Es preveu que l’adenocarcinoma ductal de pàncrees (PDAC) es converteixi en la segona causa de mort per càncer a Europa el 2040. A diferència d’altres tipus de càncer, les taxes de supervivència del càncer de pàncrees amb prou feines han millorat en els darrers 50 anys i el pacient típic viu només entre 8 i 10 mesos després del diagnòstic. Això és deu principalment a la manca de biomarcadors combinatoris processables i agents teranòstics dirigits a l’heterogeneïtat no genètica del PDAC. Ara, un consorci de recerca internacional, sota la coordinació del Dr. Michele Solimena de l‘Institut Paul Langerhans de Dresden, abordarà aquestes qüestions.
L’equip multidisciplinari i internacional del projecte, format per experts d’institucions de recerca de Dresden, Milà, Barcelona i Marsella, va rebre un finançament de gairebé dos milions d’euros de l’Associació Europea per a la Medicina Personalitzada, EP PerMed, per al projecte “COMBAT -PDAC”, l’objectiu del qual és desenvolupar i validar estratègies combinatòries per actuar sobre poblacions de cèl·lules PDAC fenotípicament diverses dins de cada tumor.
“El càncer de pàncrees (PDAC) és una malaltia molt agressiva i mortal, amb una taxa de supervivència mitjana de menys de 12 mesos després del diagnòstic. Tot i els avenços significatius en la investigació mèdica i el tractament, la taxa de supervivència dels pacients amb PDAC no ha millorat significativament en els darrers 50 anys. Una de les raons principals d’això és l’alt nivell de diversitat genètica dins dels tumors, cosa que dificulta el desenvolupament de tractaments efectius”, explica la Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i líder del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins Superiors del VHIO. El seu grup actua com a soci clínic al projecte i supervisarà la validació dels objectius utilitzant mostres de pacients i models derivats de pacients.
Aquesta diversitat es caracteritza per la presència de múltiples poblacions cel·lulars amb perfils genètics i moleculars diferents, cosa que pot provocar resistència al tractament i progressió de la malaltia. Els investigadors han intentat classificar els tumors PDAC en funció de les característiques moleculars, però aquests sistemes tenen limitacions i no tenen en compte la diversitat natural del tumor. “Per exemple, molts sistemes de classificació es basen en dades transcriptòmiques massives, que poden emmascarar l’heterogeneïtat subjacent del tumor. Com a resultat, aquests sistemes tenen un impacte clínic limitat i no proporcionen una comprensió integral de la biologia del tumor”, va dir el professor Solimena. “Per millorar els resultats del tractament, és essencial desenvolupar nous enfocaments que puguin capturar i abordar amb precisió l´heterogeneïtat intrínseca del tumor”.
El projecte COMBAT-PDAC té com a objectiu abordar aquesta bretxa centrant-se en la comprensió i abordatge de tot l’espectre de cèl·lules de càncer de pàncrees heterogènies presents en tumors individuals. En combinar diversos mètodes avançats, com anàlisis genètiques en profunditat, coneixements basats en dades i teràpies innovadores que inclouen anticossos i limfòcits T modificats genèticament (cèl·lules CAR-T), els científics de COMBAT-PDAC busquen trobar formes d’atacar de manera eficaç els nombrosos tipus de cèl·lules dins un sol tumor. Els objectius ambigus del projecte inclouen identificar i validar marcadors específics que puguin detectar els diversos tipus de cèl·lules als tumors pancreàtics, crear i provar eines per atacar específicament aquestes diferents cèl·lules i comprendre com aquests marcadors influeixen en la progressió de la malaltia. Aquest enfocament integral podria revelar noves estratègies per al diagnòstic i aplanar el camí per a opcions de tractament personalitzades.
“A través d´aquests esforços, el nostre equip COMBAT-PDAC espera desenvolupar eines innovadores que abordin millor la complexitat del càncer de pàncrees, millorant potencialment els resultats i la supervivència dels pacients”, conclou Solimena.
