Un estudi en què ha participat VHIO confirma que la magnitud de la resposta al tractament es correlaciona amb resultats millors en pacients amb càncer renal

22_06_02_Cristina-Suarez_02
  • Aquesta relació no es produeix en tots els tipus de càncer, ja que una bona resposta inicial no en garanteix la durada, encara que en el càncer renal hi havia estudis previs amb altres fàrmacs que ja havien mostrat resultats semblants.
  • Aquesta és la conclusió d’una anàlisi post hoc liderada per la Dra. Cristina Suárez on s’han utilitzat les dades de l’estudi CheckMate 9ER en pacients amb carcinoma avançat de cèl·lules renals, que ha estat presentat al Congrés anual de la Societat Americana d´Oncologia Clínica (ASCO), que s´està celebrant del 3 al 7 de juny.
  • La Dra. Cristina Suárez també ha participat al CALYPSO, que avaluava diferents combinacions després de fallada a antiangiogènic en el tractament del càncer renal de cèl·lules clares, els resultats de les quals també s’han presentat a l’ASCO.
  • A més, la Dra. Cristina Suárez, com a reconeguda experta en el tractament del càncer renal, ha estat escollida per ser la discutidora en una sessió de pòsters en què s’abordaran els desafiaments de la seqüenciació en el carcinoma de cèl·lules renals.

Barcelona, ​​03 de juny del 2022 – Poder predir si un tractament d’immunoteràpia aconseguirà bons resultats és un desafiament en el maneig dels pacients amb càncer. Amb aquesta informació és possible que els metges oncòlegs es plantegin estratègies adequades a cada cas, per tal d’avançar en la medicina personalitzada i de precisió. Un concepte que es fa servir per a aquesta qüestió és la magnitud de la resposta al tractament.

Una anàlisi post hoc de les dades de l’estudi CheckMate 9ER duta a terme per la Dra. Cristina Suárez, investigadora del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i metge oncòleg a l’Hospital Universitari Vall d ‘Hebron, que formen part del Campus Vall d’Hebron, ha confirmat ara que aquest valor sí que es relaciona en els pacients de càncer renal avançat amb millors resultats. Aquestes dades s’han presentat en el marc del Congrés Anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que s’està celebrant del 3 al 7 de juny a Chicago, als Estats Units.

«Encara que pugui semblar una obvietat que una resposta de més magnitud s’ha de traduir en resultats millors, això no sempre és així. En la majoria dels tipus de càncer una resposta inicial molt bona no és garantia que sigui duradora i en alguns casos en poc temps la malaltia pot evolucionar a pitjor», ha destacat la Dra. Cristina Suárez, que ha apuntat que, en el context del càncer renal, hi havia estudis previs que havien apuntat l’existència d’aquesta relació entre la magnitud de la resposta i la supervivència.

A l’estudi clínic CheckMate 9ER es comparaven, en pacients amb càncer renal avançat de cèl·lules clares, dos tractaments diferents. D’una banda, s’ha administrat a un grup una combinació de nivolumab, un anticòs monoclonal anti-PD-1, i cabozantinib, un inhibidor de la tirosina-cinasa, mentre que l’altre grup va rebre únicament sunitinib, un altre inhibidor de la tirosina-cinasa. L’estudi va demostrar que el tractament combinat mantenia una supervivència lliure de progressió i una supervivència global superior a la monoteràpia amb sunitinib.

En la nova anàlisi de les dades s’ha pogut observar, a més, que el grup que rebia el tractament combinat era el que aconseguia un percentatge més alt de respostes. I que, tant a la branca de la combinació com a la del tractament amb sunitinib, els pacients que aconseguien una major magnitud eren també els que aconseguien uns resultats millors. «Tot això ens porta a concloure que en el càncer renal aquesta magnitud de la resposta és un bon indicador de pronòstic dels resultats que aconseguirà el tractament a mitjà i llarg termini», afegeix la Dra. Cristina Suárez.

Resultats de l’estudi CALYPSO

El gen MET codifica un receptor del factor de creixement dels hepatòcits. Les mutacions d’aquest gen augmenten el risc de tenir un tipus determinat de càncer renal anomenat carcinoma papil·lar. En el carcinoma de cèl·lules clares el gen MET està implicat en la progressió de la malaltia i pot jugar un paper en la resistència a diferents tractaments. Però, encara que es coneix bé la relació de les mutacions en el gen MET amb el desenvolupament d’aquest càncer, no hi ha tantes evidències sobre els efectes de dirigir-se específicament a aquest gen en el tractament del càncer renal de cèl·lules clares.

Per intentar aportar una mica de llum a aquesta qüestió s’ha plantejat l’estudi CALYPSO, en el qual també ha participat la Dra. Cristina Suárez, que n’ha estat una de les autores sènior. Aquest assaig ha inclòs 139 pacients que s’han distribuït en quatre braços amb un règim diferent cadascun. Amb això es buscava comparar els resultats obtinguts amb savolitinib, un inhibidor del gen MET, tant en monoteràpia com combinat amb durvalumab, un anticòs anti-PD-1, i també els resultats d’aquest darrer en monoteràpia o combinat amb tremelimumab, un anticòs contra CTLA-4.

«Tot i que, en la cohort de pacients amb carcinoma renal papil·lar inclosa en aquest mateix estudi, els pacients amb alteracions a MET han obtingut més benefici amb la combinació de durvalumab i savolitinib, aquests resultats no s’han objectivat en aquesta cohort de carcinoma de cèl·lules clares», explica la Dra. Cristina Suárez, que apunta que, malgrat que els quatre règims semblaven segurs i tolerables, tots els tumors impulsats pel gen MET han tingut un mal resultat perquè no han aconseguit millorar les taxes de resposta ni de supervivència lliure de progressió en aquesta població.

 Referència:

  1. Cristina Suárez, Toni K. Choueiri, Mauricio Burotto, Thomas Powles, Maria T. Bourlon, Amishi Y. Shah, Yoshihiko Tomita, Jens Bedke, Joshua Zhang, Burcin Simsek, Christian Scheffold, Bernard Escudier, Robert J. Motzer, Andrea B. Apolo. “Association between depth of response (DepOR) and clinical outcomes: Exploratory analysis in patients with previously untreated advanced renal cell carcinoma (aRCC) in CheckMate 9ER”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/207895/abstract
  2. Thomas Powles, Maria Jose Mendez-Vidal, Alejo Rodriguez-Vida, Begoña Pérez-Valderrama, Emilio Esteban, Fiona Thistlethwaite, Poulam M. Patel, Urbano Anido Herranz, Gopalakrishnan Srinivasan, Abdel Hamid, James Larkin, Christy Ralph, Stefan N. Symeonides, Javier Puente, Ryan Hartmaier, Aleksandra Markovets, Aaron Prendergast, Kelly Mousa, Cristina Suarez. “CALYPSO: A three-arm randomized phase II study of durvalumab alone or with savolitinib or tremelimumab in previously treated advanced clear cell renal cancer”. ASCO Annual Meeting. 2022. https://meetinglibrary.asco.org/record/209130/abstract