En els darrers anys s’ha produït una gran revolució amb la immunoteràpia en el tractament del càncer. Tot i que fa dècades que s’estudia, no ha estat fins a èpoques més recents que se n’ha produït el boom. Hi ha diferents abordatges, un dels quals consisteix a aprofitar els limfòcits per combatre els tumors. Són el que es coneix com a teràpies cel·lulars, que han aconseguit resultats importants en tumors hematològics i que ara comença a estudiar-se’n l’aplicació en els sòlids. L’última sessió del cicle #VHIOTalks, que es va celebrar dimecres 13 de setembre a l’Espai Artchimboldi, es va centrar a explicar en què consisteixen aquestes teràpies cel·lulars i quins són els reptes que encara han de superar en el context dels tumors sòlids.
Amb el títol ‘Teràpia cel·lular en tumors sòlids’, la Dra. Elena Garralda, cap del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer ( UITM) – CaixaResearch; la Dra. Alena Gros, cap del Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del VHIO, i Enric Barba, pacient de melanoma metastàtic que va rebre una teràpia cel·lular en el tractament, van debatre de la mà del divulgador científic Pere Estupinyà sobre els reptes i les novetats actuals de les teràpies cel·lulars.
Aprofitar el sistema immunitari
La immunoteràpia és un enfocament en el tractament del càncer que busca com aprofitar el sistema immunitari del pacient per fer front a la malaltia. Ja fa més de quatre dècades que es va començar a estudiar com es podia aplicar, i una de les primeres aproximacions van ser precisament les teràpies cel·lulars, que consisteixen a intentar aprofitar els limfòcits T, un tipus de cèl·lula del sistema immunològic que és fonamental en la resposta immunitària adaptativa del cos.
«Aquestes teràpies tenen algunes particularitats, com el fet que solen caldre poques dosis per administrar-les i que ataquen el tumor sense generar toxicitats», va explicar la Dra. Alena Gros, que va continuar detallant que fonamentalment hi ha dos grans tipus de teràpies cel·lulars. D’una banda hi ha aquelles que fan servir els limfòcits T que es poden trobar al mateix tumor i que es coneixen amb l’acrònim de TILS ‒de l’anglès Tumor-Infiltrating Lympohocytes o limfòcits infiltrants del tumor en català. «Són cèl·lules que ja ataquen el tumor de manera específica i per diversos motius no ho aconsegueixen. Al laboratori el que fem és reactivar-les i multiplicar-les per després tornar a administrar-les al pacient», va explicar la Dra. Gros.
L’altre tipus de teràpia cel·lular consisteix a modificar genèticament qualsevol limfòcit T del pacient per aconseguir que ataqui dianes específiques dels tumors. És el que es coneix com a CAR-T ‒acrònim de Chimeric Antigen Receptor T-cell en anglès, que es pot traduir com a cèl·lula T amb receptor antigènic quimèric. «Les teràpies CAR-T han demostrat eficàcia en els tumors pediàtrics i hematològics, però en els tumors sòlids han trobat certes dificultats. En canvi les TILS han aconseguit resultats prometedors en els tumors sòlids, sobretot en el melanoma, que és on hem obtingut els millors resultats», va apuntar la Dra. Elena Garralda.
Reactivar el sistema immunitari
El nostre sistema immunitari està preparat per combatre les cèl·lules tumorals de manera natural. No obstant això, hi ha ocasions on aquest sistema falla, i és llavors quan els tumors creixen i es desenvolupen. Això es produeix per diferents motius. Els dos principals són que les cèl·lules tumorals aprenen a amagar-se i que els limfòcits s’esgoten de combatre-les i deixen de ser tan funcionals. «El que hem vist és que és possible recuperar aquests limfòcits si els traiem de l’entorn tumoral, i en això es basen les teràpies cel·lulars», va afegir la Dra. Alena Gros.
En el cas concret de les TILS s’estan utilitzant els mateixos limfòcits que es troben dins del tumor, sota la premissa que s’hi troben per atacar les cèl·lules tumorals, encara que hagin perdut part de la seva funcionalitat. També s’està estudiant com diferenciar els limfòcits que realment tenen la capacitat d’atacar el tumor dels que hi són de manera casual. «El nostre objectiu com a investigadors és innovar i millorar allò que ja existeix. D’aquesta manera pensem que aconseguiríem fer més eficaç aquesta teràpia, encara que requereix una feina de seqüenciació del tumor», va continuar explicant la Dra. Gros.
