Aquest 29 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies que afecten menys de cinc persones de cada 10.000. S’estima que hi ha més de 7.000 malalties rares que afecten més de 300 milions de persones a tot el món
Un estudi internacional liderat pel Dr. César Serrano, cap del Grup de Recerca Translacional en Sarcomes del VHIO i oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron publicat a la revista científica Nature Medicine, a partir de la metaanàlisi de cinc assaigs clínics en pacients amb tumor de l’estroma gastrointestinal (GIST), un tipus de càncer poc freqüent, proposen optimitzar el disseny d’assaigs clínics en tumors poc freqüents per agilitzar l’estudi i l’aprovació de nous fàrmacs que permetin donar resposta als pacients amb aquestes patologies que no tenen opcions terapèutiques.
La proposta consisteix a deixar de banda l’ús dels placebos als assaigs clínics per comparar l’eficàcia de tractaments experimentals i utilitzar braços sintètics dissenyats amb dades d’assaigs clínics anteriors amb l’objectiu de facilitar la investigació clínica de noves teràpies en aquests tumors.
Hi ha 198 tipus de tumors considerats rars o poc freqüents. Tot i que individualment siguin poc comuns, en conjunt representen una quarta part dels casos de càncer. Estudis poblacionals demostren que els pacients amb tumors poc freqüents tenen una pitjor supervivència que aquells diagnosticats amb càncers més comuns.
Quins reptes planteja el disseny d’un assaig clínic en tumors poc freqüents?
“Tot i que existeixen diversos factors que expliquen el mal pronòstic i les baixes taxes de supervivència en pacients amb tumors poc freqüents, el més destacat és probablement que no comptem amb fàrmacs específics per tractar aquests tumors” afirma el Dr. César Serrano. “El disseny dels assaigs clínics convencionals acostuma a exigir un gran nombre de participants per assolir resultats concloents, cosa que planteja un repte per als càncers rars”.
Un altre dels reptes que planteja el disseny actual dels assaigs clínics és la comparació entre fàrmacs. Per aprovar un nou fàrmac o combinació, les agències reguladores exigeixen que el fàrmac experimental es compari amb la millor opció possible, habitualment l’estàndard de tractament per a aquest tipus de càncer o subgrup de pacients.
De nou, en el cas dels tumors rars, no hi ha opcions aprovades per tractar aquests pacients amb tumors poc freqüents i es comparen amb placebo.
En un assaig clínic que compara un fàrmac experimental amb placebo, aproximadament la meitat dels pacients de forma aleatòria reben la nova opció de tractament, mentre que la resta rep un tractament innocu però inactiu, el placebo. “Els pacients amb càncer participen en els assaigs clínics sempre amb l´esperança que el tractament pugui arribar a ser eficaç, però l´ús de placebos suposa una angoixa per als pacients, juntament amb el debat ètic que això pot suscitar” diu el Dr. Serrano.
A la metaanàlisi que publica la revista Nature Medicine s’han estudiat els grups placebos de cinc assaigs clínics de fase III duts a terme en pacients amb GIST, un tipus de tumor poc freqüent que pertany a la família dels sarcomes. “Per exemple, a l’assaig INVICTUS, en un terç dels pacients que inicialment van ser tractats amb placebo, la malaltia va progressar de manera que no van arribar a poder-se tractar amb el tractament experimental. I hi havia estudis previs assenyalant que podia arribar a ser força actiu en aquests pacients”.
“Aquests desenllaços, sumats al fet que hem observat que la història natural de la malaltia en aquests pacients no varia, ens porten a pensar que cal un canvi de paradigma en el disseny dels assaigs clínics en tumors rars. Advoquem per posar realment el pacient al centre i modificar la rigidesa dels assajos actuals, que estan pensats únicament per a tumors freqüents, on el nombre de pacients sí que és suficient per comparar opcions de tractament eficaces i evitar l’ús del placebo” .
Canvi de paradigma
El canvi de paradigma que els autors de l’estudi proposen és abandonar el disseny d’assaig clínic, que compara el tractament experimental amb placebo quan no hi ha cap altra opció terapèutica millor, i generar braços comparadors artificials a través de les dades de pacients d’assaigs previs o recopilant informació sistemàtica de pacients del món real (Real World Data).
“En el cas de GIST hem observat que en els cinc assajos clínics pivotals de fase III realitzats entre 2003 i 2020 la història natural de la malaltia gairebé no varia” explica el Dr. César Serrano “per això aquestes dades podrien servir-nos per comparar el tractament experimental que rebrien tots els pacients inclosos a l’assaig. No només deixaríem enrere el debat ètic que suposa tractar amb placebo pacients que podrien tenir una opció terapèutica experimental, sinó que es necessitarien menys pacients per estudiar l’eficàcia antitumoral, una de les dificultats més grans en els assajos de tumors poc freqüents”.
Indústria farmacèutica, agències regulatòries i centres de recerca
“Aquest canvi de paradigma en el disseny dels assaigs clínics de tumors poc freqüents és un repte que hem d’abordar tots, des de les companyies farmacèutiques, les agències regulatòries i els mateixos investigadors, en benefici dels pacients afectes amb aquest tipus de patologia per als que actualment hi ha poques opcions terapèutiques” conclou el Dr. César Serrano.
Aquest estudi s’ha realitzat en col·laboració amb Life Raft Group (LRG) la major associació de pacients de GIST del món, ubicada als Estats Units i la missió de la qual és millorar la supervivència i la qualitat de vida de les persones que viuen amb GIST a través de investigació, educació i apoderament impulsats pels pacients, i esforços de promoció global.
Referència
César Serrano, Sara Rothschild, Guillermo Villacampa , Michael C. Heinrich, Suzanne George, Jean-Yves Blay, Jason K. Sicklick, Gary K. Schwartz, Sameer Rastogi, Robin L. Jones, Piotr Rutkowski, Neeta Somaiah, Víctor Navarro, Denisse Evans & Jonathan C. Trent. Rethinking placebos: embracing synthetic control arms in clinical trials for rare tumors. Nat Med (2023). https://doi.org/10.1038/s41591-023-02578-z. https://www.nature.com/articles/s41591-023-02578-z
