L’Associació Cáncer de Mama Metastásico ha donat a conèixer els guanyadors dels IV Premis Chiara Giorgetti, una iniciativa amb què es vol incentivar la recerca sobre aquesta malaltia. Entre les premiades d’aquesta edició hi ha dues investigadores del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron: la Dra. Laura Soucek i la Dra. Meritxell Bellet.
La Dra. Laura Soucek, codirectora del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del VHIO, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals i professora ICREA, ha estat la guanyadora de la convocatòria principal del premi, dotada amb 130.000 euros. El projecte seleccionat abordarà l’ús combinat d’inhibidors de MYC i PARP com una nova estratègia contra el càncer de mama triple negatiu. Hi participarà també Fabio Giuntini, estudiant de doctorat del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals.
El càncer de mama triple negatiu és el càncer de mama més agressiu, amb opcions terapèutiques limitades i una alta incidència de metàstasi. Un avenç recent en el seu tractament es va produir gràcies a la troballa que, dins aquest tipus de càncer, aquells que presentaven mutacions a BRCA eren sensibles al tractament amb inhibidors de PARP. No obstant això, aquesta mutació és present només en un petit percentatge de pacients i moltes desenvolupen ràpidament resistència al tractament.
«La nostra proposta es basa en les nostres dades preliminars, que suggereixen que la inhibició de MYC en el càncer de mama triple negatiu podria potenciar l’eficàcia dels inhibidors de PARP, superar la resistència i fer que fins i tot els tumors sense mutació BRCA siguin sensibles a aquests fàrmacs, cosa que beneficiaria una població molt més àmplia de pacients. Per això farem servir Omomyc, el nostre inhibidor de MYC, que ha demostrat un efecte terapèutic notable en múltiples models de càncer en ratolins i acaba de completar amb èxit un assaig clínic de fase I», explica la mateixa Dra. Soucek, que destaca com també s’espera que la combinació d’Omomyc amb inhibidors de PARP tornaria a sensibilitzar els pacients que han desenvolupat resistència al tractament.
Per la seva banda, la Dra. Meritxell Bellet, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO i metgessa oncòloga a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha guanyat un dels dos Metapremis que completen l’edició d’aquest any, dotats cadascun amb 40.000 euros. En aquest cas el projecte seleccionat buscarà fer una caracterització clínica i molecular del càncer de mama oligometastàtic, és a dir, aquells tumors que han fet metàstasi en un petit nombre, normalment entre un i cinc, de tumors secundaris addicionals.
La implementació més àmplia de tècniques d’imatge sensible en els darrers anys ha contribuït a identificar millor aquesta població. Aquests pacients, a més de les teràpies sistèmiques estàndard, són teòricament candidats per a tècniques ablatives locals amb l’objectiu d’aconseguir un estat de no evidència de malaltia com a primer pas per obtenir un millor resultat i fins i tot una cura en casos seleccionats.
«Malgrat tot, l’heterogeneïtat del càncer de mama, les diferències en la presentació i la gran quantitat de tractaments sistèmics que s’han desenvolupat fan que el millor maneig de les pacients amb un càncer oligometastàtic sigui un veritable desafiament per als oncòlegs. El nostre objectiu és caracteritzar clínicament i molecularment aquesta població que realment n’obté un benefici per aconseguir un estat de no evidència de la malaltia», apunta la Dra. Bellet. Aquesta recerca es durà a terme amb el Dr. Juan Miguel Cejalvo, de l’Institut de Recerca INCLIVA de l’Hospital Clínic de València, com a coinvestigador principal del projecte, i comptarà amb la col·laboració de quatre hospitals espanyols més: ICO-Hospitalet, ICO-Badalona, Hospital Clínic de Barcelona i Hospital 12 de Octubre de Madrid.
Per assolir aquest objectiu s’han proposat un enfocament clínic i translacional on tant el tumor primari com les metàstasis es caracteritzaran molecularment. S’hi inclourà una cohort retrospectiva i prospectiva de pacients amb càncer de mama metastàtic amb tots els subtipus de càncer de mama i malaltia oligometastàtica. L’estudi pretén incloure una proporció més gran de pacients amb malaltia RE+HER2- en tractament de primera línia amb hormonoteràpia i inhibidors de ciclines, atesa la major prevalença d’aquest subtipus, la millora pronòstica introduïda per aquests fàrmacs i les dades prèvies del Dr. Cejalvo, que suggereixen un benefici més gran de les teràpies ablatives locals en la població luminal. A més, es planeja monitoritzar l’ADN tumoral circulant en pacients amb estat de no evidència de la malaltia de tots els subtipus, per comprovar si pot reflectir l’evolució de la malaltia i anticipar-ne la progressió.
Sobre el càncer de mama metastàtic
Les xifres de l’any passat parlen de 32.953 nous diagnòstics de càncer de mama, dels quals aproximadament el 20% desenvoluparà una metàstasi, bé des del diagnòstic inicial o un temps després. Això suposa que cada any es diagnostiquen a Espanya més de 6.000 casos de càncer de mama metastàtic. L’any passat van morir per aquesta patologia al nostre país 6.621 persones, la majoria dones, encara que no hem d’oblidar que també hi ha un percentatge petit d’homes que pateixen aquesta malaltia.
Tot això fa que el càncer de mama metastàtic sigui la primera causa de mort de dones entre els 35 i els 50 anys. Tot i això, gràcies als tractaments actuals i a l’avenç en la recerca s’ha aconseguit que la supervivència mitjana d’aquestes pacients sigui de 5 anys. S’espera que gràcies a nous descobriments aquesta esperança pugui continuar creixent fins a arribar algun dia a la cronificació de la malaltia.
L’Associació Cáncer de Mama Metastásico va sorgir per iniciativa d’un grup de dones afectades per aquesta malaltia. Entre els seus objectius principals hi ha donar visibilitat a aquest grau avançat de la malaltia i conscienciar la societat d’aquesta altra realitat del càncer de mama de què es parla tan poc; també promoure i tractar de buscar recursos per finançar projectes de recerca d’aquesta malaltia que els ajudin a prolongar-ne la supervivència i millorar-ne la qualitat de vida.
