- Pacients amb càncer de mama dels subtipus HER2-E i luminal B (segons les característiques d’un panell de 50 gens englobats en la classificació PAM50) responen millor al tractament amb eribulina
- Els resultats preliminars de l’assaig clínic PAMELA mostren que un dels subtipus de tumors de mama HER2 +, el HER2-enriched o HER2-E, presenta una major activació de la via EFGR / HER2 i, per això, aquest subtipus es beneficia del bloqueig d’HER2 sense quimioteràpia, amb una resposta 4 vegades més gran que en altres subtipus de tumors
Diversos investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) participen en el San Antonio Breast Cancer Symposium (SABCS), que té lloc a la ciutat de San Antonio (Texas, Estats Units) del 6 al 10 de desembre. Durant aquest congrés de referència en càncer de mama els investigadors del VHIO, pertanyents a diversos grups de recerca, presenten més de 14 comunicacions, entre comunicacions orals i pòsters acceptats al congrés.
L’expressió gènica en càncer de mama i les seves aplicacions clíniques és un dels temes que més destaquen entre aquestes comunicacions presentades al SABCS pels investigadors del VHIO, que o bé lideren els estudis o bé hi participen en col·laboració amb altres grups d’altres centres. Això és sens dubte el fruit de tota l’experiència acumulada els darrers anys i recollida en múltiples treballs liderats des del VHIO i que han demostrat la importància de la classificació genòmica dels diferents tipus de càncer de mama en subtipus. La participació conjunta de diversos grups en aquests estudis és un clar exemple d’investigació translacional.
De tots aquests estudis, en destaquem especialment dos, realitzats en col·laboració amb el grup d’investigació en càncer de mama SOLTI.
Eficàcia de l’eribulina segons el perfil d’expressió gènica de pacients amb càncer de mama primerenc HER2
L’eribulina és l’únic agent anticàncer que ha demostrat que és capaç de perllongar el temps de supervivència en pacients afectades de càncer de mama metastàtic tractades prèviament amb quimioteràpia. Fins a dia d’avui, no es coneix cap biomarcador que ajudi a seleccionar les pacients de manera prospectiva perquè aquestes rebin els màxims beneficis possibles derivats del tractament amb aquest quimioteràpic.
L’estudi SOLTI1007-NeoEribulin ha estat liderat pel Dr. Javier Cortés, investigador associat translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal, juntament amb el Dr. Aleix Prat, investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i alhora cap de servei d’Oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els investigadors han explorat l’eficàcia del fàrmac eribulina i la possible associació d’aquest tractament amb el perfil d’expressió gènica de pacients amb càncer de mama HER2- (estudiant els perfils abans i després del tractament amb aquest fàrmac neoadjuvant).
“Els resultats d’aquest assaig clínic de fase II s’han basat en les dades de més de 170 pacients i han revelat que els pacients pertanyents als subtipus HER2-E i luminal B (segons les característiques d’un panel de 50 gens englobats en la classificació PAM50) responen millor al tractament amb eribulina que els pacients que pertanyen a la resta de subtipus. A més, els resultats obtinguts a partir de l’estudi de l’evolució dels perfils d’expressió gènica suggereixen que l’eribulina, a més, té la capacitat d’activar la conversió fenotípica cap a un estat tumoral de característiques menys severes”, ha explicat el Dr. Aleix Prat en la presentació que ha tingut lloc el dia 7 de desembre per la tarda al SABCS.
Primers resultats de l’estudi PAMELA: subtipus genòmics que orienten decisions terapèutiques
El dia 8 de desembre ha tingut lloc la presentació dels primers resultats de l’assaig clínic PAMELA, coliderat pel Dr. Antonio Llombart-Cussac, cap de servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Arnau de Vilanova a València, el Dr. Javier Cortés, investigador associat translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal, i el Dr. Aleix Prat, investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del VHIO i cap de servei d’Oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i del grup de Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), tots ells membres alhora del grup SOLTI, promotor de l’estudi.
“Aquest estudi testa la hipòtesi que un dels subtipus de tumors HER2+ de mama presenta una major activació de la via EFGR/HER2: l’HER2-enriched o HER2-E i, per això, aquest subtipus es beneficia del bloqueig d’HER2 sense quimioteràpia, amb una resposta 4 vegades major que en altres subtipus de tumor”, explica el Dr. Cortés, un dels responsables d’aquest estudi.
A dia d’avui se sap que la teràpia anti-HER2 sense fer servir quimioteràpia és suficient per aconseguir una resposta patològica completa o RPC (absència de tumor residual i absència de metàstasi) en els pacients amb càncer de mama HER2+. Tanmateix, el càncer HER2+ no és biològicament homogeni, i no tots els subtipus de tumors HER2+ responen de la mateixa manera a aquesta teràpia. Dins dels subtipus genòmics de càncers HER2+ estudiats mitjançant PAM50, el subtipus HER2-E és el que presenta una major activació de la via de senyalització EGFR/HER2.
PAMELA és un assaig clínic multicèntric finançat en part amb una beca Susan G. Komen que es va atorgar al Dr. Aleix Prat i que es va dedicar exclusivament a aquest estudi. PAMELA està dissenyat amb l’objectiu d’avaluar el possible valor predictiu de cadascun dels subtipus intrínsecs PAM50 en referència a la resposta patològica completa en el teixit mamari després de 18 setmanes de rebre un tractament de doble bloqueig d’HER2 sense quimioteràpia.
“Després de comparar la resposta patològica completa entre el subtipus de tumors de mama HER2-E i els subtipus de tumors no-HER2-E, es va observar que efectivament la resposta patològica completa va ser significativament superior en els HER2-E que en els no-HER2-E, un 40,6% enfront d’un 10% respectivament”, explica el Dr. Prat, que ha presentat avui aquests resultats com a comunicació oral al SABCS.
En aquest context, el subtipus genòmic del tumor, estudiat mitjançant el test PAM50, ha permès identificar els pacients HER2+ que tindrien més probabilitats d’obtenir un major benefici de les teràpies duals anti-HER2. A més, tenint en compte les respostes completes estudiades, aquest assaig clínic també atorga un paper predictiu al test PAM50 quan es determina a les 2 setmanes de tractament.
Segons el Dr. Cortés i el Dr. Prat, “les conclusions de l’estudi PAMELA apunten a la confirmació que el subtipus HER2-E és un fort predictor de la sensibilitat al doble bloqueig d’HER2 en el càncer de mama HER2+ en absència de quimioteràpia. Dur a terme un test mitjançant PAM50 abans del tractament i a la segona setmana d’iniciar-lo, proporciona informació predictiva més enllà dels receptors hormonals. L’estudi PAMELA obre la porta a futurs estudis que avaluïn la supervivència a llarg termini del bloqueig dual HER2 sense quimioteràpia sobre la base dels subtipus genòmics de càncer de mama HER2+”.
A més, durant el congrés SABCS, altres investigadors pertanyents a altres grups del VHIO com ara el Grup de Recerca de Càncer de Mama i Melanoma, liderat per la Dra. Cristina Saura, el Grup d’Oncologia Molecular, liderat pel Dr. Paolo Nuciforo, i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs, liderat pel Dr. Jordi Rodón, també han presentat els estudis en què han participat, els abstracts dels quals es poden consultar a la web del congrés SABCS.
###
