juny, i la mateixa organització n’ha destacat l’interès.

Barcelona, ​​04 de juny de 2022– El càncer és una malaltia dinàmica, que va canviant i evolucionant, per la seva naturalesa i com a conseqüència dels diferents tractaments que se li apliquen per combatre’l. Entendre i comprendre com és aquesta evolució és una informació clau que ajuda a prendre decisions clíniques. Tradicionalment ha estat pràcticament impossible entendre aquesta evolució ja que no és una pràctica comuna fer diverses biòpsies als pacients, atès que és un procediment invasiu i dificultós. Per això, des de fa uns anys s’està desenvolupant una nova eina: la biòpsia líquida. Amb una anàlisi de sang es pot detectar l’ADN tumoral circulant i conèixer de manera més precisa totes les característiques moleculars del tumor.

Un estudi que té com a primer autor el Dr. César Serrano, cap del Grup de Recerca Translacional en Sarcomes del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i oncòleg a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que formen part del Campus Vall d’Hebron, aprofundeix en la utilitat d’aquesta biòpsia líquida per al maneig del tumor de l’estroma gastrointestinal, també conegut com a GIST per les seves sigles en anglès. Els resultats d’aquest estudi s’acaben de presentar en el marc del congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que se celebra del 3 al 7 de juny a Chicago (EUA). A més, la mateixa organització de l’ASCO l’ha destacat com un dels més interessants presentats en aquesta edició.

Analitzar l’ADN tumoral circulant per conèixer-ne l’evolució

El treball del Dr. César Serrano ha aprofitat les dades extretes de l’estudi de fase III VOYAGER, que comparava els resultats aconseguits per l’avapritinib amb els del regorafenib, dos inhibidors tirosina-cinasa, en el context de pacients amb GIST avançat i amb mutacions a KIT o PDGFRA. «Encara que no es va complir amb el criteri principal de l’estudi, ja que tots dos fàrmacs van presentar una activitat molt semblant, hem explotat totes les dades recollides per validar la utilitat de l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant en plasma a través de la biòpsia líquida», explica el Dr. César Serrano, que assenyala com un obstacle per a l’estudi de la malaltia és precisament que, com que és un tumor rar, és difícil poder comptar amb sèries grans de pacients, i que en aquest estudi VOYAGER n’hi van participar 476, una xifra més que considerable.

Una conclusió que es va extreure en aquest estudi és que la biòpsia líquida és, efectivament, una eina vàlida per al maneig del GIST, ja que a través de l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant es van poder identificar mutacions fins en el 86% dels pacients. «La seqüenciació de plasma detecta ADN tumoral circulant en la majoria dels pacients amb GIST avançats i resistents a inhibidors tirosina-cinasa. A més, també ens permet comprendre l’heterogeneïtat de les mutacions de KIT», afegeix el Dr. Serrano.

Història molecular de la malaltia

El fet que el GIST sigui una malaltia poc freqüent n’ha dificultat molt l’estudi. Tant és així que la majoria de les recerques sobre aquest tumor s’han fet en pacients en fases recents de la malaltia o que havien rebut pocs tractaments. «Això significa que no coneixíem exactament com evoluciona aquest tumor, ja que tant el desenvolupament com l’exposició a tractaments generen mutacions que poden ser fonamentals per a les resistències als fàrmacs», apunta el Dr. César Serrano.

Aquest estudi que s’ha presentat a l’ASCO és el primer que defineix a escala molecular què passa amb aquesta malaltia, basant-se en l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant. Això ha servit per veure quines eren les mutacions dominants i també per identificar noves mutacions no descrites fins ara. «Així, de totes les mutacions que hem estat capaços de determinar gràcies a la biòpsia líquida, un 25% eren noves. I també ens ha servit per veure que fins a un 17% dels pacients tenien quatre o més mutacions, cosa que és una complexitat considerable», afegeix el Dr. Serrano.

Ús de pronòstic de la biòpsia líquida

El GIST, un tipus de sarcoma, és un tumor infreqüent, i aquest fet condiciona la dificultat de dur-hi a terme estudis clínics i trobar-hi fàrmacs actius. Això repercuteix en el pronòstic dels pacients. Fins al 85% presenten una mutació oncogènica en un receptor tirosina-cinasa, que pot ser al gen KIT o al PDGFRA, per la qual cosa tots dos s’han convertit en una diana ideal per al desenvolupament de nous tractaments.

L’aparició de l’imatinib a principis del segle XXI en va revolucionar el tractament, ja que els pacients amb GIST metastàtic o irresecable van passar de tenir un càncer uniformement letal a patir una malaltia manejable, amb respostes duradores i una supervivència general millor. Posteriorment s’han desenvolupat nous inhibidors tirosina-cinasa, amb resultats diferents en funció de les mutacions que presentaven els pacients. «Malgrat el desenvolupament d’aquests nous tractaments, continuàvem sense disposar de biomarcadors que ens servissin per guiar la decisió clínica per l’un o l’altre. Amb el nostre estudi hem demostrat que la biòpsia líquida pot ser una eina valuosa, com a mínim per identificar els pacients que no es beneficien d’algun d’aquests tractaments», explica el Dr. César Serrano. Així, al seu estudi el Dr. Serrano i el seu equip han descobert, per exemple, que la identificació de mutacions en el domini d’unió a l’ATP a KIT es correlaciona negativament amb l’activitat de l’avapritinib; o que quan no es detecten mutacions al plasma el pronòstic del pacient és millor.

Referència:

Cesar Serrano, Sebastian Bauer, David Gómez-Peregrina, Yoon-Koo Kang, Robin L.Jones, Piotr Rutkowski, Olivier Mir, Michael C. Heinrich, William D. Tap, KateNewberry, Alexandra Grassian, Stephen G. Miller, Hongliang Shi, Patrick Schöffski,Maria A. Pantaleo, Margaret von Mehren, Jonathan C. Trent, Suzanne George. “Circulating tumor DNA (ctDNA) analyses of the phase III VOYAGER trial: KITmutational landscape and outcomes in patients with advanced gastrointestinalstromal tumor (GIST)”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/209244/abstract