Nature Reviews Disease Primers ha publicat una anàlisi exhaustiva sobre el càncer d’endometri (CE) relatiu a l’epidemiologia, fisiopatologia, diagnòstic i classificació molecular de la malaltia, així com els últims avanços en el seu abordatge terapèutic.
Els autors, entre els quals Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del VHIO, també exposen; aspectes crucials, com la qualitat de vida de les pacients amb CE; i les desigualtats socioeconòmiques i racials que influeixen en la incidència i mortalitat del CE.
El càncer d’endometri és el sisè tipus de càncer més freqüent en dones; en 2020, la incidència va arribar als 417.336 casos a tot el món. A escala mundial, la incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia augmenten amb rapidesa. La major incidència es troba a Amèrica del Nord i Europa Occidental i això pot atribuir-se a la major prevalença de factors de risc derivats de la forma de vida, com ara l’obesitat, que s’associa a aproximadament la meitat dels casos de CE.
Tal com es destaca en la introducció de l’article, encara que el 67% de les pacients pateix la malaltia en un estadi inicial, la supervivència global del qual (SG) als 5 anys és del 81%, les xifres d’aquest indicador cauen fins al 15% en estadi IVB. Per tant, el tractament i maneig més precís i eficaç d’aquestes pacients és una necessitat mèdica urgent no coberta.
“Si bé la informació de caràcter molecular ha millorat sens dubte els nostres coneixements sobre les complexitats biològiques d’aquesta malaltia, hem de continuar treballant per a definir amb major precisió l’ús de la classificació molecular que permeti tenir una millor orientació sobre l’estadiatge quirúrgic, la selecció de tractament complementari i la planificació del seguiment de les pacients”, ha declarat Ana Oaknin, una de les autores principals d’aquest article i cap del Programa de tumors ginecològics, Servei d’Oncologia Mèdica, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH – Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus).
“Hem de continuar investigant –prosegueix–, per a identificar, i combatre les causes que donen lloc al desenvolupament del càncer d’endometri, amb l’atenció posada especialment en els mecanismes del microbioma i els efectes de l’IMC. Igualment, hem d’adquirir un major coneixement de les característiques moleculars i immunològiques que condueixen a la resposta i a la resistència als nous tractaments”.
Aquesta anàlisi, liderada per Vicky Makker, oncòloga mèdica del Servei d’Oncologia Ginecològica del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (*MSKCC, Nova York, als EUA), comença posant de relleu les desigualtats socioeconòmiques i racials que afecten la incidència i mortalitat del càncer d’endometri i investiga diferents factors de risc associats, entre els quals, la salut i la forma de vida, així com els aspectes genètics. A continuació, s’examinen els mecanismes i la fisiopatologia subjacents d’aquesta malaltia, com a lesions precursores, subgrups moleculars del CE i mutacions associades, així com el panorama immunitari i el microentorn tumoral.
Situació actual i accions futures
Tot seguit, els autors donen una informació completa sobre els últims avanços i les estratègies recomanades per a un millor diagnòstic, cribratge i prevenció del CE, que abasten àrees del maneig clínic entre les quals s’inclouen el quadre clínic de la malaltia i l’avaluació diagnòstica, l’estadificació preoperatòria mitjançant proves de diagnòstic per la imatge i la classificació histològica i molecular, el pronòstic en funció del subtipus molecular, les estratègies de cribratge, el maneig conservador a partir d’un raonament específic i el tractament complementari conforme als criteris de risc en el CE.
Després, a partir de diferents estudis recollits en les publicacions científiques, inclouen informació actualitzada sobre la quimioteràpia i la immunoteràpia com a opcions terapèutiques contra la malaltia recurrent i metastàtica, i fan una crida important quant a la necessitat de més recerca centrada exclusivament en la qualitat de vida de les pacients amb CE, per a la qual suggereixen possibles línies d’estudi.
Finalment, en l’apartat “Perspectives»”, els autors es basen en la promesa d’estudis actuals, resumeixen els progressos aconseguits fins ara i citen nous tractaments que podrien millorar els resultats de les pacients amb CE, per exemple, la immunoteràpia i els tractaments selectius, com ara els inhibidors de la PARP. Com a conclusió, sobre cap a on han d’encaminar-se els pròxims passos, exposen les seves recomanacions per a fer realitat la promesa de la medicina de precisió en el CE.
“Així mateix, és imprescindible que les ajudes econòmiques a la recerca també recolzin estudis que puguin identificar millor, abordar i resoldre amb èxit les principals desigualtats sanitàries actuals en el càncer d’endometri. Hem d’esforçar-nos per a resoldre problemes com la falta d’inclusió de les minories infrarepresentades en els assajos clínics i els estudis moleculars”, conclou Ana Oaknin, qui també copresideix el Comitè de Càncer de Coll Uterí de l’Intergrup de Càncer Ginecològic (GCIG, per les seves sigles en anglès).
###
Bibliografia:
* Makker, V., MacKay, H., Ray-Coquard, I. et al. Endometrial cancer. Nat Rev Dis Primers 7, 88 (2021). https://doi.org/10.1038/s41572-021-00324-8.
