Un estudi liderat per l’IRB Barcelona amb la col·laboració de diferents grups de recerca del VHIO descriu un mecanisme pel qual les cèl·lules senescents generades pels tractaments de quimioteràpia sobreviuen a l’interior dels tumors. El treball que s’ha publicat a la revista Nature Cancer proposa una nova estratègia terapèutica que consisteix a eliminar aquestes cèl·lules senescents i millorar l’eficàcia de la quimioteràpia.
El tractament del càncer, sigui per quimioteràpia o altres teràpies dirigides, a més de provocar la mort d’un gran nombre de cèl·lules tumorals, deriva en la formació de cèl·lules tumorals senescents. Aquestes cèl·lules (també anomenades “zombis”) no es reprodueixen, però lamentablement generen un entorn favorable per al creixement del tumor.
Investigadors de l’IRB Barcelona, liderats pel Dr. Manuel Serrano, amb la col·laboració dels doctors Joaquín Arribas, Alena Gros i Maria Abad del VHIO han descrit com les cèl·lules cancerígenes que després del tractament s’han tornat senescents activen la proteïna PD-L2 per a protegir-se del sistema immune, alhora que recluten cèl·lules supressores del sistema immune. Aquestes cèl·lules supressores originen un entorn inhibidor que evita que els limfòcits accedeixin i actuïn contra les cèl·lules canceroses. Les cèl·lules senescents afavoreixen així el creixement del tumor i limiten l’eficàcia de la quimioteràpia.
“Bloquejant PD-L2 hem vist en models de ratolí que la quimioteràpia és més eficaç contra el càncer. Això obre la via a considerar l’ús d’un potencial inhibidor de PD-L2 com a adjuvant en el tractament d’aquesta malaltia” explica el Dr. Manuel Serrano, actualment investigador a Altos Labs (Cambridge, Regne Unit).
Més enllà de les dades en models de ratolí, els grups d’Alena Gros i Maria Abad a VHIO han demostrat que PD-L2 s’activa amb la teràpia en mostres derivades de pacients de càncer de cap i coll, endometri i melanoma, cosa que reforça la importància d’aquests descobriments en humans.
La senescència, fenomen comú de teràpies davant del càncer
La senescència cel·lular és un procés que es dona de manera natural a l’envelliment i que ha emergit com un fenomen comú en el context de les teràpies contra el càncer. La majoria de les teràpies oncològiques (com la quimioteràpia o la radioteràpia) actuen provocant múltiples danys cel·lulars i, com a conseqüència, originen cèl·lules senescents, particularment a l’interior del tumor. L’equip científic estudiarà ara si la senescència vinculada a l’envelliment de l’organisme també es correlaciona amb elevats nivells de PD-L2.
“Encara que calen més experiments per caracteritzar el paper d’aquesta molècula en diferents tumors humans, aquest treball ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el paper de PD-L2 i la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immune” explica el Dr. José Alberto López, investigador postdoctoral del mateix laboratori i primer autor del treball juntament amb el Dr. Selim Chaib.
A l’estudi també hi han participat els Drs. James Kirkland i Tamara Tchkonia de la Maig Clinic i l’empresa Rejuveron Senescence Therapeutics, amb seus a Zuric i Barcelona, que està desenvolupant clínicament els anticossos contra PD-L2.
Referència
The efficacy of chemotherapy is limited by intratumoural senescent cells expressing PD-L2
Selim Chaib, José Alberto López-Domínguez, Marta Lalinde, Neus Prats, Ines Marin, Olga Boix, Andrea García-Garijo, Kathleen Meyer, María Isabel Muñoz, Mònica Aguilera, Lidia Mateo, Camille Stephan-Otto Attolini, Susana Llanos, Sandra Pérez-Ramos, Marta Escorihuela, Fatima Al-Shahrour, Timothy P. Cash, Tamara Tchkonia, James L. Kirkland, María Abad, Alena Gros, Joaquín Arribas & Manuel Serrano
