En un article de la secció Viewpoint publicat recentment a la revista Molecular Oncology, el Dr. Joan Seoane, codirector del Programa de Recerca Preclínica i Translacional, cap del Grup d’Expressió Gènica i Càncer del VHIO i Professor ICREA, analitza una sèrie de models de càncer preclínics, amb un èmfasi especial en la promesa de models derivats de pacients que s’han desenvolupat per recapitular més fidelment i capturar la complexitat i heterogeneïtat de l’ecosistema immunitari tumoral, així com per generar coneixements sobre les interferències entre les cèl·lules tumorals i el microambient immunitari.
“Desxifrar els mecanismes moleculars subjacents a les interaccions entre el càncer i el sistema immunitari és fonamental per dissenyar i desenvolupar estratègies basades en el sistema immunitari més eficaces i ampliar la promesa de la immunoteràpia a un nombre cada vegada més gran de pacients”, afirma el Dr. Joan Seoane,
En la breu ressenya, l’investigador identifica els factors clau que representen desafiaments continus en el modelatge preclínic del sistema immunitari del càncer, inclòs l’entorn únic de les cèl·lules tumorals i la composició cel·lular diversa i específica i els components immunitaris.
Destacant les importants limitacions d’alguns models actuals, inclosos els models de ratolins modificats genèticament i al·loempelts (GEMMS) que no imiten les característiques del microambient tumoral immunitari ni recapitulen fidelment la complexitat i heterogeneïtat del càncer humà, també subratlla altres factors que dificulten la dels resultats generats utilitzant aquests sistemes de modelatge.
“Els models d’al·loempelts i GEMM s’utilitzen per avaluar preclínicament els compostos farmacològics, però les limitacions associades d’aquests sistemes impedeixen la traducció fàcil de les troballes de la recerca a la clínica quan es proven noves teràpies en estudis clínics”, observa Seoane.
En els darrers anys, el desenvolupament de models derivats de pacients ha potenciat les proves preclíniques de noves teràpies i ha permès l’estudi exhaustiu del microambient tumoral immunitari. La segona meitat d’aquesta revisió explora les construccions i les fortaleses particulars d’aquests sistemes de modelatge més intel·ligents que inclouen organoides tumorals o tumoroides; cultius de teixit tumoral derivats del pacient (PDTTC), xenoempelts derivats del pacient (PDX) més leucòcits i PDX humanitzats, i apunta al seu ús combinat per aconseguir coneixements més profunds i fer descobriments clínicament més rellevants a Immunoncologia.
“Si bé cadascun d’aquests models funcionals té els seus pros i contres, són complementaris. L’ús del model correcte o una combinació de models derivats de pacients pot ajudar a identificar nous objectius terapèutics, dilucidar el mecanisme d’acció d’un compost, avaluar l’eficàcia de les estratègies immunològiques i ajudar els assaigs clínics amb més èxit”, conclou el Dr. Joan Seoane.
