Promogut per SOLTI i desenvolupat en col·laboració científica amb el VHIO, l’estudi SOLTI-1910 RADIOLA és el primer assaig prospectiu en aportar evidència sobre el valor predictiu del test funcional RAD51 en càncer de mama metastàsic gBRCA, HER2 negatiu, permetent una lectura més completa que l’anàlisi genètic basat només en mutacions en els gens BRCA1/2L’estudi mostra que les pacients amb alteració germinal en els gens BRCA1 o BRCA2 els tumors de les quals presenten nivells baixos de focus de RAD51 -menor capacitat funcional de reparació de l’ADN- tenen més probabilitat de respondre al tractament amb olaparib (68,3 % davant del 21,4 % dels tumors amb major capacitat funcional de reparació d’ADN), la qual cosa confirma el valor del biomarcador per identificar les candidates amb més benefici clínic. La supervivència lliure de progressió també va ser superior en les pacients amb un nivell baix de RAD51 enfront d’aquelles amb un nivell elevat, reforçant el potencial del biomarcador per seleccionar teràpies dirigides.Aquests resultats, que situarien RAD51 com un biomarcador potencial per optimitzar la selecció de pacients amb gBRCA que podrien obtenir més benefici dels inhibidors de PARP com olaparib, es presenten en el marc del congrés internacional San Antonio Breast Cancer Symposium (SABCS25)
La Dra. Isabel Pimentel, primera autora de l’estudi, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO, ha presentat avui els resultats de l’estudi SOLTI-1910 RADIOLA, que apunten la utilitat d’un nou biomarcador desenvolupat pel Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), per determinar les pacients amb càncer de mama metastàtic HER2-negatiu que més es beneficien del tractament amb un inhibidor de PARP (olaparib). Aquest test funcional permet classificar els tumors segons la seva capacitat per reparar l’ADN i verificar així si el sistema natural que tenen les cèl·lules per dur a terme aquesta reparació i sobreviure, anomenat recombinació homòloga, està funcionant correctament o està danyat (aleshores parlem de tumors amb recombinació homòloga deficient o RHD).Fins ara, aquesta deficiència es deduïa majoritàriament a través de la presència d’alteracions en els gens BRCA1/2, però aquest enfocament no sempre era suficient per predir si la pacient respondrà al tractament amb inhibidors de PARP.Per això, es va dissenyar aquest nou test, focus de RAD51, capaç d’identificar tumors RHD, basat en la detecció d’una proteïna implicada en la reparació de l’ADN, anomenada RAD51, de la qual es fa l’anàlisi de l’efectivitat en aquest estudi prospectiu.Aquests resultats s’han fet públics durant l’últim congrés internacional en càncer de mama de l’any, San Antonio Breast Cancer Symposium (SABCS 2025), que se celebra a Texas (EE. UU.).
Així, el test de focus de RAD51 ha identificat un subgrup de tumors, aquells amb baixa activitat funcional de RAD51 (i, per tant, recombinació homòloga deficient), que mostra una probabilitat de resposta fins a 7 vegades més gran al tractament amb olaparib que aquells que mantenen una reparació homòloga competent.
Segons la Dra. Isabel Pimentel, “RAD51 va identificar entre les pacients amb una variant patogènica en els gens BRCA1 o BRCA2, un subgrup amb recombinació homòloga deficient, la taxa de resposta al olaparib va ser del 68,3 %, davant del 21,4 % en tumors sense aquesta deficiència funcional”.
“Sabem que les pacients amb variants patogèniques en els gens BRCA1 o BRCA2 solen beneficiar-se dels inhibidors de PARP, però no totes responen. Amb l’estudi clínic RADIOLA volíem entendre quins tumors presenten realment una alteració en la funció de reparació de l’ADN que els faci especialment sensibles al tractament”, apunta la Dra. Judith Balmaña, investigadora principal de l’estudi, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO, que afegeix que RADIOLA parteix d’una necessitat clínica concreta: “Permet prendre decisions més ajustades al pacient i evitar tractaments innecessaris o amb poc benefici”.
L’anàlisi detallada dels resultats de l’estudi mostra a la Cohort 1 (formada per pacients amb una mutació en els gens BRCA1/2, PALB2 o RAD51C/D), una taxa de resposta objectiva del 68,3 % en els tumors amb focus de RAD51-low, davant del 21,4 % dels tumors amb focus de RAD51-high. Aquesta diferència també es va reflectir en una supervivència lliure de progressió més prolongada (7,1 mesos davant de 5,6). En la Cohort 2 (formada per pacients classificades com RAD51-low sense una variant patogènica en un gen de reparació de l’ADN), es van observar senyals de benefici més discretes.
El Dr. Aleix Prat, co-investigador principal de l’estudi i director del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Centre, assenyala: “Si aquests resultats es confirmen en estudis més amplis, RAD51 podria convertir-se en un filtre complementari a la detecció de mutacions en els gens BRCA per decidir quines pacients han de rebre un inhibidor de PARP i en quines el benefici esperat és menor”.
Els descobriments de RADIOLA consoliden una idea que guanya cada cop més pes en oncologia: no n’hi ha prou amb conèixer les variants patogèniques del tumor, sinó que és necessari entendre com funciona la seva maquinària real de reparació de l’ADN. Combinar la informació genètica amb biomarcadors funcionals com RAD51 permet obtenir una fotografia més precisa de la biologia tumoral i, amb això, seleccionar amb més precisió les pacients que poden beneficiar-se d’un inhibidor de PARP.
“RAD51 ens permet anar més enllà del perfil genètic i entendre el comportament funcional del tumor en la pràctica clínica. Aquest tipus d’eines aporta una capa de precisió que és clau per avançar cap a teràpies veritablement personalitzades i evitar tractaments que potser no aportin el benefici esperat”, afirma el Dr. Prat.
Mirant cap al futur, aquesta aproximació podria tenir un impacte especialment rellevant en malaltia precoç, un escenari on es treballa activament per optimitzar els tractaments i reduir la toxicitat associada a algunes intervencions. En aquesta línia, la Dra. Balmaña conclou que: “En pacients que van a rebre un tractament neoadjuvant (abans de la cirurgia del tumor de mama) o adjuvant (després de la cirurgia), un biomarcador funcional com RAD51 podria ajudar-nos a identificar quines pacients es beneficiarien d’un inhibidor de PARP sense necessitat de rebre quimioteràpia. És una via prometedora per avançar cap a una optimització terapèutica més segura i basada en la biologia real del tumor.”
RADIOLA és un estudi fase II, obert i multicèntric, que ha inclòs 65 pacients amb càncer de mama metastàsic HER2 negatiu. L’estudi RADIOLA s’ha realitzat en col·laboració amb el Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO) i ha comptat amb el suport d’AstraZeneca.
Sobre l’estudi RADIOLA (SOLTI-1903)
RADIOLA és un assaig fase II, obert i multicèntric, promogut per SOLTI, que avalua el valor predictiu del test funcional RAD51 en pacients amb càncer de mama metastàsic HER2 negatiu tractades amb olaparib. L’assaig analitza la capacitat de RAD51 per identificar deficiència funcional en recombinació homòloga i la seva associació amb resposta objectiva, supervivència lliure de progressió i benefici clínic.
