- L’anàlisi molecular del carcinoma ductal in situ (DCIS), el precursor més comú del càncer de mama invasiu, ha servit per desenvolupar un nou classificador genòmic per a la recurrència o la progressió d’aquesta malaltia.
- Les dades obtingudes en el desenvolupament d’aquest gran atles avalen que la progressió és un procés que requereix tant una propensió invasiva entre les cèl·lules del DCIS com una permissivitat estromal al microambient tumoral.
- Aproximadament un de cada cinc càncers de mama diagnosticats recentment serà un DCIS, per la qual cosa una millor comprensió de quins d’aquests tumors és probable que progressin podria evitar tractaments innecessaris i avançar cap a teràpies més personalitzades.
- En el projecte ha participat el Dr. José Antonio Seoane del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), cap del Grup de Biologia Computacional del Càncer que rep el suport de Fundació “la Caixa”.
El carcinoma ductal in situ –DCIS per les sigles en anglès– és un càncer de mama no invasiu o preinvasiu que s’inicia als conductes lactis. Aquest tipus de càncer no és potencialment mortal, però significa un risc més alt de patir un càncer de mama invasiu més endavant. Tot i això, com que es tracta d’un grup de lesions molecularment heterogènies, aquest risc és molt variable. Un projecte ambiciós liderat per investigadors de la Universitat de Stanford, als Estats Units, en el qual ha participat el Dr. José Antonio Seoane, cap del Grup de Biologia Computacional del Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha servit per elaborar el primer atles de precàncer de mama que podria ajudar precisament a identificar quins DCIS tenen més risc de recurrència o de progressió de la malaltia. Aquesta recerca, que ha rebut suport de la Fundació ”la Caixa” pel que fa al treball del Dr. José Antonio Seoane, s’ha publicat recentment a la revista Cancer Cell.
Analitzant mostres de pacients que s’havien sotmès a cirurgia per extirpar el DCIS, els investigadors van identificar 812 gens associats amb la progressió del càncer durant els propers cinc anys de vida del pacient i van desenvolupar un classificador de pacients. Fent servir aquest classificador van poder predir el risc que el càncer progressés. Així mateix, van descobrir que les vies associades amb la recurrència inclouen la proliferació, la resposta immune i el metabolisme. Aquest treball és part del Human Tumor Atlas Network, finançat per l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, i s’han utilitzat dades de dues cohorts independents per tal de dur-lo a terme. Això ha servit per validar les dades observades en comprovar com es repetien a les dues cohorts els mateixos patrons de comportament.
La identificació de factors associats amb la progressió de la malaltia s’ha estudiat àmpliament. Els models epidemiològics de progressió del càncer indiquen que les característiques clíniques com l’edat en el moment del diagnòstic, el grau del tumor i l’expressió del receptor hormonal poden tenir algun valor pronòstic, però tenen una capacitat limitada per identificar les condicions biològiques que governen la progressió del DCIS a càncer de mama invasiu. «Estudis anteriors han avaluat el valor pronòstic dels biomarcadors associats amb els resultats, amb conclusions contradictòries per a pràcticament tots els marcadors provats, inclosos receptors d’estrogen, HER2, marcadors immunitaris com els limfòcits que s’infiltren al tumor i les característiques de l’estroma», explica el Dr. José Antonio Seoane, i afegeix que això motivava la necessitat d’investigar per poder trobar una manera més precisa d’identificar el risc.
Un aspecte singular d’aquest estudi és la caracterització del microentorn tumoral amb microcaptura làser i detecció múltiple de proteïnes, en les quals ha participat la Dra. Belén Rivero, investigadora post doctoral a la Universitat de Stanford. “Hem identificat quatre subtipus de microentorn tumorals associats al DCIS, caracteritzats per una composició cel·lular diferent, en què es refereix a cèl·lules immunitàries i estromals. A més, la presència de certs tipus cel·lulars, com les cèl·lules T CD4, les dendrítiques, monòcits o macròfags era més elevada en els pacients que presentaven recurrències respecte a aquells que no ho van fer. De fet, l’abundància d’alguns d’aquests tipus cel·lulars podria estar associat al risc de recurrència de DCIS i inclús al carcinoma invasiu (IBC). Això és especialment rellevant al posar de manifest que tant les cèl·lules tumorals com a aquelles presentes en el microentorn tumoral juguen paper crucial en la recurrència del DCIS o en la seva progressió a càncer de mama”.
Un nou classificador genòmic
El nou classificador que utilitza expressió de gens va poder predir tant la recurrència com la progressió invasiva del càncer. L’equip de recerca va descobrir que la progressió depenia de les interaccions entre les cèl·lules del DCIS invasives i les característiques específiques de l’entorn del tumor. La majoria dels càncers de DCIS analitzats a l’estudi es van identificar com de baix risc de progressió o recurrència del càncer, cosa que subratlla la necessitat de tenir una prova predictiva precisa per guiar-hi l’atenció.
«Aquesta classificació ens permetrà saber des de molt aviat quins d’aquests tumors tindran una mala evolució i sobre la base d’aquesta informació podrem prendre les decisions clíniques més adequades en cada cas», afirma l’investigador. Cal no oblidar que aproximadament un de cada cinc càncers de mama diagnosticats recentment serà un DCIS. En la majoria dels casos, una dona amb DCIS pot escollir entre una cirurgia conservadora i una mastectomia. Poder disposar de dades precises que identifiquin millor el risc de desenvolupar un càncer invasiu aportarà una informació molt important per seleccionar el tractament més adequat en cada cas.
«Hem progressat molt en la comprensió del DCIS, i aquest treball ens brinda un veritable camí a seguir per poder personalitzar l’atenció escalant els tractaments segons el risc de progressió del càncer. El veritable objectiu és disminuir els danys relacionats amb el tractament sense comprometre’n els resultats, i estem entusiasmats d’estar cada cop més a prop d’aconseguir això per als pacients amb DCIS», diu el Dr. José Antonio Seoane.
Referència:
Siri H. Strand, Belén Rivero-Gutiérrez, Kathleen E. Houlahan, Jose A. Seoane, Lorraine M. King, Tyler Risom, Lunden A. Simpson, Sujay Vennam, Aziz Khan, Luis Cisneros, Timothy Hardman, Bryan Harmon, Fergus Couch, Kristalyn Gallagher, Mark Kilgore, Shi Wei, Angela DeMichele, Tari King, Priscilla F. McAuliffe, Julie Nangia, Joanna Lee, Jennifer Tseng, Anna Maria Storniolo, Alastair M. Thompson, Gaorav P. Gupta, Robyn Burns, Deborah J. Veis, Katherine DeSchryver, Chunfang Zhu, Magdalena Matusiak, Jason Wang, Shirley X. Zhu, Jen Tappenden, Daisy Yi Ding, Dadong Zhang, Jingqin Luo, Shu Jiang, Sushama Varma, Lauren Anderson, Cody Straub, Sucheta Srivastava, Christina Curtis, Rob Tibshirani, Robert Michael Angelo, Allison Hall, Kouros Owzar, Kornelia Polyak, Carlo Maley, Jeffrey R. Marks, Graham A. Colditz, E. Shelley Hwang, Robert B. West. “Molecular classification and biomarkers of clinical outcome in breast ductal carcinoma in situ: Analysis of TBCRC 038 and RAHBT cohorts”. Cancer Cell. doi.org/10.1016/j.ccell.2022.10.021