Reptes per superar de les teràpies cel·lulars
Tot i que ja s’estan duent a terme assajos amb pacients amb les teràpies cel·lulars i que fins i tot ja se n’han aprovat algunes per a la pràctica clínica, encara queden molts reptes per superar. Un dels més importants està relacionat amb l’administració d’aquestes teràpies. Per evitar que els nous limfòcits es dilueixin, abans cal aplicar una quimioteràpia d’alta dosi que destrueix tot el sistema immunitari del pacient per deixar lloc als nous limfòcits.
A més, en una segona fase cal administrar interleucina-2, una proteïna que exerceix un paper fonamental en la modulació del sistema immunològic, estimulant la proliferació de les cèl·lules T. «Aquesta proteïna actua com una mena d’aliment per als nous limfòcits, però també és la culpable de les toxicitats que s’associen amb l’administració de les teràpies cel·lulars», va apuntar la Dra. Garralda.
Aquestes teràpies també han de superar la dificultat que comporta la gran heterogeneïtat que hi ha en els tumors sòlids. «En els tumors hematològics hi ha més homogeneïtat. Hi ha un mecanisme comú que, quan s’identifica, es pot utilitzar com a diana, i això explica per què les CAR-T estan funcionant tan bé. Tot i així, això no passa en els tumors sòlids, on se suma una altra barrera, que els limfòcits han de poder penetrar en el tumor. Es van fent passos per superar totes aquestes barreres i cada cop aconseguim resultats millors, però continua quedant camí per recórrer», va afegir la Dra. Garralda.
Un altre repte per superar és la dificultat que comporta actualment el desenvolupament d’aquestes teràpies cel·lulars, que necessiten no només equips molt específics sinó també professionals amb una alta formació. «Fabricar aquestes teràpies continua sent un repte, però nosaltres, gràcies al suport que hem aconseguit per part de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ara podrem desenvolupar la nostra pròpia sala blanca per a això», va comentar la Dra. Garralda, mentre que Enric Barba va apuntar en la mateixa direcció. «Aquestes teràpies requereixen equips multifuncionals que no estan a disposició de tots els hospitals. Però crec que són una opció prometedora que segur que també podria funcionar en altres tumors».
Sobre #VHIOTalks
Aquesta iniciativa, estrenada el 15 de febrer, coincidint amb el mes en què es visibilitza la malaltia oncològica, consta de deu xerrades adreçades a la ciutadania en general i als pacients oncològics i als seus familiars en particular. Aquestes xerrades, repartides al llarg de l’any fins a completar el cicle al desembre, formen part del Programa de Participació de Pacients i Ciutadania que VHIO ha desenvolupat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, amb l’objectiu d’educar els pacients i la ciutadania en oncologia ‒recerca i coneixement del càncer‒ per empoderar-los en la presa de decisions.
Les xerrades es duen a terme a l’Espai Artchimboldi, cosa que no és casual. S’ha buscat la complicitat d’aquest espai i dels seus moderadors per fer-les fora de l’àmbit hospitalari, amb la voluntat d’apropar-les al públic, i no demanar al públic que sigui el que s’acosti al nostre terreny.
S’han buscat les temàtiques que puguin ser més interessants, per la novetat, per l’aplicabilitat o per la freqüència en què es donen. Amb el títol compartit Parlem sobre recerca i tractament del càncer?, es presentaran els darrers avenços en recerca oncològica: teràpies avançades, noves estratègies, efectes secundaris…, sempre buscant respondre al màxim de preguntes i també donar protagonisme als pacients, als quals reservem un espai especial. Totes les xerrades incorporen la mirada del pacient, una peça clau en la recerca clínica, i comptem amb la seva implicació per continuar avançant en la lluita contra la malaltia.
Cada xerrada, a més de comptar amb experts de renom, tindrà un moderador d’excepció, entre divulgadors i periodistes, així com la visió d’un pacient expert en la matèria. Amb aquest triplet volem que la ciutadania trobi un espai on anar a fer un cafè a mitja tarda i ampliar el seu coneixement sobre un tema d’interès i de rellevància com és el càncer.
